Beniatjar (La Vall d'Albaida)

Hi ha una ruta senderista que condueix des de la població fins al pic del Benicadell (1.104 metres), cim emblemàtic per aquestes contrades i que deu el seu topònim a la derivació de la denominació medieval de Penya Cadiella. Al poble es conserva una monumental olivera centenària.

Tot i que s’hi han trobat deixalles de la cultura del Bronze, l’origen de Beniatjar és una alqueria musulmana, que fou conquistada per Jaume I (1208-1276) i concedida a Pau de Tarazona el 1258. De població morisca, comptava l'any de l'expulsió (1609) amb cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Villahermosa i després al marquesat de Milà. Conjuntament amb Otos, formà una rectoria de moriscs que depengué eclesiàsticament de Ràfol de Salem fins l'any 1535; nogensmenys no fou fins 1574, quan es convertí en parròquia independent.

L'economia es basa en l'agricultura en els contraforts de la serra.

En la muntanya hi ha una extensa zona de pineda i monte baix. Predominen els cultius de secà: vinya, cereals i olivera.

El poble, situat sobre un altell al peu del Benicadell, compta amb el següent patrimoni:

• Església de Nostra senyora de l’Encarnació. Té dos tables atribuïdes a Joan de Joanes (1510?-1579).
• Castell de Carbonera. D’origen musulmà, reconstruït en 1091 pel Cid (aprox.1043-1099) i utilitzat posteriorment per Al Azraq (1208-1276). Absolutament abandonat i pràcticament desaparegut.
• Pont dels Moros. Malgrat el seu nom no es coneix el seu origen.
• Les Planisses. Típica casa rural utilitzada com a observatori forestal i meteorològic.
• Nevera del Benicadell. En bon estat de conservació.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.