L'accident
geogràfic més important hi és el Ponotx (o Ponoig) (1.181 metres) també conegut com ‘'El
lleó dormit'' per la seua semblança amb aquest animal; altres paratges que
podem trobar als senders traçats al llarg del terme són el coll del Llamp, el
barranc de Gulapdar o l'Almassere.
Les
deixalles més antigues les deixaren els ibers. Després fou una alqueria musulmana,
esmentada en el Llibre de Repartiment com alqueria de Xirles. Polop tingué
sempre gran importància estratègica, com demostra l'avalot del cabdill Al-Azraq (1208-1276) després de la
conquesta de la vila per Jaume I (1208-1276).
En 1268, el rei donà el territori a dona Berenguela
Alfonso¸ la qual va morir sense descendència, per la qual cosa Polop
retornà a la Corona, que l'any 1271 ho donà al cavaller Beltran de Belpuig. En 1290 els castells de "les
muntanyes", entre els quals es trobava el de Polop van ser cedits al cavaller
Bernat de Sarrià; el qual tampoc va
tenir descendència legítima i va llegar les seves possessions a l'infant don Pedro de qui, per herència,
passarien a 1355 al seu fill l'infant don Alfons
d'Aragó i Foix, primer comte de Dénia. Joan
d'Aragó, comte de Dénia i Duc de Gandia, heretà les possessions i cedí el
castell de Polop a Ruy Diaz de Mendoza
en agraïment pels serveis prestats. Durant segles la vila, al voltant de la
qual s'acomodava un important nombre de camperols mudèjars, visqué del conreu
de garrofers, cereals i, sobre tot, del cep, dedicat a la producció de vi i
panses. En les Germanies el castell de Polop va ser el centre de l'avalot
morisc que acabà amb la seua desfeta i posterior massacra per part dels
agermanats.
En 1609, amb l'expulsió, els cristians es refugiaren al castell per
temor de possibles represàlies dels moriscs; en qualsevol cas el fet fou
traumàtic per al poble que restà reduït a només 400 habitants. Més tard, la
vila juntament amb la seua baronia, composada per Polop, La Nucia i Benidorm
passà a mans de la família Fajardo. A mitjan segle XIX la base de la seua
economia continuava sent la producció i exportació de vi i panses; tanmateix,
prompte començaren a estendre's els fruiters, els cítrics i les ametles; la
primera meitat del segle XX fou de desacceleració demogràfica, després l'efecte
econòmic induït pel turisme de la veïna Benidorm ha propiciat una tendència
alcista.
L'agricultura:
ametler, olivera, cítrics, nespra i caqui, i, sobre tot, el turisme
constitueixen la base econòmica de Polop. Hi ha un taller de terrisseria on es
pot veure el procediment artesanal tradicional d'aquest antic ofici.
El
poble ha crescut al voltant del casc medieval, que encara conserva els seus
carrers estrets i els seus atzucacs àrabs. Del seu patrimoni podem visitar:
- El castell. Musulmà, del segle XII. Conserva part de les muralles i algunes estàncies com ara un aljub o part d'una torre.
- Església de Sant Pere. De 1723, recentment restaurada.
- Santuari de la Divina Aurora. Segle XVIII.
- Alqueria de Xirles. Amb l'església de Sant Raimon.
- Font dels Xorros. De forma semicircular té 221 canonades i està decorada amb ceràmiques que reprodueixen els escuts de les poblacions de les comarques del sud.
- Soterrani medieval, també Cova del Cid. Segons la tradició en 1089 hi pernocta el mercenari castellà. Allotja una exposició privada d'objectes diversos: joguines, ceràmiques, mobles, peces arqueològiques, etc.
- Museu de l'Aram. Reuneix les obres fetes amb aquest material per l'artista Antonio Manjavacas (1943).
- Casa Museu Gabriel Miró. Ubicada en un magnífic xalet modernista, de propietat particular.
Pilons
de dacsa, olleta de blat, arròs amb fesols i naps, pebreretes amb sangatxo o
paella regats dels cada dia millors vins de La Marina, i nespres, pastissos de
moniato o pastissos d'ametla acompanyats de l'excel·lent mistela de la terra
són el complement gastronòmic de la visita a Polop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada