Pavies
forma part de la comarca de L'Alt Palància i, com ocorre a tota la comarca,
s'hi parla castellà. El seu terme, solcat pel barranc de Pavies i la rambla del
Perrudo, dintre del Parc Natural de la Serra Espadà, presenta un relleu molt
accidentat, amb altures com els Picos de Peñalba amb 881 m d'altura, Huesa amb
872 m i El Castillejo. Paratges dignes d'esment són les fonts d'Artea, Juncosa
i del Pou. El terreny és ideal per a la pràctica del senderisme i en aqueix
sentit paga la pena conèixer la tasca que està duent a terme l' Associació
Cultural Artea per donar a conèixer Pavies i que es reflexa en l'obertura de
rutes com ara les que des de Pavies ens portaran al Corral de les Sorts, a la
Peña Morrón, a la Bassa del Llop i a la Cova Moma, que són les quatre que ja
han estat obertes. També hi ha el sender Navaixes-Pavies.
Hi
existeixen vestigis de població, poc estudiats, des del Bronze. En època
musulmana apareix sota domini del castell d'Almonesir, que abraçava els actuals
municipis d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir, i així
continuà després de l'ocupació cristiana, però governant-se amb una barreja de
lleis cristianes i musulmanes. El 22 de maig de 1238 el rei conqueridor donà a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona,
el castell i les seues terres; en 1245 Guillem
Montclús reclamà la possessió del feu; anys desprès, mitjançant nou plet,
tornà al successor de Berenguer de Palou, Roderic
Diez, d'aquest va heretar-lo sa filla, Sanxa
Ferrandis, esposa de Jaume Pérez,
duc de Sogorb, fill bord de Pere III
(1240-1285). En 1437 passà, per venda realitzada per Alfons V (1396-1458), a Vidal
de Castella, posteriorment fou recaient en diverses mans: ducs de Cardona
(1562), Dionís de Reus (1581) i Joana Enríquez, comtessa d'Aranda
(1581). Durant els segles XVIII i XIX, la seua població va créixer lentament:
passà de 337 habitants el 1787 a 508 el 1900 (el seu màxim de població). A
partir d'esta data, s'hi inicia un fort corrent migratori que no ha cessat des
d'aleshores.
A
mitjans segle XIX produïa vi, seda, panses i cànem, encara que hi predominava
el conreu de secà s'hi conreaven 10 hectàrees de reguiu amb els seus ullals i
mantenia dues fàbriques d'aiguardent. Actualment la seua magra economia
continua basant-se en l'agricultura.
A
banda del casc urbà, amb cert interès arquitectònic, el patrimoni de Pavies ens
mostra:
- Església de Santa Caterina. Documentada ja en 1562.
- Ermita de la Cova Santa.
- Forn Morú. Segle XV.
- Safareig Municipal.
- Arc de pedra i algunes restes més del molí morú, del XVIII.
- Ruïnes de l'ermita de Sant Isidre.
- Museu Etnològic. 1982. Ubicat en allò que fou presó del poble.
L'olla
paviana, els productes del porc, l'arròs al forn amb ou, els cigrons estofats i
els congretes de Sant Antoni són els plats més consumits al poble.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada