Museros (L'Horta)

En diversos llocs del seu terme s'han trobat deixalles arqueològiques d'època romana en diversos jaciments. L'origen de l'actual poble, però, és una alqueria musulmana proveïda d'un castell, actualment desaparegut, que fou donada pel rei Jaume I (1208-1276) a l'orde de Sant Jaume, que li va donar carta pobla en 1279 a fur de València. D'aquesta passà a la de Calatrava que, en 1359, va tornar a concedir carta pobla. el segle XVI depenia de la Corona. En 1415 obtingué parròquia pròpia i aixecà la primera església.

Existeix una tercera carta pobla, aquesta de 1553. El 28 de gener de 1978 s'annexionà La Venta de l'Emperador, poble veí amb què formava el marquesat de Dos Aigües i que tornà a segregar-se'n, per formar de bell nou municipi independent, el 28 de gener de 1985.

La seua economia, encara que tradicionalment va estar centrada en la agricultura, en l'actualitat només ocupa al 6,2% de la població activa. Hi ha també alguna cosa de ramaderia, però el sector serveis i la indústria són els que, a hores d'ara, ocupen la majoria dels muserencs.

Del patrimoni podem esmentar

• Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. Segle XVIII
• Ermita de Sant Roc. Barroca, de 1542.
• Masia de Sant Onofre. De 1471.
• Masia dels Pilars. 
• Casa Jardí de Teodor Llorente (1836-1911). En la qual l'escriptor passà llargues temporades; conserva documents de l'autor.
• Ajuntament.