La Pobla del Duc (La Vall d'Albaida)

El terme està solcat pel riu d'Albaida i els diversos barrancs que contribueixen al seu escàs cabdal, com ara el del Forcall, el de Castelló, el de la Minyana, el de Sarrient o el de Rafalgani. Hi ha l'àrea recreativa de la Penyeta, amb fantàstiques vistes sobre la Vall.

En les partides de Marxillent i Sarrient hi ha deixalles romanes. Jaume I (1208-1276) va ocupar el que era un grup d'alqueries musulmanes i va donar-les a poblar, sota la denominació de Vilafranca de Rugat, a Joan de Montsó que establí, en terres “pròpies, franques i lliures”, 25 famílies de catalans i aragonesos. En 1273 canvià la seua denominació per la de Vilanova de Rugat. Malgrat les bones condiciones donades al pobladors en 1276 quedà deshabitat fins el 29 de gener de 1288 en què Alfons el Liberal (1265-1291) va donar-lo al català Bernat de Bellvís; en 1392 l'endeutament del poble obligà el governador a l'expropiació del senyoriu que passà a dependre de València ciutat sota el nom de Francavila de Rugat. En 1416 romangué novament despoblat fins que en 1421 Alfons el Magnànim (1396-1458) la requisà i inicià un nou procediment poblador que durà des de 1422 a 1426 en què el va cedir a la família Aguiló Romeu, senyors de la baronia de Castelló de Rugat.

El 26 d'abril de 1499, a causa de la ruïna econòmica dels Aguiló Romeu, la duquessa Maria Enríquez, tutora de Joan de Borja, duc de Gandia, comprà la baronia i la inclogué en el ducat de Gandia. Després de veure's fortament involucrada en les Germanies, en 1525 tornà a ser rebatejada, aquesta vegada com Poblafranca de Rugat. A partir de 1543 conegué una important pujada demogràfica que es va anar en orris a causa de l'expulsió morisca de 1609. El segle XVIII s'hi introdueixen les manufactures tèxtils i les relacionades amb la transformació dels productes del camp. En 1811 conegué el penúltim canvi de nom: Pobla de Rugat. Durant les guerres carlines alguns poblatans van ser detinguts i sancionats. El XIX va ser de creixement econòmic, demogràfic i, conseqüentment, patrimonial, basat fonamentalment en el vinyet, amb el qual acabà l'epidèmia de fil·loxera a finals de segle. En 1896 s'hi crea el Cercle Obrer Catòlic, que posteriorment (1916-1917) es convertiria en la Societat Agrícola. En 1916 va adquirir el topònim de Puebla del Duc i en 1983 el de Pobla del Duc. Durant la Guerra Civil hi hagué, per part de socialistes, anarquistes i comunistes, moviments socialitzadors com ara la Cooperativa La Senyera; també va establir-s'hi un destacament de l'exèrcit de l'aire de què es conserven dos refugis antiaeris en el Pla de Micena i en la Casa Alta.

L'economia descansa en l'agricultura i, en menor mida, en la indústria i el comerç. Des de 2005 hi té lloc la Fira Comercial i Gastronòmica que té com a objectiu donar a conéixer els productes, la qualitat, la forma de treballar i les perspectives de futur per part de les diverses empreses agroalimentàries, comercials, turístiques i artesanals de la Pobla del Duc i al mateix temps les d'altres llocs per tal de deixar constància de la gran varietat de productes que existeixen en les nostres terres.

Encara queden a la població, gran nombre de cases pairals, que malgrat ser senzilles en els seus acabats, no perden l'encant mediterrani. També podem observar

• Església de l'Assumpció (segle XVII).
• Jardí del Calvari.
• Rellotge de sol de l'any 1790
• La Poasa. Antic pou, considerat el centre del primer nucli de població.
• Convent de Mínims. Fundat en 1603, fou enderrocat a ran de la desamortització de 1835, només quedà en peu la primitiva església del convent, dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. En els anys vuitanta del segle passat, també aquesta fou demolida. Actualment no queda més que la portalada.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.