Tormos
és el més menut dels pobles que conformen la subcomarca de La Rectoria. El seu
terme, és ric en senders i paratges com els Poets, la serra de Recingles, la
del Migdia, la Cova Xerot, el Barranc de la Palla, el Mont Cabal la Pedrera,
l'Ocinyo o el Mont del Poeta.
A
falta d'altres informacions podem dir que la fundació de Tormos es deu als
moros, tot i que s'hi ha trobat restes de pintures neolítiques, poblats del
Coure i algun jaciment romà. Apareix documentada en 1276 i descrit com a
alqueria el 1290, en què fou entregada per Jaume
I (1208-1276) a Jaume de Linares, de per vida. En 1303 fou venuda al fisc.
Era un poblat morisc i amb l'expulsió del 1609 restà completament deshabitat.
Posteriorment, en 1610, apareixerà com a propietat de Joan Baptiste Catalan per a passar després a formar part del
senyoriu del comte de Ròtova. Els seus habitants han anat emigrant cap a la
costa al llarg de tota l'època de la implantació i el desenvolupament del
turisme.
A
banda de xicotetes fàbriques artesanals de bosses de mà i barrets l'economia
tormera és essencialment agrícola i, sobre tot, vinícola ja que s'hi elaboren
alguns vins negres i la reconeguda mistela que es fabrica arreu de La Marina.
Les
restes d'un petit castell, integrades en els actuals habitatges, l'església neoclàssica
de Sant Lluís Beltran, del segle XVIII, l'antiga almàssera, actual casa de
cultura i museu etnològic, i el calvari són el llegat patrimonial del poble.
En
la gastronomia local destaquen la paella d'olla i l'arròs amb fesols i naps.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada