L'Orxa (El Comtat)

El terme municipal veu passar el Serpis, convertit aquí en tancat de pesca, i depara, gràcies a la seua orografia esquerpa, moltes oportunitats de practicar el senderisme, l'espeleologia, l'escalada l'equitació o el cicloturisme, visitant paratges com ara la cova de Bassiets, la serra Safor, el Pi Alt, l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sens deixar de costat la Cova Llarga, meravella de l'art rupestre llevantí, Patrimoni de la Humanitat.

No és possible datar l'antiguitat del lloc però hi ha força jaciments de diferents èpoques arreu del terme municipal: coves del barranc de les Foies, del Gorigori, vessants del castell (bronze); Canassia, (necròpoli romana i jaciment medieval); malgrat tot la primera referència a Orxha apareix per primera vegada en el segle XIV atribuït a una població de nom Perputxent, en honor a la vall on s'ubica, la qual, junt a Benillup, Alcanesia i Beniarrés constituïa la comanda de Pertputxent i que estaria sota domini del castell conegut com Hisn Burbudjan, que abans de la conquesta era propietat d'Al-Azraq (1208-1276), a l'igual que Polop, Tárbena, Margarida, La Jovada, Castells, Queirola i Gallinera. Després de l'ocupació cristiana continuà sent regentat pel cabdill musulmà que va establir pacte de vassallatge amb Jaume I (1208-1276) mitjançant el pacte del Pouet (1244) que establia la concessió de la meitat de llurs rendes i pertinències. 

En 1269 el rei va cedir vila i castell a Gil Garcés d'Azagra; i posteriorment a Arnau de Romaní el qual donaria la vall, l'any 1288, a l'orde dels templers, els quals restauraren i ampliaren el castell. A la dissolució del Temple, el senyoriu passà a la de Montesa (1317) per privilegi de Jaume II (1267-1327). L'expulsió dels moriscs destruí l'economia i despoblà L'Orxa i els altres pobles del domini per la qual cosa va haver de ser repoblat, cosa que es va fer amb mallorquins. El diumenge 26 de juliol de 1644, un terratrèmol va destruir tot el poble i el castell, i causà set morts. A la plaça del carrer Major podem trobar encara avui una placa commemorativa. En 1865 va sofrir les amargues conseqüències d'una epidèmia de còlera. Uns anys després, a 1877 i 1879, una forta sequera i fortes pluges respectivament, colpegen de nou la població. L'any 1892 va arribar a L'Orxa el popular tren "Xixarra", que unia Alcoi amb Gandia. En 1969 el ferrocarril deixà de prestar servei, però el tram entre Vilallonga i L'Orxa, convertit en ruta ecològica continua sent transitat per infinitat de senderistes i cicloturistes. A partir de 1950 sofreix una forta caiguda demogràfica a causa de l'emigració, cap a França i a Alcoi principalment.

Fins l'any 2000 una fàbrica de paper donava feina a gairebé la meitat del poble. Des d'aleshores subsisteixen de l'agricultura de secà, olivera i ametler.

Patrimoni:

• Castell de Perputxent. Es tracta en realitat de la fusió de dos castells, fàcilment identificables malgrat la ruïna total en què és manté a pesar d'haver estat declarats BIC. L'any 2001 la Conselleria de Cultura va instar els aleshores propietaris, a intervenir per garantir la conservació ja que la murada presentava risc de caiguda. El 4 de novembre del 2009 fou finalment adquirit per la Diputació.
• Església de Santa Maria Magdalena. 1940-1950.
• Ermita.
• Fàbrica de la llum.
• Arqueologia industrial al voltant de l'antiga via del ferrocarril.

El blat picat es el plat típic.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.