El terme municipal està format per dos tipus de
terrenys: el de l'horta, limitant amb la sèquia de Montcada, i la part de
l'oest on s'assenta la població, que és més elevada, a uns 35 metres sobre el
nivell de la mar --i constituïda per llomes de pedra calcinosa.
El nom de Rocafort presenta un origen geogràfic que
prové de la roca sobre la qual està enclavat. El nom no ha variat durant els
segles ni en les èpoques de més forta castellanització. Es coneix l'existència
de població prehistòrica per les troballes de 1933 que corresponen a restes
humanes d'un enterrament col·lectiu que daten del Neolític, uns 200 anys aC;
també de l'època romana queden restes de dos aqüeductes: el de la Covatella i
el de Les Llometes.En el Llibre del Repartiment no consta Rocafort com a tal,
encara que Emili Beut i Berenguer (1902-1993)
diu que és possible l'existència d'alguna alqueria habitada per musulmans. La
primera referència escrita data de 1349, en la qual es diu que pertanyia a Francesca Gemella i que desprès passà a
la seua filla, Andrea Mactano i a Mateu Llançol, a qui li confiscaren els
béns. Posteriorment Rocafort fou adquirit per Francesc Malet al que succeí Pere
Malet; relatiu a aquest senyor n'hi ha un document de 16 d'abril de 1353
que indica que per motiu de la guerra de la Unió, el Fisc Reial li havia
confiscat l'alqueria. Després tenim en 1415 a Berenguer Camps, com a senyor. En 1480 apareix documentat Joan de Cervató; a finals del segle XV
és Ramon Almenar i després, al segle
XVI, Joan Almenar. Al 1527 Tomás Ribot comprà el senyoriu a Pere Mercader, que estava casat amb Isabel Almenar, -filla de Bertomeu Almenar-- que ostentava el
senyoriu en 1510, desprès passà pels senyors Anna Maria Ribot, Jeroni
Muñoz de Funes i Ribot, Baltasar
Julià Muñoz, Baltasar Julià i
Mompalan, Victòria Julià i Orries,
Nicolau Julià Boyl d'Arenós, Ignasi Pasqual Julià, Maria Julià Garcia de Càrdenas, al 1799
passà als barons de Santa Bàrbara que van ser els últims senyors de Rocafort i
Godella, puix els senyorius d'aquestes poblacions sempre han anat units. Els
senyorius van ser abolits el 1838. Durant
l'època en què València fou capital de la República, el Govern va confiscar 26
cases a Rocafort (L'Horta). Ací tingueren seu l'Alt Estat Major, una escola
d'espies, les ambaixades de Mèxic, EEUU i Rússia; també partits, com ara
Esquerra Republicana o el PSOE.
L'agricultura, de secà, ha deixat pas al sector
serveis com a motor econòmic del poble, ja que la majoria del terreny està
dedicat a urbanitzacions, malgrat tot, encara s'hi conserven cultius de
regadiu, amb aigües de la Sèquia Reial de Montcada. Hem de comentar que de les antigues pedreres de
Rocafort s'extragué la pedra que desprès s'utilitzà en la construcció del
Micalet i les Torres dels Serrans de València.
Arreu del poble hi ha imponents cases i xalets de principis
i mitjans del segle passat, però destaquen, per la seua quantitat i qualitat els
que podem contemplar al llarg de l’avinguda de Blasco Ibáñez, com ara Villa
Carmela o Villa Contat. De la resta del patrimoni parlem tot seguit:
- Convent de Sant Sebastià. Fundat sobre una ermita
que els pedrapiquers de València donaren als frares en 1434 i que estava
dedicada a Sant Sebastià Màrtir. Al 1835 la desamortització de Mendizábal (1790-1853) suprimí les
comunitats religioses i l'edifici del Convent passà a ser propietat del poble
de Rocafort i en ell es va establir l'Ajuntament i l'escola que fins aleshores
no havien tingut local propi.
- Església Parroquial. Segle XVI. Neoclàssica. Formava
part del Convent. Conserva un claustre amb dos galeries compostes per dos
dotzenes de columnes dòriques, amb un aljub al centre.
Villa Amparo. Construïda en estil neoclàssic a principis del
XX, tingué el privilegi d’allotjar, entre 1936 i 1938, al poeta Antonio
Machado Ruiz (1875-1939). Des de 2018 és propietat de la Generalitat.Casa Bou. Alqueria del XIV, que l'ajuntament va
adquirir en 2002, i en el que es treballa per a convertir-lo en seu municipal.
- La Torre. És l'única resta que roman del palau de
Rocafort. Recentment restaurada, es troba integrada entre els habitatges de la Plaça Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada