El
municipi s’enclava en la Vall de la Valldigna, entre les serres de Buixcarró i
Montdúver. El poble se situa sobre el pic de Penyalva, a 342 metres d’altitud.
Cal destacar el paratge de la Drova, antic lloc d’estiueig dels monjos del
monestir de la Valldigna, l’Avenc de la Donzella, l’Avenc l’Aldaia, el Forat de l'Aire, la Cova de
les Mallaetes (ceràmiques neolítiques) i la del Suro, d’interès espeleològic; nombroses fonts com ara la
de l’Om i la de la Mola. Hi ha també diverses rutes per als amants del
senderisme i, en els cims de Picaio i Penya Blanca, una bona mostra de la flora
i la fauna autòctones.
Barz
al Jabal, “vall entre muntanyes”; Burj al Jabal “torre entre muntanyes” o, com
diu Corominas (1905-1997), un
mossarabisme que significaria “barraca” són les tres possibles explicacions
etimològiques que hem trobat per explicar el topònim del lloc. Posseeix
importants deixalles prehistòriques, de les quals destaca la Cova de les
Malladetes un dels principals jaciments arqueològics de l'estat espanyol.
Des del moment de la conquesta pertanyé al monestir de Santa Maria de la Valldigna fins que es convertí en municipi el 1835. La població va augmentar sensiblement durant el segle XIX i la primera meitat del XX, i es triplicà entre el 1857 i el 1940, a partir d'eixe moment, no obstant, s'inicià un descens per l'emigració vers a França, accentuada especialment en la dècada dels seixanta; la xifra puja des de la dècada del vuitanta gràcies al turisme ja que és l’únic poble de muntanya de la Safor.
Des del moment de la conquesta pertanyé al monestir de Santa Maria de la Valldigna fins que es convertí en municipi el 1835. La població va augmentar sensiblement durant el segle XIX i la primera meitat del XX, i es triplicà entre el 1857 i el 1940, a partir d'eixe moment, no obstant, s'inicià un descens per l'emigració vers a França, accentuada especialment en la dècada dels seixanta; la xifra puja des de la dècada del vuitanta gràcies al turisme ja que és l’únic poble de muntanya de la Safor.
Al
poble, que antigament estava voltat per una tanca amb una única porta d’accés,
podem trobar edificis del XIX i també:
- Església de sant Miquel Arcàngel. En el seu origen era l'oratori privat dels monjos. Edificada en el XVii, la seua façana actual fou inaugurada en 1873.
- La Drova. Antiga casa de camp destinada a la curació i esbargiment dels monjos malalts de Santa Maria. Construïda en 1723, llueix en la seua façana un rellotge de sol de 1799.
- Ermita de Sant Pere, de la Drova. Segle XIX.
- Font del Racó. 1799.
- Font de la Drova.
- Forn de Calç de la Drova.
- Nevera. Segle XVIII.
- Les Basses de la Drova. Segles XVIII-XIX.
- Riu-rau típics.
- Calvari.
A
Barx trobem bons embotits i encara roman certa tradició cistellera amb la
fabricació de cabassos de palma. Hi ha, també, una xicoteta destil·leria on se fabrica el conegut vermut 4 Xavos i alguns vins.
Hi ha la Societat Unió Musical Santa Cecília, fundada a mitjan segle XIX, compta amb cinquanta músiques i músics i una escola d'aprenents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada