Venta del Moro (La Plana d'Utiel-Requena)

És fàcil de suposar que la toponímia del lloc es corresponga amb el fet que en el camí de Castella a València hi haguera alguna venta regentada per un moro. La població es troba molt dispersa ja que s'ubica tant al poble com als nuclis de Jaraguas, Casas de Pradas, Las Monjas, Los Marcos, Casas de Moya i Casas del Rey. La major bellesa paisatgística la trobem en les riberes del Cabriol --que fan frontera, durant més de 50 km entre el País Valencià i Castella--: Les Gorges, los Cuchillos de la Fonseca, Los Cárceles, etc. Una altra important aportació hídrica és la rambla Albosa i les seues tributàries: Salada, Encaños, Bullana, Varejo, etc. Hi trobarem també a l'extens territori prou fonts: Amparo, Zorra, Desmayos, Chacó i moltes més. Des del poble ixen rutes i senders cap a les gorges del Cabriol i la vall de la Fonseca. També compta amb un ampli catàleg d'arbres monumentals.

Quant a la història de Venta del Moro es conserva un important jaciment de fa sis milions d'anys on s'han trobat fòssils de camells, tigres, hipopòtams, elefants i molts més mamífers. Les primeres mostres de presència humana són del Neolític i consisteixen a unes cent pintures rupestres trobades a la Hoz de Vicente. Dels ibers hi ha diverses troballes com ara les Salines de Jaraguas, una terrisseria i restes de ceràmiques), tots ells relacionats amb l'important ciutat de Kelin, a Caudete de las Fuentes. També hi han aparegut ceràmiques romanes. El bisbe de Conca va visitar Requena en 1579 i la crònica de la visita és el primer document on se cita Venta del Moro com a poblet de pocs habitants.

El 13 d'octubre de 1798 Venta del Moro, Cabdet de les Fonts i Fuenterrobles van demanar a Carles IV (1748-1819) la segregació de Requena, de què eren aldees; nogensmenys el 29 d'agost de 1800 els mateixos llogarets aturaren el procés per manca de recursos econòmics per continuar amb l'expedient; després de dos intentes de segregació més(1812 i 1820), els quals tampoc quallaren, el 22 d'agost de 1836 Venta del Moro es constitueix en municipi independent. Les guerres carlistes hi portaren molta inestabilitat amb continues ocupacions, aldarulls i saqueigs, el més importants dels quals fou el que protagonitzà el carlista Santés que acabà amb la crema del recentment creat Arxiu Municipal. Altres fets negatius per al flamant poble foren les reiterades epidèmies de còlera dels anys 1834, 1854, 1855, 1865 i 1885. El 26 de juny de 1851 juntament amb tota la comarca de La Plana d'Utiel-Requena s'integrà en el País València amb motiu de la delimitació en províncies de l'Estat. 

Les primeries del segle passat van ser d'una incipient industrialització basada en la transformació dels seus productes agrícoles: dues destil·leries, cellers, molins, almàsseres, etc.; això comportà, naturalment, un creixement social: en 1909 es va crear la banda de música, en 1914 s'hi inaugurà el Gran Teatre, en 1927 s'iniciaren les obres del ferrocarril, tanmateix aquestes foren abandonades en 1930, la qual cosa no impedí un auge demogràfic. La Guerra Civil marcà el moment de declivi: a partir d'ella el poble es va empobrir i a partir de la dècada dels cinquantes l'emigració cap a Madrid, Barcelona, València i Europa deixà diverses aldees absolutament despoblades i d'altres en seriós perill de desaparició.

L'economia està basada en l'agricultura de secà, sobre tot el vinyet que ocupa la majoria del terreny conreat i que es dedica a l'elaboració dels cada dia més celebrats vins de la denominació d'Origen Requena-Utiel; de fet hi ha més d'una dotzena de cellers al terme. Altre sector que abasta certa importància és el de serveis, empentat pel turisme rural que aprofita els encants naturals de l'enorme municipi, que és el tercer en grandària del País Valencià.

Llevat del pont de Vadocañas, del segle XVI però amb origen possiblement romà, la resta del patrimoni arquitectònic és religiós i està constituït per les esglésies dels diferents nuclis de població:

• Església de Nostra Senyora del Loreto
• Plaça de bous
• Llavaner de Jaraguas
• Mina Lolita de Jaraguas
• Sant Antoni Abat, de Casas de Moya
• Sant Antoni Abat, de Casas de Prada
• Sant Francesc Xavier, de Jaraguas
• Verge de les Mercès, de Casas del Rey
• Verge del Carme, de Las Monjas
• Sant Isidre, de Los Marcos

La cuina, plenament castellana, ens invita a degustar: guisat de corder, potatge de vigília, arròs amb coliflor i bacallà; almortas, atasca, moje de sardines, morterol i, en general, tot el porc i la caça. De dolç, magdalenes borratxes, torró de fideus, llesques i l'hornazo de Pasqua.