La parla de Bicorb és, com la de la resta de la
comarca, un dialecte de transició, però ja totalment castellà.
El terme municipal, compost per un massís muntanyós cobert de grans masses
forestals de roures, alzines, pins, ginebres i savines, on abunden la cabra salvatge;
el porc senglar i l’àguila, ofereix paratges dignes de ser coneguts. Destaca sobre
tots la Cova de l’Aranya, descobeta en Patrimoni de la Humanitat, datada entre 1300-1500 aC,
és una de les més importants representacions de l’art rupestre amb la seua famosa
escena de la recol·lecció de la mel. Altres llocs interessants són: el Caroig (1125
m) al qual, entre altres possibilitats, s’accedeix per una ruta ciclista de molta
anomenada entre els practicants d’aquest esport. Per als senderistes hi ha un munt
de rutes de què destaquem: el riu Fraile, el barranc Moreno que passa pels abrics rupestres de Lucio, Calicanto (el llenç esquemàtic més important de la comarca),Gineses i el Charco de la Madera), i el Margalló. Els rius Ludey, Fraile i Cazuma (o Cazumba) banyen el terme i, junt
a pregons barrancs, formen moles com la Monte Mayor, les Pedrizas o el Benefetal,
––junt al qual es troben els poblats de Calderón, la Rotura i els Morcones, tots
tres de l’Edat del Bronze–– de gran atractiu.