Canet d'En Berenguer (El Camp de Morvedre)

El topònim prové del llatí Cannetum, canyar, per l’abundància d’aquests que hi havia.

Jaume I (1208-1276) després de la conquesta va repoblar amb cristians i va donar aquesta alqueria musulmana als monjos del Puig, aquests van cedir-lo a un cavaller de Sogorb el qual li ho va vendre a Francesc Berenguer. Posteriorment foren les famílies Blanes, Jofre, Vallterra i Saavedra els que ostentaren successivament la titularitat senyorial. En el segle XVII, relata Escolano (1560-1619), estava emmurallat i fortament protegit per una de les cinc companyies que protegien la costa dels atacs pirates. En 1420 el notari saguntí Francesc Berenguer va vincular el senyoriu als seus descendents, condició en què romangué fins la desaparició dels senyorius a l'Estat espanyol.

Algemesí (La Ribera Alta)

El riu Magre, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu Xúquer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, únic parc natural que roman a Algemesí, ja que la resta del terme és una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, bresquillers, etc. En l’extrem nord-est del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del Samaruc, superfície d’11.800 m² que abans s’utilitzava per al cultiu de l’arròs i a hores d’ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l’Albufera, es dedica a la recuperació del samaruc, menut peix autòcton del País Valencià que es troba en perill d’extinció. També es treballa amb flora i fauna autòctona que necessita protecció com ara el "fartet", el "mossegadoret", el "petxinots", la "gambeta" , la "gamba gavatxa", etc. La població es reparteix en tres nuclis: Algemesí, el Carrascalet i el Raval.

Moncofa (La Plana Baixa)

El terme, absolutament pla, s'estén des dels vessants de la serra d'Espadà fins la mar i presenta bones platges, Grau, Masbó, La Torre, i zones humides, com ara la microreserva de la flora L'Estanyol, procedents de les aigües pluvials.

Ontinyent (La Vall d'Albaida)

Ontinyent és la capital de la Vall d'Albaida. El seu ampli terme ocupa la part occidental de la vall i es troba envoltat per les serres de Benicadell i Grossa; malgrat els incendis i el desgavell urbanístic en forma de xalets i piscines particulars, que han arruïnat molts paratges, encara en queden molts que paga la pena conèixer com ara el Pou Clar, lloc de bany habitual dels ontinyentis; ací neix el riu Clariano, que en els seus primers metres conforma un seguit de pous coneguts amb diferents noms, com ara el Pou dels Esclaus, el Pou de la Reixa o el Pou Gelat, entre altres. Hi ha també les populars Finestres dels Moros; Gamellons, les fonts dels Gamellons, del Nano, de la Simeta i de la Dueña entre d'altres moltes; l'ermita de Sant Esteve, talaia des d'on divisar gran part de la comarca; la carrasca monumental de la Caseta Mora i la Murta, també monumental, de Torre Ferrero, a la que se li calcula una antiguitat de dos-cents anys. Especialment bonica és l'excursió que, a través d'un sender prou bé senyalitzat, uneix Ontinyent i Bocairent al llarg del Barranc dels Tarongers.

Castalla (L'Alcoià)

Compta Castalla amb un ampli terme que s'estén per les serres de l’Arguenya (1.228 m), de Castalla (1.175, de l'alt de Guisop (1.250 m) i del Maigmó (1.296 m) on trobem infinitat de camins per a senderistes i paratges com el Xorret de Catí, el Clot de les Manyes, el Pantanet o l'Avaiol.

Bunyol (La Foia de Bunyol)

Compta Bunyol, lloc de parla castellana, amb un ampli i bell terme en què trobem tota mena de paratges, que fan la delícia d’excursionistes, ciclistes, senderistes i, en general, de tots els amants de la natura. La cova del Turxe, amb una cascada que ompli el llac; el Fresnal un dels espais de major riquesa paisatgística del País, amb un gran interès botànic i biològic, a hores d’ara es lluita per convertir-lo, juntament amb Las Moratillas i la font de La Umbría, en espai natural protegit; el riu Juanes, antic balneari i lloc de repòs, els barrancs del riu Bunyol i de la Jarra; el pont natural de Carcalín; la cova Alta, en el paratge de Venta Mina --que afegeix al seu interès paisatgístic el prehistòric-- són una bona mostra del que podem veure movent-nos per l’extensa xarxa de camins que intercomuniquen tots els pobles de la Foia.

Bétera (El Camp de Túria)

Hi ha els nuclis de població de Bétera, El Baró, La Malla, Les Mallaetes, La Masia Arnal, Providència i Mas Camarena. Situada al vessant sud de la Serra Calderona, té una superfície amb lleugeres ondulacions, que arriben a 156 metres en el seu punt més alt. El barranc del Carraixet travessa el municipi de nordoest a sudest.

Saix (L'Alt Vinalopó)

Maarten from Netherlands. Treball propi

Els 63 km² que abasta el municipi estan voltats per les serres de Cabreras —amb el Penyal de la Moneda (869m)—; Penya Rubia (905m) —amb el paratge de La Torre, ideal per a la pràctica del senderisme i el cicloturisme—; i l'Arguenya —amb la Font del Llop—. També són dignes d’esment els paratges del Vinalopó, les rambles del Barranuet, la zona d’acampada del Pla i els de la Colònia de Santa Eulàlia. La població es distribueix entre els nuclis de població de Saix i Colònia de Santa Eulàlia.

Figueroles (L'Alcalatén)

També apareix citada com Figueroles d'Alcalatèn. S’ubica junt al riu Llucena i presenta un paisatge força muntanyós, de què destaquen els paratges de la Bassa del Comte d'Aranda, el Barranc de les Olles, la Pedrera, ja utilitzada pels àrabs per a la construcció del dic de l'embassament de l'Alcora o el poblat iber del Castellar.

Silla (L'Horta)

El terme municipal està regat per la sèquia Real i ocupa part del Parc Natural de l'Albufera. Hi ha El Portet, embarcador del llac. El llac ofereix una desena de rutes que es poden recórrer a peu, en bici, en piragua o en tartana, al llarg de les quals es poden conèixer la fauna i la flora autòctones i també els ullals i els motors que abasten els arrossars.