Bicorb (La Canal de Navarrés)

La parla de Bicorb és, com la de la resta de la comarca, un dialecte de transició, però ja totalment castellà.

El terme municipal, compost per un massís muntanyós cobert de grans masses forestals de roures, alzines, pins, ginebres i savines, on abunden la cabra salvatge; el porc senglar i l’àguila, ofereix paratges dignes de ser coneguts. Destaca sobre tots la Cova de l’Aranya, descobeta en  Patrimoni de la Humanitat, datada entre 1300-1500 aC, és una de les més importants representacions de l’art rupestre amb la seua famosa escena de la recol·lecció de la mel. Altres llocs interessants són: el Caroig (1125 m) al qual, entre altres possibilitats, s’accedeix per una ruta ciclista de molta anomenada entre els practicants d’aquest esport. Per als senderistes hi ha un munt de rutes de què destaquem: el riu Fraile, el barranc Moreno que passa pels abrics rupestres de Lucio, Calicanto (el llenç esquemàtic més important de la comarca),Gineses i el Charco de la Madera), i el Margalló. Els rius Ludey, Fraile i Cazuma (o Cazumba) banyen el terme i, junt a pregons barrancs, formen moles com la Monte Mayor, les Pedrizas o el Benefetal, ––junt al qual es troben els poblats de Calderón, la Rotura i els Morcones, tots tres de l’Edat del Bronze–– de gran atractiu.

Les Alcubles (Els Serrans)

L’orografia del terme és força muntanyosa i per tant conté paratges dignes de visita com la Peña Ramiro ––antic nevero––, el cerro Pedroso, la Bellida, la Pedrera ––antiga cantera de marbre negre que s’utilitzà, entre d’altres edificacions, per a la Llotja de València–– o la Cova Santa, pertanyent a Altura però molt a prop de Les Alcubles. També, per als amants del senderisme, hi passa el GR10, que uneix València amb Lisboa. Cal destacar el paratge (declarat Paratge Natural el 20 de gener de 2006) de la Solana i el Barranc de Lucía, amb abundància d’espècies protegides, tant vegetals com animals, en ell es troba la Cova Sabuquera ––antiga nevera–– amb deixalles del Bronze.

La Pobla de Benifassà (El Baix Maestrat)

A més del nucli de La Pobla de Benifassà componen el municipi: Coratxà (gentilici: coratxarencs); El Bellestar (gentilici: ballestarencs), Bel (gentilici: belencs), Boixar, Cora, Mangraner (amb carta pobla del 4 de maig de 1269), Masia Molí Abat, Sant Pere i El Convent. Cas a banda el constitueixen Fredes (gentilici: fredencs), que és el poble més septentrional del País i es troba a 1.090 m d’altitud; rebé una primera carta pobla de Balasc d’Alagó (1190-1239) el 15 de març del 1236, i una definitiva de l’abat del monestir el 1266, amb unes exigències molt més dures que incloïen partició de la collita. Fou abandonat durant la guerra de Catalunya el 1463, i novament, en temps de Felip IV (1606-1665), quan la invasió francesa de Catalunya. Fou zona de control carlina durant el segle XIX. Fins el 1977 en què fou annexionat a La Pobla de Benifassà tenia ajuntament propi; i El Boixar (gentilici: boixarencs) a 1.089 m d’altitud i amb una història bessona de la de Fredes.

Picanya (L'Horta)

El terme és travessat pel Barranc de Xiva.

Alqueria musulmana que fou atorgada per Jaume I (1208-1276) a l'Orde de l'Hospital juntament amb la de Vistabella, la qual, el 1851, fou annexionada al lloc. Els hospitalaris atorgaren carta de població l'any 1248. Dintre del seu terme es trobava el lloc de Benàger, que juntament amb el de Faitanar han donat nom a la sèquia de Benàger-Faitanar, derivada de la de Quart, però organitzada autònomament. El barri de la Florida pertanyé al municipi fins que va ser incorporat al de Paiporta, en l'any 1964.

Les activitats econòmiques es reparteixen entre l'agricultura (cítrics i vivers de flor), dos polígons industrials i el sector serveis.