El
terme municipal està format per quatre nuclis de població: Puebla de Arenoso,
Los Calpes, Los Cantos i La Monzona, i s’estén al redós del riu i els seus
afluents i barrancs que donen lloc a paratges com El Chorrador, brollador
natural, les fonts de Sant Miquel, l'Almajal, Fuente Baja i moltes més; zones
de bany: Maimona, Rodeche, el Pozo de las Palomas, Penya Giberte; àrea
d'esbarjo de La Cobatilla; el sender PRVT-126 que al llarg de 35 km fa les
delícies dels i les senderistes que hi poden conèixer diversos pobles de les
contrades; també dona la possibilitat de fruir del cicloturisme i l'escalada degut a l'accidentada orografia del municipi.
Malgrat
l'existència de jaciments ibers en Los Calpes i en Cabezo és evident que la
població es va formar a partir del segle XIII en el terme del castell musulmà
d'Arenós; en 1229 Abú Zeyt (¿-1269)
i Jaume I (1208-1276) signaren un
pacte de vassallatge pel qual el moro podia ocupar tots el castells i llocs que
volguera dintre del territori musulmà a canvi de renunciar a qualsevol dret
sobre la ciutat de València; aqueix acord va provocar la revolta musulmana, capitanejada per Abu Zeyt, que
no l'acceptava, i va atacar el castell que acabà sent ocupat i donat a sa filla Alda, casada amb Blasco Eximen d'Arenós –cognom que va
canviar pel seu de Tarazona–, fill d'Eximen
Pérez de Tarazona, posteriorment s'integrà en la baronia d'Arenós i en 1317
rebé carta pobla per a deu famílies.
En 1462 el castell fou assetjat per les
tropes de l’Infant Jaume d'Aragó,
que s'hi assentaren en diverses parcel·les del territori donant lloc a noves
ubicacions que componen l'actual terme. En 1464 fou finalment ocupat i
enderrocat per hostes cristianes, la baronia fou confiscada pel rei Joan II (1398-1479) i posteriorment
passà al ducat de Gandia i acabà en el senyoriu de Vilafermosa. Contemporàniament
el fet més dolorós en la història de La Pobla d'Arenós és la construcció del
pantà que comportà la desaparició del veí poble de Camps d'Arenós i
l'expropiació de nombroses finques i cases amb la consegüent emigració massiva
del seu veïnat cap a la ciutat; fins i tot el tema es veu agreujat per que la
mancança d'aigua impedeix omplir el pantà en la seua totalitat amb el risc de
lliscament dels seus vessants i la no res estrafolària possibilitat de que La
Pobla puga ser engolida pel desplaçament de terres que en comporta.
L'ametla,
l'olivera, la ramaderia bovina, ovina i avícola i l'apicultura són els sectors
econòmics del poble que fretura absolutament de qualsevol indústria.
El
casc antic, de traçat medieval, mena cap a la plaça principal on es troba
l'Ajuntament, casalot nobiliari del segle XVII. De la resta del patrimoni
parlem tot seguit:
- Castell d'Arenós. Ja hem comentat abans les seues vicissituds. Es troba en estat d'absoluta ruïna però des de la seua inaccessible talaia conserva un impressionant aspecte.
- Església de Nostra Senyora dels Àngels. Aixecada en el segle XVI sobre la primitiva, de 1363.
- Ermites de Sant Tomeu, Santa Bàrbara (documentada en 1818), Sant Cristòfol (en ruïna) i de la Mare de Déu dels Àngels (originària del segle XIII), de Loreto (segle XVII).
- Pont penjant. De 1894. Visible segons el nivell de les aigües del pantà.
- Conjunt de masos tradicionals. Servisquen d'exemple L'Ardachera, amb surera centenària, o el de l'Oli.
- Molí de Los Peiros. En la ratlla frontera amb Aragó.
L'Associació
Cultural Almajal de La Pobla d'Arenós ha editat un recull dels menjars més
representatius del poble de què destaquen: les farinetes, les olles (d'hivern i
d'estiu) i tot allò relatiu a la matança del porc.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada