Comarques del País Valencià

dimarts, 6 de març del 2018

Cirat (L'Alt Millars)



Com a tots els pobles de l’Alt Millars a Cirat, que és la capital comarcal, es parla castellà. El terme, esquerp i muntanyós, s'estén al llarg de la vall del Millars farcit de pinedes, altures de més de mil metres, fonts (La Salud, Macastra, Lobo, Arboçar, Úmbria, Cresp, Costur, Jara, Jarica, Carrasca Mitgeta); paratges (aldea de El Tormo, El Molino, el mirador de Ociño, el barranc de las Salinas, amb el Salto de la Novia, la Caldereta, la Banyera), i llocs per a practicar senderisme i, fins i tot, el parapent.


D'origen en una vila romana, el seu castell, construït en època àrab, va constituir un destacat enclavament militar. Després de la conquesta cristiana conservà la seua població musulmana i pertanyé a Abu Zeyt (?-1269) fins 1235, data en què la població s'avalotà en convertir-se aquest al cristianisme; reconquistada un any després pel mateix Zeyt passà a la Corona a la seua mort.

 El 1343 el lloc fou venut a Gonçal Ximénez d'Arenós, tornà posteriorment a la Corona i successivament fou propietat dels Vilarig –un Bernat d'aquest llinatge fou anomenat comte de Cirat pel rei Felip IV (1683-1746), els Calatayud, els Català, els Villacis i els Martínez de Pison. L'expulsió morisca, en 1609, delmà la població al 50%. Fou un escenari destacat de les guerres carlines, els quals inclús cremaren algunes de les seues cases. En 1960 arribà al seu màxim de població a causa de la construcció d'una central elèctrica.

L'economia es recolza únicament en l'agricultura de secà.



El nucli urbà conserva la flaire dels pobles àrabs i el passeig depara la contemplació de:
  • El palau dels Comtes de Cirat. Edifici fortificat del XIV. Restaurat en 2001.
  • Ajuntament.
  • Castell de Cirat. Completament arruïnat i amb escasses deixalles.
  • Torre del Comte. Torre defensiva del segle XIII, modificat en el XVIII. Necessita atenció.
  • Castell del Tormo. En el llogaret del mateix nom de què no hi ha pràcticament restes.
  • Santa Maria dels Desemparats de El Tormo.
  • Campanar barroc.
  • Església de sant Bernat. Segles XVIII-XIX.
  • Plaça de sant Isidre.
  • Museu Etnològic. Instal·lat en la Casa de la Cultura.

Bon oli d'oliva, embotits i carns, olla de card i bona rebosteria casolana constitueixen la gastronomia local.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada