València (L'Horta)

El terme municipal compta amb enormes platges de sorra com la Malva-rosa, Les Arenes El Saler o Pinedo. El Parc Natural de l'Albufera, amb la part del llac que li pertoca i la Devesa, gran pineda a escassos 10 km del casc urbà és altre dels escassos paratges que li van quedant a aquesta ciutat que té com a parcs públics més freqüentats l'emblemàtic Jardí de Vivers, el de Montfort i el Jardí del Túria, popularment “el riu”, que no és altra cosa que l'antic llit del Túria, que travessa tota la ciutat d'oest a est, transformat en el lloc per excel·lència on acudeixen els valencians a practicar els seus esports favorits, l'agradable passejada o, fins i tot, a prendre el sol. Malgrat tot no és aliè a l'especulació urbanística i al seu bell entorn han crescut edificis públics com el Palau de la Música, la Ciutat de les Ciències o el Zoo al parc de Capçalera, que s'han rodejat de barris de luxe de nova, i ràpida, creació. Els habitants es reparteixen entre la ciutat i les pedànies de Benifaraig, Benimàmet, Beniferri, Borbotó, Carpesa, Casas de Barcena, El Castellar de l'Horta, L'Oliveral de l'Horta, Maluella Tauladella Rafalell i Vistabella, Masarrojos, El Palmar, El Perellonet, Pinedo, Poble Nou, El Saler i Forn d'Alcedo.

Alboraia (L'Horta)

Alboraia és una de les poblacions més destacades de l'Horta Nord, la qual, malgrat el seu creixement i la proximitat a València, conserva el sabor típic dels pobles de l'horta valenciana, de fet se li defineix com 'El portal de l'Horta Nord'. El terme municipal encara manté àmplies zones d'horta, amb cultius intensius que constitueixen la riquesa fonamental que sempre ha tingut esta terra. A mesura que passen els anys, l'extensió d'horta s'ha anant reduint, a causa de la pressió urbanística i de diverses polítiques econòmiques de caràcter estatal. No obstant això, atès que hi ha eixes grans zones de regadiu, el terme es divideix en huit partides: Calvet, Desemparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoia i Vera. Compta també amb aproximadament quatre kilòmetres de platges, des de l'anomenada Platja Nord, que van des de les platges de Meliana fins a La Patacona, ja tocant amb la veïna Malva-rosa. Al terme hi ha el despoblat de Rafelterres i els nuclis de població costaners de la Patacona i Port Saplaya.

La Torre d'En Domènec (La Plana Alta)

També és coneguda com La Torres dels Domenges, que és la denominació amb que se la coneixia en textos medievals, possiblement per ser l'antic domini o reserva senyorial de la batlia de Coves de Vinromà, posteriorment convertit en població. A la Lloma Forner i als Racons hi ha un poblat iber anterior al segle V aC. Fou ocupada pels cristians en 1233, i en 1235 era propietat de Balasc d'Alagó (1190-1239), a la mort del qual fou donada a l'orde de Calatrava. En 1275, mitjançant permuta amb l'orde, passà a senyoriu d'Artal d'Alagó (¿?-1295). En 1293 pertanyia a la Corona i en 1294 al Temple. No coneixem la seua carta pobla, que apareix en 1300. A partir del 1319 pertanyia a l'orde de Montesa. En aquell segle s'arribà a un acord per al pagament del monopoli de forns. Eclesiàsticament va dependre de la parròquia de Vilanova d'Alcolea fins el segle XIX.

L'economia és bàsicament agrícola: ametla, oliva i garrofa; i ramadera, recolzada per la construcció i els serveis.

L' església de Santa Quitèria i l' ermita de la Mare de Déu de la Font són els seus edificis més característics.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Senyera (La Ribera Alta)

El topònim del lloc podria provenir d'una antiga sènia que hi havia i que per deformació per l'ús del mot hauria derivat en Senyera. En qualsevol cas, l'origen està en una alqueria islàmica que amb la conquesta de Jaume I (1208-1276) passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fou concedit el 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde. Lloc de moriscs (30 cases el 1609), després de l'expulsió li fou concedida nova carta pobla el 1611, però el 1646 només tenia 18 cases. Segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment.

La Jana (El Baix Maestrat)

El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és l'esmentat pujol del Casteller on hi ha el poblat iber. La Jana és la població del Maestrat amb un major nombre d'oliveres mil·lenàries identificades al seu terme, un total de 966, i des de 2016 compta amb 58 oliveres incloses al Catàleg d'Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana. Una bona mostra d'aquest patrimoni natural és el Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries Pou del Mas, situat al costat de la Via Augusta i que en menys d'una hectàrea acull 21 exemplars, entre els quals destaquen l'olivera farga del Pou del Mas, amb gairebé 8 metres de perímetre i l'olivera "de les Parelles", que va obtenir el 2014 el Premi AEMO a la millor olivera monumental de l'Estat.

Vistabella del Maestrat (L'Alt Maestrat)

És el poble més elevat del País Valencià i està voltat d'importants cims l'Absevar ( 1.645 m ), Batalla (1.507 m), la Talaia ( 1.489 m ) i Albagés ( 1.481 m ) així com grans ports de muntanya, com ara el del Vidre (1.246 m ). La rambla del Pla s'encarrega d'aportar les aigües al municipi junt a les fonts de Baix, de Dalt, la de l'Alforí (amb propietats medicinals), de la Peegunta, la Randera, el Fontanal, de Sant Joan, etc. La seua població es troba molt dispersa per les masades, de què es comptabilitzen més de 60.

Toixa (Els Serrans)

Travessat pels rius Toixa i Túria, el terme municipal abasta els 122 km² d’accidentat relleu, solcat per un bon nombre de barrancs i muntanyes i amb una flora i una fauna riquíssima que, tot plegat, depara bells paratges de muntanya com ara l’embassament de Benaixeve.

Sagunt (El Camp de Morvedre)

El terme municipal conté, a més de 13 km de bones platges de sorra, paratges per a l'esbarjo i l'esport amb contacte amb la natura com ara Les Escales, el Povitxol, Bonilles, la Costa del Volant o Ponera, entre d'altres molts. La població viu repartida majoritàriament entre Sagunt i Port de Sagunt però també hi ha nuclis de població a l'Almarda, el Baladre, la Partida de Gausa i la Partida de Montiver.

Ador (La Safor)

El terme està dividit en dues parts, ja que té un enclavament a la zona muntanyenca de la serra de Marxuquera, amb una elevació màxima de 220 m, tot i que el nucli urbà està a 50 m d'altitud. Enclavats en la serra d'Ador, alineació muntanyosa poblada per pins i matolls podem trobar paratges com el Barranc i la Font de Lloret.

Gàtova (El Camp de Túria)

El terme municipal, muntanyós i esquerp, s'estén per la serra Calderona i presenta com a màximes altures les Penyes Altes (825m), la Piezarroya (841 m), el Gorgo (907 m), cim més alt de la serra, i el Cim de l'Àguila (878 m), entre altres; aquí naix el barranc de Carraixet i també solquen el terreny els de Chirivilla, Piñel i Sacanyé; hi ha brolladors i fonts, alguns d'ells amb aigües mineromedicinals, com ara Tormo, los Cinglos, Iranzo, Alameda, Rebollo i molts més; les coves de Chirivilla i Sacanyé, que han estat utilitzades en algun moment com a refugi per al ramat; la vegetació està representada pels surers, pins, arboços i molts més arbres mediterranis. Tot plegat dóna als senderistes i als ciclistes grans oportunitats de practicar els seus esports, ja que hi ha un bon nombre de senders de llarg (GR10) i xicotet recorregut on perdre's.

Millena (El Comtat)

A pesar que la denominació oficial és Millena el poble, és conegut també com Milleneta i Billeneta. És el poble més alt de la Vall de Seta (o de Travadell). El seu terme compta amb força paratges pintorescs com ara la penya El Corb, Els Cauets, penya del Diable, amb pintures rupestres; la cova dels Xiulitets, la font de l'Aueta, les serres de l'Almudaina i la Serrella, el riu Seta, la font de Dalt, la font de Baix, etc.

Les Coves de Vinromà (La Plana Alta)

El terme compta, a banda del casc urbà, amb diversos nuclis de població: el Molinet, els Terrers Blancs, la Coloma, i els masos d'Abat, on s’han trobat soterraments humans i aixovars funeraris; Carruano, En Ramona, En Rieres i Calduch. Moltes són les rutes excursionistes que es poden gaudir: la dels molins, la de la Valltorta, amb les pintures rupestres de la cova Saltadora, amb la famosa imatge de l'arquer, declarades Patrimoni de la Humanitat; del Tossal Gros, Ametlers, Garrofers, Vaqueres. També és interessant el paratge de la Moreria.

Pavies (L'Alt Palància)

Pavies forma part de la comarca de L'Alt Palància i, com ocorre a tota la comarca, s'hi parla castellà. El seu terme, solcat pel barranc de Pavies i la rambla del Perrudo, dintre del Parc Natural de la Serra Espadà, presenta un relleu molt accidentat, amb altures com els Picos de Peñalba amb 881 m d'altura, Huesa amb 872 m i El Castillejo. Paratges dignes d'esment són les fonts d'Artea, Juncosa i del Pou. El terreny és ideal per a la pràctica del senderisme i en aqueix sentit paga la pena conèixer la tasca que està duent a terme l' Associació Cultural Artea per donar a conèixer Pavies i que es reflexa en l'obertura de rutes com ara les que des de Pavies ens portaran al Corral de les Sorts, a la Peña Morrón, a la Bassa del Llop i a la Cova Moma, que són les quatre que ja han estat obertes. També hi ha el sender Navaixes-Pavies.

Les Salines (L'Alt Vinalopó)

Al seu terme trobem la Serra de Salines amb el cim de la Capella del Frare (1.237 m) com a altura més sobreeixint i, en el seu vessant, la llacuna de Salines, important aiguamoll amb gran riquesa vegetal i presència d'aus com ara: camallonga, agró, flamenc, àguila real, falcó, esparver, etc., la qual ha estat tradicionalment el principal recurs econòmic de les diferents cultures que han trepitjat el terreny.

Rojals (El Baix Segura)

El Segura travessa el terme d'aquest municipi de parla castellana, que té tres nuclis de població: Rojals, Ciutat Quesada i Las Heredades.

Ja del Neolític hi podem trobar testimonis de poblament; del Bronze trobem vestigis en el Cabezo de las Particiones i en el de Soler, el qual fortificaren els musulmans i hi fundaren l'alqueria d' Al-Mudawwar (Almodòvar).

Bonrepòs i Mirambell (L'Horta)

El xicotet terme és absolutament pla i està solcat pel barranc de Carraixet.

El seu origen se situa en una alqueria musulmana que amb la conquista cristiana es va convertir en zona de reialenc. Els moriscs que hi romangueren s'instal·laren en la zona de Mirambell on visqueren fins l'expulsió. Jaume I (1208-1276) va donar-li-la a Constantí Ros.

Rocafort (L'Horta)

El terme municipal està format per dos tipus de terrenys: el de l'horta, limitant amb la sèquia de Montcada, i la part de l'oest on s'assenta la població, que és més elevada, a uns 35 metres sobre el nivell de la mar --i constituïda per llomes de pedra calcinosa.

Les Alqueries (La Plana Baixa)

Hi ha jaciments, restes ceràmics i un pont romà. El poble, però, es va formar a partir de les alqueries àrabs de Bellaguarda, Bonastre i Bonretorn, les quals, amb la conquesta cristiana s'integraren en Vila-real, ciutat a la que ve lligada la història de Les Alqueries i de la que es va segregar el 25 de juny de 1985.

El Campello (L'Alacantí)

El terme municipal ofereix com a principal atractiu turístic els seus 23 km de platges. Per practicar el senderisme hi ha la Lloma de Reixes, les Puntes de Gosálvez o la Serra del Xixí.

Atzeneta d'Albaida (La Vall d'Albaida)

El terme inserit en la pintoresca Serra d'Atzeneta compta amb unes quantes fonts: la de la Solana, Ariero, Anoueret, Pla Roda...

