La Pobla d'Arenós (L'Alt Millars)

El terme municipal està format per quatre nuclis de població: Puebla de Arenoso, Los Calpes, Los Cantos i La Monzona, i s’estén al redós del riu i els seus afluents i barrancs que donen lloc a paratges com El Chorrador, brollador natural, les fonts de Sant Miquel, l'Almajal, Fuente Baja i moltes més; zones de bany: Maimona, Rodeche, el Pozo de las Palomas, Penya Giberte; àrea d'esbarjo de La Cobatilla; el sender PRVT-126 que al llarg de 35 km fa les delícies dels senderistes que hi poden conèixer diversos pobles de les contrades; també els cicloturistes i els escaladors tenen moltes possibilitats de fruir de l'accidentada orografia del municipi.

Malgrat l'existència de jaciments ibers en Los Calpes i en Cabezo és evident que la població es va formar a partir del segle XIII en el terme del castell musulmà d'Arenós; en 1229 Abú Zeyt (¿-1269) i Jaume I (1208-1276) signaren un pacte de vassallatge pel qual el moro podia ocupar tots el castells i llocs que volguera dintre del territori musulmà a canvi de renunciar a qualsevol dret sobre la ciutat de València; aqueix acord va provocar la revolta dels moros que no l'acceptaven i atacaren el castell que acabà sent ocupat per Abú Zeyt i donat a sa filla Alda, casada amb Blasco Eximen d'Arenós –cognom que va canviar pel seu de Tarazona–, fill d'Eximen Pérez de Tarazona, posteriorment s'integrà en la baronia d'Arenós i en 1317 rebé carta pobla per a deu pobladors.

En 1462 el castell fou assetjat per les tropes de l’Infant Jaume d'Aragó, que s'hi assentaren en diverses parcel·les del territori donant lloc a noves ubicacions que componen l'actual terme. En 1464 fou finalment ocupat i enderrocat pels cristians, la baronia fou confiscada pel rei Joan II (1398-1479) i posteriorment passà al ducat de Gandia i acabà en el senyoriu de Vilafermosa. Contemporàniament el fet més dolorós en la història de La Pobla d'Arenós és la construcció del pantà que comportà la desaparició del veí poble de Camps d'Arenós i l'expropiació de nombroses finques i cases amb la consegüent emigració massiva dels habitants cap a la ciutat; fins i tot el tema es veu agreujat per que la mancança d'aigua impedeix omplir el pantà en la seua totalitat amb el risc de lliscament dels seus vessants i la no res estrafolària possibilitat de que La Pobla puga ser engolida pel desplaçament de terres que en comporta.

L'ametla, l'olivera, la ramaderia bovina, ovina i avícola i l'apicultura són els sectors econòmics del poble que fretura absolutament de qualsevol indústria.

El casc antic, de traçat medieval, mena cap a la plaça principal on es troba l'Ajuntament, casalot nobiliari del segle XVII. De la resta del patrimoni parlem tot seguit:

• Castell d'Arenós. Ja hem comentat abans les seues vicissituds. Es troba en estat d'absoluta ruïna però des de la seua inaccessible talaia conserva un impressionant aspecte.
• Església de Nostra Senyora dels Àngels. Aixecada en el segle XVI sobre la primitiva, de 1363.
• Ermites de Sant Tomeu, Santa Bàrbara (documentada en 1818), Sant Cristòfol (en ruïna) i de la Mare de Déu dels Àngels (originària del segle XIII), de Loreto (segle XVII).
• Pont penjant. De 1894. Visible segons el nivell de les aigües del pantà.
• Conjunt de masos tradicionals. Servisquen d'exemple L'Ardachera, amb surera centenària, o el de l'Oli.
• Molí de Los Peiros. En la ratlla frontera amb Aragó.
• 
  

L'Associació Cultural Almajal de La Pobla d'Arenós ha editat un recull dels menjars més representatius del poble de què destaquen: les farinetes, les olles (d'hivern i d'estiu) i tot allò relatiu a la matança del porc.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.