Un relleu abrupte amb el barranc de
l’Aigua, el turó Gordo, les serres d'Atalayas (982m) i del Puntal (887m) com a fites
més elevades i el pas del riu de Zarra donen bellesa al terme.
Dues hipòtesis giren en torn del
topònim, una diu que prové del basc i significaria "antic" i l'altra
afirma que deriva de l'àrab Zara, que equivaldria a "la flor". Hi ha deixalles del Neolític a la
cova Valle. També s'esmenten troballes de làpides romanes i musulmanes al terme.
Té el seu origen en el castell musulmà que Jaume I (1208-1276) va conquerir i va donar a Castella en virtut del tractat d'Almizra, per a acabar definitivament al Regne de València el 1281. El senyoriu del lloc van mantenir-lo, des de mitjan segle XIV, els ducs de Gandia. Fou lloc de moriscos de la parròquia de Xarafull fins el 1535, en què es va separar. Va resultar molt afectat per l'expulsió d'aquests --comptava amb 240 focs el 1609-- de la qual es va recuperar lentament. En el període 1822-1833 va formar part de l'efímera província de Xàtiva en virtut de la divisió provincial que van fer les Corts de Cadis. El 29 de gener de 2010 Zarra es postulà com a candidat per allotjar el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) per residus radioactius que es plantejava construir per donar servici a tot l'Estat espanyol, la qual cosa va dividir els veïns i hi ha alterat la tradicional tranquil·litat del municipi.
Té el seu origen en el castell musulmà que Jaume I (1208-1276) va conquerir i va donar a Castella en virtut del tractat d'Almizra, per a acabar definitivament al Regne de València el 1281. El senyoriu del lloc van mantenir-lo, des de mitjan segle XIV, els ducs de Gandia. Fou lloc de moriscos de la parròquia de Xarafull fins el 1535, en què es va separar. Va resultar molt afectat per l'expulsió d'aquests --comptava amb 240 focs el 1609-- de la qual es va recuperar lentament. En el període 1822-1833 va formar part de l'efímera província de Xàtiva en virtut de la divisió provincial que van fer les Corts de Cadis. El 29 de gener de 2010 Zarra es postulà com a candidat per allotjar el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) per residus radioactius que es plantejava construir per donar servici a tot l'Estat espanyol, la qual cosa va dividir els veïns i hi ha alterat la tradicional tranquil·litat del municipi.
Els segles XVIII-XIX tingué indústria
manufacturera, i és tradicional la fabricació de forques, bastons i altres instruments
de fusta, especialment la de lledoner. La seua economia, però, es basa en l'agricultura
tant de regadiu com de secà. També és important l’aportació de la ramaderia: ovelles,
pollastres i porcs, i la de l'apicultura, més de 200 ruscs. D'indústria no hi ha
cap.
L'únic edifici digne d'esment és l'església
de Santa Anna, del XVIII.
S'hi poden tastar magnífics gaspatxos.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada