Pavies (L'Alt Palància)

Pavies forma part de la comarca de L'Alt Palància i, com ocorre a tota la comarca, s'hi parla castellà. El seu terme, solcat pel barranc de Pavies i la rambla del Perrudo, dintre del Parc Natural de la Serra Espadà, presenta un relleu molt accidentat, amb altures com els Picos de Peñalba amb 881 m d'altura, Huesa amb 872 m i El Castillejo. Paratges dignes d'esment són les fonts d'Artea, Juncosa i del Pou. El terreny és ideal per a la pràctica del senderisme i en aqueix sentit paga la pena conèixer la tasca que està duent a terme l' Associació Cultural Artea per donar a conèixer Pavies i que es reflexa en l'obertura de rutes com ara les que des de Pavies ens portaran al Corral de les Sorts, a la Peña Morrón, a la Bassa del Llop i a la Cova Moma, que són les quatre que ja han estat obertes. També hi ha el sender Navaixes-Pavies.

Hi existeixen vestigis de població, poc estudiats, des del Bronze. En època musulmana apareix sota domini del castell d'Almonesir, que abraçava els actuals municipis d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir, i així continuà després de l'ocupació cristiana, però governant-se amb una barreja de lleis cristianes i musulmanes. El 22 de maig de 1238 el rei conqueridor donà a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona, el castell i les seues terres; en 1245 Guillem Montclús reclamà la possessió del feu; anys desprès, mitjançant nou plet, tornà al successor de Berenguer de Palou, Roderic Diez, d'aquest va heretar-lo sa filla, Sanxa Ferrandis, esposa de Jaume Pérez, duc de Sogorb, fill bord de Pere III (1240-1285). En 1437 passà, per venda realitzada per Alfons V (1396-1458), a Vidal de Castella, posteriorment fou recaient en diverses mans: ducs de Cardona (1562), Dionís de Reus (1581) i Joana Enríquez, comtessa d'Aranda (1581). Durant els segles XVIII i XIX, la seua població va créixer lentament: passà de 337 habitants el 1787 a 508 el 1900 (el seu màxim de població). A partir d'esta data, s'hi inicia un fort corrent migratori que no ha cessat des d'aleshores.

A mitjans segle XIX produïa vi, seda, panses i cànem, encara que hi predominava el conreu de secà s'hi conreaven 10 hectàrees de reguiu amb els seus ullals i mantenia dues fàbriques d'aiguardent. Actualment la seua magra economia continua basant-se en l'agricultura.

A banda del casc urbà, amb cert interès arquitectònic, el patrimoni de Pavies ens mostra:

• Església de Santa Caterina. Documentada ja en 1562.
• Ermita de la Cova Santa.
• Forn Morú. Segle XV.
• Safareig Municipal.
• Arc de pedra i algunes restes més del molí morú, del XVIII.
• Ruïnes de l'ermita de Sant Isidre.
• Museu Etnològic. 1982. Ubicat en allò que fou presó del poble.

L'olla paviana, els productes del porc, l'arròs al forn amb ou, els cigrons estofats i els congretes de Sant Antoni són els plats més consumits al poble.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.