Almenara (La Plana Baixa)

Situada en els darrers estreps de la serra d'Espadà, el barranc de l'Arquet configura el límit entre les comarques de La Plana Baixa i El Camp de Morvedre. La importància estratègica que ha tingut al llarg de la seua història li ve per estar el seu terme circumdat de muntanyes com ara la Corona (97 m); el Castell (178 m); les Forques (75 m), on se situaven les forques jurisdiccionals; el Puntal del Cid (110 m ) o el dels Estanys (29 m), pràcticament desaparegut per la utilització abusiva de les seues roques per a la construcció.

Dolores (El Baix Segura)

El terme, dedicat a l'agricultura, es troba salpicat de cases d'horta i finques d'esbarjo.

El poble, castellanoparlant, va sorgir el 1732 com a nucli principal de les terres pantanoses que Felip V el Socarrat (1683-1746), mitjançant compra de terrenys a Oriola i Guardamar del Segura, havia concedit al polèmic cardenal Belluga (1662-1743) en agraïment pels serveis prestats en la guerra de Successió, i que el cardenal de Múrcia-Cartagena va drenar i transformar en terres productives; fet que donà lloc a la creació de Dolores (aleshores conegut com La Majada Vella), Sant Fulgenci i Sant Felip Neri. Les noves terres foren repoblades donant als nous colons tota mena de privilegis, incloent el d'exempció de penes; segons Reial Cèdula de 13 de setembre de 1724 i les rendes obtingudes foren destinades a les Pies Fundacions que el bisbe mantenia en el veí regne murcià.

Godelleta (La Foia de Bunyol)

El seu terme és d'altures poc rellevants, però compta amb paratges com la Mola dels Escolapis o la serra Perenxisa. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà.

Sant Antoni de Benaixeve (El Camp de Túria)

Nombroses urbanitzacions ocupen quasi tot el terme municipal; a banda del xicotet poble, Colinas de San Antonio, Cumbres de San Antonio i Montesano són considerats nuclis de població.

Xeresa (La Safor)

Al seu terme hi ha el Mondúver (841 m d'altitud), la marjal de la Safor, miraculosament salvada de l'especulació urbanística i el barranc de Calafat que travessa el casc urbà soterrat, convertit en el principal passeig del poble.

Castellonet de la Conquesta (La Safor)

És el segon poble més menut de la vall del Vernissa i un dels més xicotets de La Safor. S’emplaça al vessant meridional del tossal de Coello i el de Carrero, en plena serra d'Ador i compta amb força paratges, com la Vall de Tarro; senders de curt recorregut ideals per a caminants i bicituristes i fonts naturals com la Font Major, la de la Fita, la Nova, la del Gauet, la de Massil o la de la Cuta.

Riola (La Ribera Baixa)

El Xúquer depara uns paratges naturals de gran bellesa, dels quals destacarem l'Assut.

Documentalment apareix per primera vegada en el Llibre de Repartiment amb el nom d'Arriola; després, segons l'historiador Beuter (1490-1554), seria Giola¸ en 1276 Jaume I (1208-276) repartí entre Domenec de Vallobar i d'altres les alqueries d'Alcolecha i Riola, amb obligació de custodiar el castell.

El Fondó dels Frares (Les Valls del Vinalopó)

La superfície del terme està limitada per la serra dels Frares (718 m en la Solana), la de Crevillent i la d'Albatera. Hi ha possibilitats de practicar el senderisme en diferents rutes com ara la de Jaime el Barbudo , o la dels Moros, en què podria trobar-se un jaciment romà, també són dignes d'esment les coves del Sastre i del Sentenero . Els ciclistes també solen visitar les carreteres del municipi, que s'ha convertit, gràcies a la seua orografia i la proximitat a les platges en un lloc on proliferen les segones residències.

El Camp de Mirra (L'Alt Vinalopó)

El terme és troba a la vall de Beneixama, travessat pel Vinalopó. Els paratges més coneguts són: el petroglifo de les Graelletes, Sant Bartomeu i La Fantasmeta.

Picassent (L'Horta)

En el paratge natural de Millerola (on hi ha les pedreres d'on es tragué l'alabastre per a fer les figures de la façana del palau de Dos Aigües, de València) es troba el Clot de les tortugues, hui en dia convertit en lloc d'esplai. A més, hi ha els alts de la Guatleta, l'Almud i el Besori, entre altres, i l'avenc de l'Àguila, cavitat que presenta una boca semicircular de 3 m de llarg i a l'interior hi ha diversos pous que condueixen a galeries, una de les quals comunica amb la Cova de la Serp.

Xeraco (La Safor)

El municipi no té, com podria paréixer, com únic atractiu les platges sinó que presenta una zona muntanyenca de gran interès amb paratges com ara La Barcella, el Puntal de les Foies, l'Alt de l'Escudella, la Font de l'Ull, la Font del Xopet, els Plans, el Tossal Redó, el Pla de les Coves o el Racó Ferragud. El riu de Xeraco, o més popularment Vaca, rega el terme oferint també paratges molt agradables, sobretot a la seua desembocadura. Tot plegat, riu i muntanya deparen una bona xarxa de rutes senderistes i cicloturistes.

Cases Altes (El Racó d'Ademús)

Situat a la vora dreta del Túria compta amb un terme molt muntanyós on cap destacar el Puntal del Sordo (1.001 m), la Lloma Lorente (1.047 m.), el Resillo (1.022 m), el Peñasco (1.206 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre Corella(1.136 m). Aquesta orografia depara força paratges interessants com ara: la Muela de Casas Altas, el Gazapo, l' Umbria Negra, el Pinar, la Fresnera o la Ribera; els barrancs de l' Umbria Negra, de la Balsa, dels Tollos; les fonts de Bellido, el naixement de la Balsa, la del Tornajo, decorada amb manisetes; la d' Inarejo, las Clochas; les coves de los Hornos i la Cañada.

Almiserà (La Safor)

El terme està enclavat en el fons de la Vall de la Vernissa i és ric en paratges naturals de tota mena, com ara fonts, barrancs, coves, etc. Hi destaquem el turó del Tramús i el barranc del riu Vernissa.

Beniarrés (El Comtat)

Al seu terme es troba la Cova de l'Or, situada al vessant meridional de la serra del Benicadell, és un jaciment clau per a la investigació i el coneixement del Neolític valencià. Datades en 5600 aC, foren descobertes en 1933, i en les diferents campanyes arqueològiques realitzades s'hi han trobat ceràmiques decorades i cereals carbonitzats que han permès situar l’horitzó inicial de l’agricultura i la ramaderia a la península Ibèrica. També és interessant la visita al pantà que du el seu nom; la cova dels Nous Forats i el barranc de l'Encantat i la microreserva de flora de l'Alt de Senabre.

L'Alguenya (Les Valls del Vinalopó)

El terme, voltat per la serra del Coto, la de l’Algaiat, la Serreta i la Penya Gorda, ofereix nombroses rutes senderistes. El municipi compta amb dos nuclis de població: L’Alguenya i La Solana.

Ribesalbes (La Plana Baixa)

El terme municipal és molt accidentat; la major altura és de 459,9 m i els paratges més rellevants són: el cim de la Roja , el riu Millars, el mirador de Miramar, el pantà de Sitjar, la font de Bruno i una bona xarxa de senders per la serra d'Espadà.

La Vall d'Ebo (La Marina Alta)

Interessantíssim el paisatge de tot el municipi, en què trobem els rius Ebo i Girona, el barranc de l'Infern, per a caminants; per als espeleòlegs els Avencs i la cova del Rull, oberta al públic; els tolls, piscines naturals que forma l'Ebo i les fonts del Monjo, d'En Gili, de la Serra, amb llavador del XVIII, que subministra l'aigua potable al poble. També hi ha mostres d' Art Llevantí, Patrimoni de la Humanitat, a la cova de les Torrudanes (1800 aC), el Remolí, restes d'un antic molí i les d'una sènia del XIX.

Torralba del Pinar (L'Alt Millars)

El municipi, de parla castellana, es troba enclavat en el Parc Natural de la Serra Espadà i està regat per la rambla de Fonts, tributària del Millars; compta amb força atractius paisatgístics, que podem conèixer recorrent la part que li pertoca del GR36, sender que travessa la serra, i que relacionem tot seguit: Alt del Pinar (1.000 m), Bassa del Pinar (1100 m), Morrones de Gil, on es troba l'antiga mina de mercuri; rambla del Català, fonts de Santa Bàrbara, Montalbanas, Vella, Macasta, la Barraca i alguna més; el Mirador del Romeral i la microreserva del Bosc del Tajar.

Xera (La Plana d'Utiel-Requena)

La superfície municipal és molt esquerpa, amb altures superiors als 1.000 m, regada pels barrancs de Ropé, de la Hoz, Agua, Ermita, Umbría, La Viña, Palancar, Burgal i Covachuela. Hi ha l' embassament de principis de segle, primer a construir-se en la conca del Túria, anomenat Buseo. Hi ha dos nuclis de població: el barrio de Arriba i el de Abajo.

Almoines (La Safor)

També conegut com L’Almoina, el seu topònim significaria en àrab “jardí” o “casa amb hort”, encara que s'atribueix el topònim al fet que el poble fou propietat de l'Almoina de la Catedral de València en algun moment de la seua història. Una làpida trobada al seu terme dóna fe del pas dels romans, però l’origen del poble és musulmà. Des de la conquesta fins el 1500 fou propietat dels Díxer, els quals, a causa dels deutes, es van veure obligats a vendre-la a la duquessa de Gandia, Maria Enríquez, d’aqueixa manera Almoines passà a formar part de les possessions de la família Borja.

La Vila Joiosa (La Marina Baixa)

El terme municipal compta amb 15 km de costa prou aïllada del seu entorn per les altes serres que l'envolten, com ara la d'Aitana, i una xarxa de barrancs i muntanyam baix. El riu Amadòrio travessa el municipi i abasteix l'embassament del mateix nom, construït en 1957. També podem visitar l'Olivera Grossa, arbre de més de 2.500 anys, un dels més antics del País Valencià. És la capital històrica i administrativa de la Marina Baixa.

L'Alqueria d'Asnar (El Comtat)

Altrament conegut com El Ràfol Blanc, s'ubica sobre la vora dreta del Serpis, el qual travessa la població de part a part, en plena plana de Muro. Hi ha el bosc de lledoners més extens del País Valencià. El Serpis, vorejat de xops, aporta paratges com ara la font de la Pedra o el Ferrer on, aprofitant els jardins de l'antiga fàbrica de paper, s'ha instal·lat l'àrea recreativa del Tàlveg de Sant Raimon.

Alqueria musulmana, en el segle XVI pertanyia a la família Ferris, per la qual cosa apareix documentat com Alqueria de Ferris. A l'hora de l'expulsió dels moriscs hi havia 14 famílies d'ells, amb uns 63 habitants; la despoblació va fer que fins el 1626 no obtingués carta pobla atorgada per Josep Aznar, el qual va vendre el senyoriu, l'any 1686, al comte de Cocentaina, Francesc de Benavides Roiç de Corella, qui el 1697 signa amb els veïns del poble, que ara duia l'afegit de Benavides, una concòrdia que modificava la carta pobla.

La seua història econòmica ha estat lligada, durant els darrers cent anys, a l'empresa Papeleras Reunidas, fabricant del paper de fumar Bambú, que va portar un augment poblacional. Les seues naus, actualment, alberguen diferents indústries, entre elles una fàbrica de paper.

Com en tants altres pobles del País hi ha diversos panells ceràmics de caire religiós. L'únic monument ressenyable és l'església de sant Miquel que té un curiós campanar de rajoletes de clara influència gaudiniana. També hi ha dos safarejos i el Museu Bambú i el Paper de l'Alqueria.

El dia del Corpus s'hi fan als carrers catifes de colors amb serrill, papers i flors, que donen gran colorit al poble. Per sant Miquel s'hi celebren Moros i Cristians amb Correfocs.

De la gastronomia la mel, l'olla i entre els embotits la poltrota, una espècie de botifarra negra.