Caudiel (L'Alt Palància)

El municipi, de parla castellana, compta amb importants altures: la serra d'Espina, el Pico del Buitre (1.158 metres), las Palomas (1.155) o la Tejavana (1.074) en són bon exemple. Els barrancs de los Majanos, el Moro o los Navarros entre d’altres proporcionen aigua en quantitat la qual cosa es reflexa en el gran nombre, més de quaranta, de fonts –la Fuensanta, la Cuenca, el Collao, el Cerrao , etc.– i brolladors que hi ha arreu del municipi; també hi ha força paratges dignes de visitar com ara la Torre del Molino, el parc de la Grieta, el barranc de Juésar o les pedreres de Gullirno en la serra de Caudiel.

Hi ha troballes a les coves de l' Alcabaira, de la Rocha i del Generoso que evidencien que Caudiel ja estava poblat en l’Edat del Bronze a les coves de l' Alcabaira, de la Rocha i del Generoso; dels ibers també hi ha deixalles a l'Alcabaira i el Castillarejo; els romans deixaren monedes i una inscripció en la Peña del Letrero, i els àrabs el casc urbà. En 1235 hi arribaren els cristians; el 9 de març de 1255 Jaume I (1208-1276) creà per a Teresa Gil de Vidaure el senyoriu de Xèrica, el qual va passar el 4 setembre d’aqueix any al seu fill Jaume Pérez (1255?-1285), que s'atorgaria el mot de Jaume I de Xèrica.

En 1276 el rei conqueridor atorgà privilegi de protecció a la comunitat àrab que hi romania. En 1289 el senyoriu passa a Jaume II de Xèrica i més endavant a Jaume III. A ran de la guerra de Castella els mudèjars van ser expulsats i el senyor vigent, Joan Alfons de Xèrica va repoblar amb cristians vells donant, d’aquesta manera, carta de població i creació del municipi de Caudiel el 30 d'agost de 1367. El 1429, juntament amb Viver, fou venuda per Joan de Navarra a Francesc Zarzuela, i el 1500 eera son senyor Manel Exarch.

En 1526 a instàncies de Jeroni Pérez Arnal, el virrei de València, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, fortificà la població. L'11 de novembre de 1538 el virrei va adquirir-la i a la seua mort la va heretar el monestir de sant Miquel dels Reis, en poder dels quals romangué fins l’extinció dels senyorius el 25 de juny de 1820. Durant les guerres carlines fou seu de les tropes liberals.

L'economia es basa en la pobra agricultura de secà comuna a tot L’Alt Palància, pinedes, oli i, sobre tot, cirera.

El casc urbà està dividit per barranc de Juésar en dos parts: El Lugar i El Barrio; el traçat, com s’ha dit, continua sent herència àrab amb carrers i atzucacs estrets, farcit de fonts i antics llavadors. Hi podem veure:

• La Torre del Molí . De 220 aC. Possiblement d'origen cartaginès; hi ha qui l'atribueixen A Annibal i d'altres a l'època medieval.
• Convent de Carmelites Descalces. De 1671. Conserva la clausura.
• Ermita del Socós. A falta de restauració.
• Església de sant Joan Baptista. Antic convent d'Agustins, de 1616. Conserva algunes interessants peces artístiques, entre elles la barroca capella de la Verge del Xiquet Perdut.
• Tres llavaners, un al poble, el del carrer Pelai, els altres dos al barri, datats en 1929 i 1930.
• Fonts repartides per les places i els carrers de la població.
• Una bona col·lecció de panells ceràmics de temàtica religiosa.
• Ponts de la Fuensanta. Interessant viaducte sobre el ferrocarril.
• Restes de la muralla integrats en les cases del poble.

Gastronomia de muntanya que ens ofereix l’olla, farinetes, arròs al forn amb abadejo, el matacerdo, menjar típic de la matança del porc; coques de figues, coques de sal, bona mel i bones cireres que s’estan convertint en el producte estrella de Caudiel i que han donat lloc a la Festa de la Cirera que es celebra des de 2000 en el més de juny.