L'Olleria (La Vall d'Albaida)

El terme municipal se situa a la vora esquerra del Clariano, al sud de la serra Grossa, entre els barrancs de la Feira i de la Foia del Port i pot ser observat des de la Creu (518 metres), els paratges més coneguts són la zona d'acampada del Roda i els jaciments arqueològics de la cova de sant Nicolau i el Castellet del Porquet.

A la cova de Sant Nicolau, el Castellet del Porquet i el barranc del Salido existeixen deixalles de civilitzacions prehistòriques. L'origen de l'actual municipi, altrament anomenat Alqueria de les Olles, deu ser romà a jutjar per les troballes que es feren a la partida de Casals i la de Miranda, en què es trobaren làpides i monedes romanes. Posteriorment fou una alqueria musulmana, que després de l'ocupació cristiana va dependre del terme de Xàtiva, sota el senyoriu de Corral de Lança, després va passar a Berenguer de Vilaragut i posteriorment fou comprada pel cardenal Milan. També va pertànyer al comtat de Milan des de la fundació d'aquest (que fou transformat en marquesat en 1604) el 1477. Durant el moviment de les Germanies la vila es va esvalotar (1522), però fou retuda pel virrei Dídac Hurtado de Mendoza (1468-1536), que va prendre represàlia amb el poble amb el penjament de 56 veïns.

Felip II (1527-1598) li concedí el títol d'Universitat el 1583 i l'assignà terme propi el 1586; el 1588 el mateix rei li concedí el títol de Vila Reial i vot en les Corts Valencianes. Durant la guerra d'Independència fou ocupada per les tropes del mariscal Suchet (1770-1826), en 1812. Sofrí també les guerres carlines: en la primera fou despullada de la partida de Quiles. entre els seus fills il·lustres hi ha el poeta, autor dramàtic i catedràtic de la Universitat de València, Alexandre Arboneda (1650-1698).

La passejada pel poble en continu, ascens i descens per l'irregular del terreny, ens mostrarà:

• Església de santa Maria Magdalena. Construïda entre 1566 i 1572 sobre l'antiga mesquita. Planta gòtica i façana plateresca.
• Mercat. Construït en ferro.
• Trinquet. El més antic del País, amb la seua muralla medieval, 'el rebotet'.
• Convent de Dominics de Nostra Senyora de Loreto. Barroc, de 1759. Restaurat recentment. Alberga una talla medieval de la patrona.
• Convent de Caputxins. Fundat el 23 de maig de 1601 sobre una antiga ermita. Actualment hi ha el Museu del Vidre i el de la Pintura.
• Casa Santonja-Palau dels Marau. Restaurat per albergar el Museu del Vidre.
• Casa del Salido. Vell casalot d’aspecte fortificat.
• Ermita del Cristo de la Palma
• Ermita de Sant Cristòfol
• Capella de la Divina Aurora. 1888
• Ermita de Sant Joan Baptiste. Abandonada i arruïnada.
• Monument al Vidrier. Ofici d'antiquíssima tradició al municipi.

De la gastronomia local dir que els ollerians s'atribueixen la paternitat de l'arròs al forn, tan apreciat arreu del País.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.