Tàrbena (La Marina Baixa)

Municipi de muntanya per on transita el Coll de Rates, transició entre la Marina i les comarques d'interior (L'Alcoià i El Comtat); compta amb interessants paratges com ara el Barranc de Les Lletres en el Ferrer, el Caseriu de Bixauca i el despoblat morisc de Garx en la solana del Carrascal de Parcent; a més, hi ha les coves de Les Lletres, del Moret i de Dalt.

En el seu origen musulmà, formava part del territori dominat per Al Azraq (1208-1276). Fou conquistada per l'Infant Pere d'Aragó, en nom de Jaume I (1208-1276). En 1274 pertanyia a Sibil·la de Saga i després a Bernat de Sarrià (1266-1305). En 1445, un valencià, Guerau Bou va adquirir el castell de Tàrbena amb tota la seua vall per la quantitat de 47.200 sous. Al llarg de la història fou propietat de la família dels Montcada, dels marquesos d'Aitona i, per últim, dels comtes d'Orgaz. Lloc de moriscs dependent d'Ondara, posseïa 64 cases en l'any 1602.

 

A causa de 'expulsió, molts d'ells es rebel·laren i s'uniren a altres grups capitanejats per un moliner de Guadalest, de cognom Milini; dominada la revolta i embarcats els rebels aquell mateix any, les seues terres van ser donades a repobalr per Caterina de Montcada, esposa del Marquès d'Aitona i Virrei de Balears i d'Aragó primer en 1612 i finalment 1616 a 17 famílies mallorquines, l'empremta dels quals encara roman tant en la parla, com en els costums: s'hi elaboren embotits, especialment la sobrassada, a l'estil de les Illes.

D'economia exclusivament agrícola, s'himantenen les artesanies del vímet i la palma. S'hi elabora mel i oli d'oliva.

Patrimoni:

• Castell. Construït pels moros, actualment es troba en estat de ruïna; tan sols romanen alguns trossos de sa muralla.
• Església de Santa Bàrbara. Segles XVIII-XIX. Amb curiosa façana policroma i un reconegut Betlem, exhibit des de desembre fins a febrer.
• Casetes dels Moros. Edifici d'interès arquitectònic, en ruïnes.
• Museu etnològic. Col·lecció allotjada en la Casa de la Cultura.

Quant a la gastronomia destacarem l'arròs amb fesols i cartes, el potatge i la borra.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook