El
terme municipal, muntanyós i esquerp, s'estén per la serra Calderona i presenta
com a màximes altures les Penyes Altes (825m), la Piezarroya (841 m), el Gorgo
(907 m), cim més alt de la serra, i el Cim de l'Àguila (878 m), entre altres;
aquí naix el barranc de Carraixet i també solquen el terreny els de Chirivilla,
Piñel i Sacanyé; hi ha brolladors i fonts, alguns d'ells amb aigües
mineromedicinals, com ara Tormo, los Cinglos, Iranzo, Alameda, Rebollo i molts
més; les coves de Chirivilla i Sacanyé, que han estat utilitzades en algun
moment com a refugi per al ramat; la vegetació està representada pels surers,
pins, arboços i molts més arbres mediterranis. Tot plegat dóna als senderistes
i als ciclistes grans oportunitats de practicar els seus esports, ja que hi ha
un bon nombre de senders de llarg (GR10) i xicotet recorregut on perdre's.
Les
restes més antigues de poblament que s'hi coneixen al terme es troben a Marmalé
de Abajo i són de l'Edat del Bronze; dels ibers també s'han trobat deixalles en
el castell de Torrejón, La Mina i Puntalicos Blancos. L'origen de l'actual
població és l'alqueria musulmana anomenada Catava; que significa "cata"
i que podria fer referència a la tasta del raïm, ja que hi havia gran quantitat
de vinyets en època romana. Jaume I
(1208-1276), el 1238, va donar-la, segons que consta al Llibre de Repartiment, a
Pere Sanxo de Maragmon. En 1259
pertanyia al senyoriu del comte d'Olocau, que posteriorment (16 de febrer de
1650), sota la família Sanç de Vilaragut i de Castellví, seria integrat en el
marquesat de Llaneras. Tres documents datats en 1275, 1277 i 1284 i signats per
l'infant i posterior rei Pere III
(1240-1285) concedeixen franquícies a favor dels llogarets de Gatavar, Marines
i Torres que són d'Aaron Abinafia. En
1367 Cília de Sentlliz, vídua de Mateu Mercer vengué el castell i lloc
d'Olocau i els llocs de Gàtova, Marines, Torres i Olla, a Antoni de Vilaragut, per 47.000 sous. A partir d'aquest moment la
família Vilaragut detindrà el senyoriu de tota la vall alta del Carraixet fins
a l'abolició dels senyorius en 1835. Com a lloc de moriscs pertanyia a la
fillola de Sogorb i, després de l'expulsió, va ser repoblat amb vint-i-una
famílies aragoneses. En la partició provincial de 1833 romangué adscrit a la de
Castelló, però el 1995 a petició de la població el poble va passar de la
comarca de l'Alt Palància a la del Camp de Túria, per raons històriques (sempre
va pertànyer al comtat d'Olocau), de comunicacions (la carretera que la uneix
amb Sogorb és molt menys recomanable que la que la uneix amb Llíria i València)
i, com a conseqüència: sanitàries (el trasllat d'un malalt podia tardar hores per
una carretera tan tortuosa; com a conseqüència d'això, és l'únic poble (junt a
Marines) de la comarca que parla castellà-aragonès.
L'agricultura,
sobre tot la de secà, ametlers i oliveres i una mica de regadiu, hortalisses i
fruiters, ha estat la base de l'economia local, actualment, però, el municipi
s'encara més al turisme aprofitant els seus recursos paisatgístics .
Quant
al patrimoni:
- Església de Nostra senyora dels Àngels. De 1723, amb campanar de 1794. Fou restaurada en 1991.
- Molins de La Ceja i Cachumbito . Fora de servei des del segle XIX però restaurats i utilitzats com a miradors.
- Torre de Torrejón . Musulmana, aixecada sobre les restes iberes. Totalment arruïnada.
- Aqüeducte de Pinyel . Segons uns romà, segons altres moro.
- El Pont. Construït a les primeries del segle passat, no té gran valor arquitectònic però resulta una espectacular obra civil.
Els
rovellons, els espàrrecs, els caragols, els embotits artesanals, bon oli
d'oliva, la mel; és a dir, els productes de la terra configuren una oferta
gastronòmica de què destaca la paella de conill, diverses coques i olles i
dolços de gran qualitat per rematar l'àpat, cosa que també podrem fer amb les
cireres, les peres, les bresquilles o les nespres que s'hi conreen.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada