Tales (La Plana Baixa)

Els rius Sonella i Veo delimiten el terme municipal que s'estén pels estreps de la serra d'Espadà, de fet el Montí (612 metres) es considera l'inici d'aquesta. La major altura, però, és l'Espí (665 metres). El reg del terme corre a càrrec dels barrancs de l'Assut, d'Aín, del Pardalet, del Pantà, de la Pedrara, i de Sidoro. El municipi és ric en fonts: Xiclà, Pitxera, Bou, Rata o Pardalet. Hi ha, també, una bona xarxa de senders que recorren el municipi i permeten l'accés a indrets com l Campament, el brollador de Montí, la Font de la Perera, el pantà i els Orgues de Benitandús o el Racó de Sant Francesc.

Malgrat haver-s'hi trobat deixalles de ceràmica ibera no s'ha pogut demostrar presència humana abans de l'arribada dels moros, que hi establiren un alqueria que depenia del terme d'Onda i que en 1237 fou donada per Jaume I (1208-1279) a Eximén de Foces, el qual va repoblar amb famílies aragoneses. En 1242 el senyoriu recau, per decisió del rei, en el català Guillem de Rocafort. Per carta pobla del 28 d'abril de 1248 és donada a repoblar, juntament amb Onda, a Pere de Castellnou qui va poblar-la amb musulmans el 26 de maig del 1260. Després de l'expulsió dels moriscs, en 1609, fou poblada de nou amb cristians el 1616 pel comissari reial de l'orde de Montesa, Germà de Galzeran. De l'1 al 14 d'agost de 1839, en el marc de les guerres carlistes, hi hagué un dur enfrontament, en què van intervenir 18.000 persones, entre el carlista Cabrera (1806-1877) i el reialista O'Donell (1809-1867) que acabà amb la desfeta carlista i l'enfonsament de poble i del castell. Tan gran fou la magnitud del fet que àdhuc s'hi ha inclòs una figura al·lusiva en l'escut. El 1842 s'independitzà d'Onda i es va constituir en municipi.

L'agricultura, principalment els cítrics, tradicional sostenidor econòmic del poble és a hores d'ara una activitat quasi residual ja que la població s'ha convertit pràcticament en una ciutat dormitori, els habitants de la qual acudeixen a treballar diàriament als nuclis ceràmics d'Onda, Ribesalbes o Vila-real.

Els carrers del poble s'escampen al llarg d'un xicotet cim torts, rosts i esquerps, la qual cosa li dona el tipisme propi dels poblets de muntanya, la passejada ens anirà mostrant:

• El "Llavador". Es tracta d'un safareig llarg de pedra. Està cobert per una estructura d'origen àrab composta de tres arcs de ferradura apuntats que sostenen una teulada sota la qual, passa la séquia que recull l'aigua del riu.
• El Portalet
• El monument al Dolçainer de Tales
• El Museu Etnològic
• El Museu de la Cuina. Declarat col·lecció museogràfica permanent per la Conselleria de Cultura.
• La Casa de les Carmelites
• L'església de Sant Joan Baptista, temple del XVIII molt modificat per una intervenció del XIX
• Capelles i retaules ceràmics. Algun d'ells daten del segle XIX i són de gran valor artístic.
• El Castell de Tales d'origen musulmà ––¿segle XI?— i en estat de ruïna total, malgrat que la seua situació, en el punt més alt del casc urbà, fa que encara siga el senyal d'identitat del poble.
• Refugi de pedra en sec a la partida d'Entre-rius
• Forn de Calç.
• Forn Morú Ceràmic.

Tales ha estat bressol i referent del món de la dolçaina i el tabal, la tradició musical del poble és coneguda arreu del País Valencià i en especial la figura del Dolçainer de Tales. La mateixa té el seu origen en una figura real que segles enrere va portar les melodies de la dolçaina i el tabal arreu de tota la geografia valenciana, de l'Estat i fins i tot de l'estranger. El dolçainer de Tales representa hui en dia l'essència d'una part de la música tradicional valenciana que continua hui ensenyant-se a la gent, grans i menuts, a través de l'Escola de Dolçainers i Tabaleters de Tales.

Bones carns i el culte valencià a l'arròs constitueixen la dieta talera. L'oli d'oliva de la Serra d'Espadà, procedent de Tales i altres municipis és de gran qualitat i molt apreciat en el món gastronòmic.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.