El
seu terme és absolutament pla, regat per la Sèquia Major de Catral i diferents
assarbs com ara La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen
directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a
l'embassament del Fondo, considerat la segona zona humida en importància del
País Valencià, amb una superfície de 2.387 hectàrees¸ va ser declarat Paratge
Natural Protegit el 1988 i Parc Natural el 1994.
Per
explicar el topònim del lloc es barallen tres hipòtesis, una fa derivar de
l'iber 'Kal Tur La' “les dues cimes” que farien referència a Los Cabezos
d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab 'Al Qatrullat'; l'altra es basa en
el llatí 'Castrum Altum'. A l'igual que en el cas del topònim els orígens de
Catral són incerts i, encara que s'apunta als ibers, les primeres evidències
són musulmanes; en aquella època ja es documenta la sèquia major de Catral.
Després de la conquesta del Regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada
en 1255 a l'orde de Santiago. En 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recuperà per a la corona
castellana. Posteriorment fou propietat dels Haro als quals Sanxo IV (1257-1295)va llevar-li-la per
donar-se-la a l'aragonès Jordan Aleman.
Jaume II (1267-1327) la incorporaria
al Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296. Durant la guerra
dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren
les collites, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble. Devers
1700 es va procedir a la dessecació de les marjals. En 1741 els 152 pobladors
de Catral pagaren al rei Felip V
(1683-1746) 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la
independència d'Oriola. En 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el
terratrèmol va infligir a la comarca del Baix Segura. La terra conreable hi
augmentà durant les dues primeres dècades del segle XVIII degut al drenatge de
terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga (1662-1743), el qual va destinar els beneficis a les seues
obres pies de Múrcia. En 2006 en una maniobra política sense precedents el
Govern Valencià va decidir, en la vespra d'una moció de censura presentada per
l'oposició contra el president Francesc
Camps (1962), retirar les competències a l'ajuntament de Catral per
presumpta corrupció urbanística.
L'agricultura,
cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa;
quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble,
tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.
Quant al patrimoni citarem:
- Església dels Sants Joanes. Aixecada en el segle XIV sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
- Ermites de la Puríssima , santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
- Alguns exemples d'arquitectura rural.
La
cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns
exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en caldo.
Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almoixàvenes i les mones.
Hi
ha l'antiga tradició de los Auroros que els diumenges d'octubre es reuneixen de
matinada per cantar pel poble uns bells càntics.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada