Llocnou de Sant Jeroni (La Safor)

D’època romana s’han trobat restes al jaciment de la Vinya de la Guapa, tres làpides a la partida de la Granja, i a la vila de la Sort importants deixalles ceràmiques. El lloc, però. Té el seu origen en una alqueria anomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, on també hi ha algun record dels romans i dels ibers. Jaume I (1208-1276) fiu donació, després de la conquesta, al seu fill Pere el Gran (1240-1285). El 1361 ya pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, el qual va vendre-ho a Arnau Sarina. Posteriorment passà als ducs de Gandia que la donaren, el 1420, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. En 1505 Rafalet quedà despoblat. Els monjos jerònims, després de l'expulsió dels moriscos donaren carta a uns 70 habitants provinents d’Alfauir i de Castellonet, donant lloc a l’actual població, la qual passà a denominar-se primer Llocnou dels Frares i finalment Sant Jeroni. En 1794 tenia 30 cases i en 1897 527 habitants que vivien fonamentalment de la vid. En el XIX s’hi introdueix el conreu del taronger. Al començament del XX la família Pobils era la més poderosa del terme. En 1953 va assolir la independència eclesiàstica.

L’economia local continua depenent dels cítrics, tot i que molts llocnouïns es dediquen al transport.

Els edificis més importants són:

• Església de Sant Roc. Bastida entre 1950 i 1956 amb el posterior afegitó, en 2002, del campanar.
• La Granja. Antic lloc d'esbarjo i administració dels monjos, que es troba al Rafalet.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.