Les Coves de Vinromà (La Plana Alta)

El terme compta, a banda del casc urbà, amb diversos nuclis de població: el Molinet, els Terrers Blancs, la Coloma, i els masos d'Abat, on s’han trobat soterraments humans i aixovars funeraris; Carruano, En Ramona, En Rieres i Calduch. Moltes són les rutes excursionistes que es poden gaudir: la dels molins, la de la Valltorta, amb les pintures rupestres de la cova Saltadora, amb la famosa imatge de l'arquer, declarades Patrimoni de la Humanitat; del Tossal Gros, Ametlers, Garrofers, Vaqueres. També és interessant el paratge de la Moreria.

Els àrabs l'anomenaven Sidi Abin Romà, els romans Vincens Romanus una mescla d'ambdues denominacions donaria el topònim Vinromà que coneixem, i que en època de la conquista cristiana era Avinromà. El seu primer poblament data de 6.000 anys aC, al barranc de la Valltorta. Del bronze hi ha diversos assentaments ibers: les Coves del Mas de l'Abat, , la Moreria, el Molí del Consell, d’on procedeix el famós casc de plata, i els Tossalets, on es va trobar un fragment de làpida, i on hi ha també moltes restes romanes, l'ocupació dels quals es remunta a la primera meitat del segle III.

Fou la capçalera de la comanda que duia el seu nom, formada per Albocàsser, Vilanova d'Alcolea, La Serratella, la Torre d'En Besora i les Coves de Vinromà. L'11 de maig de 1235 Jaume I (1208-1276) donà el terme a Balasc d'Alagón (1190-1235), i abans del 1243 passà a l'orde de Calatrava. El 1275 canviaren el lloc a Artal d'Alagon (¿?-1295), qui va donar carta pobla a Mateu Huguet i d'altres; Artal va mantenir el senyoriu fins 1293 quan li va ser embargat per Jaume II (1267-1327).

Aquest tornà a canviar-lo el 1294 en favor de l'orde del Temple, i el 1319 li fou assignat a la de Montesa. En 1347 va formar part de la Unió contra Pere IV (1319-1387) per la qual cosa fou castigada al pagament de “ 37.000 sous pels crims de la detestable Confederació i Unió malvada”. El 1421 s'hi reuniren provisionalment les Corts del Regne. Durant la guerra de Successió va posar-se de part de l'Arxiduc Carles (1685-1740). Per la seua situació geogràfica va ser assetjada en diferents ocasions durant les guerres carlines. La seua població va disminuir dràsticament al llarg del segle XX a causa de l'emigració, principalment cap a la comarca de l'Horta, motivada per raons econòmiques.

L'agricultura de secà i les granges d'aviram i de porcs, de què hi ha més de 150 al terme, són la base econòmica del poble, que es complementa amb la ceràmica i el tèxtil.

Al típic barri de la Moreria encara es poden observar i visitar alguns dels 17 molins hidràulics del municipi, els quals estimularen l'economia de l'època. Encara queden dempeus sis, del segle XIV, així com part de les seues canonades de recollida d'aigua.

• Església de l'Assumpció de la Mare de Déu. Començada en barroc i acabada en neoclàssic. Allotja el Museu parroquial d'Orfebreria amb una creu processional gòtica del segle XV.
• Casa de les Senyoretes. Casa pairal dels Boix Moliner. Referenciada des de 1322.
• Església Vella. Gòtica, de 1279. Degué de ser una església de les denominades de Reconquesta i van anar-se'n afegint capelles i d'altres elements fins el XVII. Fou molt danyada en la Guerra Civil.  A hores d'ara està desafectada.
• Ermita de Sant Vicent Ferrer. 1614. Castell de les Coves de Vinromà. Musulmà. Totalment en ruïnes.
• El Portalet. Part de la muralla, que donava entrada a la vila, d'origen musulmà.
• El Calvari, del segle XIX, que acaba en una ermita amb obres d'Oliet (1775-1849)
• Casa de l'Encomanda. Construïda a mitjans del XIV, era la residència del Comanador de la Comanda de les Coves. Acutalment ès propietat privada i conserva bona part del seu aspecte original.
• L'Ajuntament
• Font de la Vila. Interessant conjunt hidràulic format per la font, el abeurador i els llavadors, actualment restaurades,, amb probable origen en el segle XIV.
• Font de Company. 1885
• Col·lecció Museogràfica de la Vila.
• Museu del Morter.
• Un bon conjunt de fonts, masos i llavadors.

Se celebra anualment la Mostra de cocs covarxins, on es poden assaborir cocs i dolços, figues albardades i productes típics de la gastronomia local (embotits, llonganisses i xoriços, patés, botifarres, formatges...). També hi ha tallers organitzats, en què es poden fer pastissets, cocs amb codony, cocs amb mel, prims i farinoses, confitura de moniato, bunyols, ametles rocoses, etc.