Foios (L'Horta)

El menut terme està ocupat per l'horta i les alqueries que hi romanen, i compta amb els llogarets de la Lloma, Cuiper, pertanyent a la parròquia de Roca, que en 1882 fou declarat Colònia Agrícola; i la Venta del Sombrerer.

El topònim prové del llatí foveus que significa, “clot” o “bassal”. No existeix constància escrita però sí evidències del pas d'ibers i romans, concretament les restes d'una vila d'aquests. El primer document que l’esmenta pel seu mot actual data de 1235, encara que l'origen del poble és musulmà i, pel que diu Cavanilles (1745-1804), en aquella època era un dels pobles més importants de l'horta valenciana, ja que formava part del cinturó defensiu de la ciutat de Valènci. Jaume I (1208-1276), en 1237; donà el llogaret de Foios a Lupo Eximén de Luna i el castrum et Turris, evidència de què hi hagué un castell, a l’ardiaca de la Seu de València, Martí d'Entença.

En aquells primers moments de la conquesta Foios fou elegit Cap i Casal de la Sèquia Reial de l'Horta, popularment, Sèquia de Montcada. El 1348, Pere IV (1319-1387) confiscà aquest lloc al seu amo, Martí Roderic d'Isurre, i el va vendre a Blasco Fernàndez d'Herèdia. En juliol de 1368 fou incorporat a la Corona i a la jurisdicció de la ciutat de València. En 1592 el Síndic de València comunicà als jurats de Meliana que per motius de salubritat pública: “ninguna persona pot fer ni plantar arrossos en los termes y territoris de Albalat, Foyos, Museros y Meliana”.

La parròquia de Foios tenia jurisdicció sobre els pobles d'Albalat, Vinalesa, Meliana i Cases de Barcena, que poc a poc van anar independitzant-se. En les Corts Valencianes del 1626 l'església de Foios demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segells de 800 lliures. La guerra de Successió i el Decret de Nova Planta canviaren totalment les estructures orgàniques i alguns joves maulets de Foios que s'oposaren armes en mà a les forces hispanofranceses d'ocupació, foren processats l'any 1719 per haver mort set soldats del Borbó. En la primera meitat del segle XIX produïa dacsa, blat, seda ––que enviava a València--, oli, vi i melons, segons molts els millors de l'Horta, els quals exportava fins l'Alger, Cadis i França. Hi havia tres fàbriques de teules i rajoles i tres molins.

El segle XX gràcies a l'expansió del regadiu i les millores en agricultura fou de prosperitat, però no sols per això si no també per la implantació, en 1926, de la Yutera Española, S.A., popularment la Jutera de Foios, fàbrica de sacs que va promoure Hug de Bacharach, jueu alemany i que donà treball durant molts anys al jovent de la comarca.

La tradicional economia agrària s'ha diversificat vers altres sectors com ara els serveis, la fusteria, la construcció i l'alimentació.

A banda de les alqueries i de les vil·les d'estiueig modernistes el patrimoni foier es concreta en:

• Església de l'Assumpció. Aixecada en 1750, sobre una medieval anterior, en estil barroc i amb un preciós campanar.
• Creu de Terme. Gòtica, esculpida en 1538 per Jaume Vicent i Jeroni Nadal.
• Ermita del Crist. Edificada en 1940 sobre una més antiga.
• Casa de la Cultura. Antigues escoles municipals que acullen també la Llar del Jubilat i una sala d'exposicions.