La Pobla Llarga (La Ribera Alta)

El terme compta amb La Serratella (129 m) com a cota més alta i el Barranc de Barxeta com a únic corrent fluvial.

A falta de troballes arqueològiques anteriors, són el Pont de l'Ase i la Via Augusta, romans, els vestigis més antics que hi trobem. Més records hi ha dels musulmans, com ara una necròpoli, una alqueria i el castell de Termes. Però fou Pere d'Esplugues, ardiaca de la catedral de València, qui va edificar i poblar el lloc en obtindre dit privilegi del rei Jaume II (1267-1327) el 1317; originàriament es va cridar Pobla d'Esplugues, Pobla de Torrehermosa i, finalment, Pobla de l'Ardiaca, precisament per ser el nomenat ardiaca el seu primer senyor. Entre 1347 i 1348 la Guerra de la Unió hi portà l'anomenada batalla de la Pobla d'Esplugues. Durant les Germanies, en 1522, moriren a mans dels agermanats el senyor vigent, Joan Corts, i molts pobletans.

En el segle XVI adquirí la denominació actual de La Pobla Llarga. Durant la guerra de Successió, la Pobla Llarga s'alineà amb els maulets i per això fou víctima de la repressió borbònica: el topònim es castellanitzà, perdé la independència municipal i passà a dependre de Carcaixent ––situació amb què acabaren les Corts de Cadis--, va ser carregada amb forts imposts i alguns dels seus veïns van ser exiliats. Si bé el 1646 tenia al voltant de 300 habitants, a finals del XVIII a poques penes sobrepassava els 400; aquest escàs creixement demogràfic, motivat per les febres tercianes que des de finals del XVII afectaren a bona part de les poblacions de La Ribera, es correspon amb un lent creixement econòmic, que no se superarà fins que en el segle XIX es dessecaren les terres pantanoses, fet que va possibilitar la introducció de nous conreus, hortícoles i cítrics, principalment, amb la qual cosa es va entrar en una fase de prosperitat econòmica i la població es va quintuplicar en poc més de cent anys.

En 1872 hi va arribar el ferrocarril. L'1 de març de 1896 s'inaugurà el tramvia, a tracció de cavalls, que unia La Pobla Llarga amb Castelló de la Ribera; servei que va durar fins 1931, quan ja es realitzava amb locomotora.

El 8 de juliol de 1919, un any especialment conflictiu, la Pobla Llarga fou escenari d'un important enfrontament entre obrers i Guàrdia Civil --el que a la Pobla Llarga recorden com Els Successos-- que posava de manifest les miserables condicions de vida dels treballadors del camp;  la Guàrdia Civil i alguns propietaris dispararen contra una manifestació, amb el resultat de sis obrers morts i diversos ferits, al temps que eren detinguts quaranta-sis manifestants. Els fets mai es depuraren, malgrat que el diputat socialista Indalecio Prieto (1883-1962) demanà en les Corts una comissió d'investigació que mai va constituir-se.  Fins i tot, els cinc guàrdia civils que dispararen contra els obrers reberen sengles condecoracions. També se sap que no solament hi havia bales d'aquests en els cossos de les víctimes. 

L'economia se sustenta en l'agricultura.

El nucli urbà conserva molts casalots nobiliaris i també cases d'estil modernista edificades a les primeries del XX per la incipient burgesia tarongera. Relacionem tot seguit el patrimoni del poble:

• Creu de terme, del segle XIII.
• Església de Sant Pere. Aixecada en 1727 sobre un temple gòtic de 1325. El campanar fou elevat a la seua altura actual en 1921.
• Magatzem de Ballester. Modernista, de principis del XX.
• Mercat. Modernista
• Pont de l'Ase. Romà.

Arròs amb fesols i naps, caldós, paella de pollastre i conill, el guisat de Setmana Santa són els menjars típics, que poden rematar-se amb el, no menys típic, arnadí, de postres.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook