S’hi arriba pel
port del Vidre i per la seua ubicació és un bon pont de sortida per fer senderisme
arreu de la comarca. Al seu terme pertany el Tossal de Marinet (1.467 m) i la
Penyagolosa (1.813 m) "gegant de pedra, la teua testa plena de neu,
Penyagolosa, fita senyera del poble meu" en paraules del mestre Rozalén.
Encara que al Racó d’Ademús s’hi troba el Calderón que és una mica més alt, la
Penyagolosa és la més emblemàtica de les nostres muntanyes. Hi ha abundància de
paratges com ara la Font d’Arxivello, la Vega, la Canaleta o la cova de les
Roques Lises.
El poble és d’origen àrab. Formava part de la tinença de l’Alcalatén. Des del segle XIII pertanyé, cedit en feu per Jaume I (1248-1276), al senyoriu dels Urrea. Eximén Urrea donà carta pobla a dos veïns cristians el 17 de juny de 1254 amb delme i primícia, establint l'ús del Fur d'Aragó. Posteriorment passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híjar.
L’economia, bàsicament agrícola, incorpora des de fa uns anys el turisme rural.
La població degué
d’estar totalment emmurallada però no s’hi conserven més que la torre de
l’homenatge i la del Callís, inserida en una zona de vivendes. Altres monuments
són:
- Església de Sant Pere. Segle XVII
- La Torre portal. Entrada porticada al casc antic.
- Ermita de Sant Cristòfol
- Font d'Arxivello
El dia de sant
Cristòfor la gent del poble convida els visitants a mistela i rotllets mentre
el tabal i la dolçaina amenitzen la dansà del típic ball redó.