Forcall (Els Ports)

El topònim del lloc, sembla que prové del fet que està voltat de rius i muntanyes que fan una mena de forca. Abrigat per les moles de Garumba, de sant Marc, de la Vila i de sant Roc i els rius Caldes, Cantavella i Bergantes, el terme és ric en fonts: la de santa Anna, o de la Salut, referenciada en 1649, amb propietats mineromedicinals; les Fontetes, la Felipeta, la de l'Om, la de la Vila, declarada Paratge Natural Municipal el 14 d’octubre de 2005; la del Roure, la de la Teula i, al bell centre del poble, la del Convent; també hi ha els llavadors d'Escuriola i Picolixa. L'accidentat del terreny ofereix grans possibilitats de fer excursions a peu com ara anar al Mas del Racó, amb el seu monumental roure; a la roca del Migdia, al molí Matalí, ala Cova del Maquis o a l'ermita de sant Cristófol de Saranyana, per citar unes quantes rutes on podem guaitar voltors o cabres salvatges i les més de 400 espècies vegetals que s'han catalogat al municipi. 

Plaça Major

Reial Monestir de Santa Maria. El Puig (L'Horta Nord)

El Reial Monestir de Santa Maria del Puig manat construir per Jaume I (1208-1276) en agraïment per la presa de València, domina, amb la seua imponent construcció, El Puig de Santa Maria, poble de la comarca de L’Horta.

Monestir de Santa Maria del Puig

D’aquell només resta una portada romànica. L’actual ––iniciat pel patriarca Joan de Ribera (1532-1611) en 1588 –– mostra tres parts ben diferenciades: el convent, on resideixen pares mercedaris; l’església, i el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfica, fundat en 1987 i adquirit i ampliat fa poc per la Generalitat Valenciana. El museu és el millor en el seu gènere de l’estat i el segon a nivell europeu, només superat pel de Magúncia, en Alemanya. En ell només es pot observar l’evolució de la impremta al llarg dels segles, també s’hi destaca la importància que n’ha tingut en la història valenciana.

Porta romànica

Jardíns de Montfort (València)

En 1849 Josep Vich, baró de Llaurí, vengué al marqués de Sant Joan, Joan Baptiste Romero, l’hort que posseïa a la vora del Túria, el qual, a partir d’aqueix moment fou conegut con Hort de Romero. El marquès va ordenar construir-hi el palauet que des del carrer de Montfort dona accés als jardins d’estil neoclàssic que, després de diverses vicissituds acabà sent propietat de Joaquim Montfort Parrés. D’ací la seua actual denominació.

Vista dels jardíns

El jardí, d’uns 12.000 m², es troba en València, en el barri de l’Exposició i fou declarat Jardí Artístic Nacional, per l’estat espanyol en 1941, després d’una restauració duta a terme pel jardiner municipal Ramon Peris. En 1973, ja en propietat de l’ajuntament de la ciutat va ser obert al públic.

Font

Begís (L'Alt Palància)

Se situa en la vessant NE de la serra d'Andilla, a 800 m d'altitud, el terme està solcat pels rius Palància i Canales i compta amb els cims de La Juliana (1.476 m), La Pericona (1.468 m) entre d'altres. Hi ha paratges que paga la pena conèixer com la ja esmentada Font de los Cloticos, el barranc d'Agualobos o el naixement del Palància, i, sobre tot Peñaescabia (1.331 m ) declarat Paratge Natural Municipal el 26 de novembre de 2004. La flora i la fauna mediterrànies està representada per l'esquirol, la rabosa, el porc senglar, l'àguila real, el pi, el teix, l'àlber i gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals.

Naixement del Palància

Hi ha cinc entitats de població: Begís, Masía de los Pérez, Ríos de Arriba, Ríos de Abajo, Arteas de Abajo i Arteas de Arriba. Ací, com a la resta de la comarca de L’Alt Palància, parlen castellà però tant elements de la toponímia com, sobretot, els arxius de la seu de Sogorb (capital de la comarca) permeten afirmar que durant segles va ser de llengua catalana.

Ermita de Loreto

L’aqüeducte indica que els romans passaren per ací i algunes troballes en el poble documenten la presència dels ibers. Però la fisonomia del poble apunta a una fundació musulmana. Fou conquerit per Jaume I (1208-1276) el 1228. Aqueix mateix any Pere Fernández d'Azagra s'apoderava del castell i la terra per a revertir-la a la Corona al mateix temps que la sotmetia al bisbat de Sogorb. El mateix Jaume I atorgà, el 1245, el castell de Begís i les seves terres a l'orde de Calatrava, en poder de la qual va romandre, amb el títol de baronia i vot en Corts, fins que s'incorporà a la Corona en 1523. El 18 d'agost del 1276 Roi Pérez, comanador major d'Alcanyís, concedí carta de població, a fur de València, a 110 homes. El 1838, amb motiu de les guerres carlines, fou ocupada la vila pels carlistes i assetjada dues vegades pel general Azpírez. Durant el regnat d'Isabel II (1830-1904) va ser senyor del lloc el duc de Montpensier.

Font dels Cloticos

A finals del segle XVI s'hi crea un important comerç de gel amb València gràcies a la major concentració de dipòsits de neu del Mediterrani que es localitzava en el cim de la Bellida . Actualment el motor de l'economia és l'envasament i venda de l'aigua de la font de Los Cloticos, de merescuda fama. També hi ha activitat agrícola i ramadera.

Els carrers del poble, estrets i costeruts, defineixen l'estampa típica del poble de muntanya. Del seu patrimoni s'hi conserva:

• Església de nostra senyora dels Àngels. Façana renaixentista.
• Ermita de la verge de Loreto.
• Horno del Infante.
• Molino del Infante
• Granero del Infante
• Aqüeducte romà pel que arribava l'aigua de Los Cloticos a la població. Tenia set arcs, dels quals només resten cinc.
• El castell fou una fortalesa important de la que només hi ha llenços de la muralla i trossos d'algunes torres.
• Sant Joan Baptista, d' Arteas d'Abajo.
• Museu d'Etnologia.

El Castell

Més informació: País Valencià, poble a poble, comarca a comarca i Facebook

Simat de la Valldigna (La Safor)

Simat de la Valldigna, situat en la comarca de La Safor, comptava en 2010 amb 3.722 habitants. Al municipi  trobem dos nuclis de població: Simat i Pla de Corrals, regats pel riu Vaca i amb paratges com la microreserva de la Font del Cirer, les Foies, el Pla de Corrals, la visteta de Barx, la serra del Toro o la Fontarda. El senderistes hi trobaran força camins per exercir-se i els espeleòlegs hi compten amb un bon nombre d'avencs, abrics i coves.

Monestir de Santa Maria

L’origen del poble radica en una antiga alqueria islàmica conquistada i repartida per Jaume I (1208-1276) entre els cavallers Nunyo i Pere d'Azllor. Jaume II (1267-1327) va reunificar les terres de la Valldigna, aleshores anomenada Vall d’Alfandec, i va concedir-les, en 1297, a la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, senyor del lloc fins que en 1835 l'abolició del règim senyorial i la desamortització eclesiàstica posaren fi al seu domini. El senyoriu del monestir abraçava, a més de Simat, els municipis de Benifairó i Tavernes. Les terres de la Valldigna foren cedides en emfiteusi per carta pobla de 1336. En 1366, després de la rebel·lió dels moriscs els monjos, el monestir va imposar-hi nous tributs.

Llavador de la Font Gran

Les especialitzacions econòmiques de la Valldigna en el segle XV foren la canya de sucre ––el monestir i els rics propietaris foren els grans beneficiaris de la producció sucrera––, les plantes industrials destinades a l'artesania tèxtil local i el ramat, amb exportacions a Castella, Granada i Berbèria.

Arcs gòtics del Monestir de Santa Maria

Amb majoria de població morisca, la seua expulsió va permetre al monestir reforçar els drets senyorials segons carta pobla del 1609 i les terres, repartides en lots d'unes tres hectàrees foren concedides novament en emfiteusi ––cànon en metàl·lic i partició de fruit.

Capella de la Mare de Déu de Gràcia

L'estructura social durant els segles XVII i XVIII va estar marcada per l'existència d'una comunitat camperola relativament homogènia: En els segles XVIII i XIX les principals produccions agràries eren el blat, les moreres i la garrofera; hi existia també una fàbrica terrissera. La crisi de la seda va determinar la substitució de moreres per cultius més rendibles, com ara els cítrics.

Arc d'entrada al Monestir de Santa Maria

Els segles XIX i XX, lliure ja del senyoriu, no hi ha hagut massa esdeveniments importants com no siga la guerra de 1936-39 que hi deixà vora cent morts d'un i altre bàndol i un gran nombre d'exiliats i represaliats.

Interior de l'església del Monestir de Santa Maria

A més del monestir, altres edificis d'interès són:

• Capella de la Mare de Déu de Gràcia. Barroca. Forma part del monestir però es troba fora del recinte.
• Església de Sant Miquel Arcàngel. Barroca.
• Mesquita de la Xara, o ermita de Santa Anna. Es tracta de l'única mesquita que s'ha conservat al País, malgrat que van edificar sobre ella l'ermita.
• Arc de la Font del Cirer. Antic aqüeducte de 1748 que menava les aigües des de la font al monestir.
• Font Gran. Lloc d'esbarjo dels simaters situada dins de la població.