Capital de la comarca de la Vall d’Aiora-Cofrents,
és el segon municipi més gran del País Valencià (després de Requena,en el qual,
a banda del poble, hi ha els nuclis de població de las Casas de Madrona, San Benito i La Vega. D'orografia molt muntanyosa, hi ha La Palomera, cim culminant de la
comarca (1.260 m.) i La Hunde,
una de les més importants reserves naturals de la nostra terra, amb gran
riquesa faunística i vegetal; els ports del Buitre (1.084 m) i el d'Hunde
(1.042 m) i l’estret del Sabinar. Menció especial mereix el Castellar de Meca,
una de les ciutats ibèriques de l'Edat del Ferro més espectaculars de la
península. Posseeix la declaració de Monument Històric - Artístic Nacional des
de 1931. La ciutat fortalesa, tallada en roca, sorprèn per les seues àmplies
dimensions (ocupa més de deu hectàrees de superfície), per la seua complexa
xarxa de recollida d'aigües (basada en canalons i grans i nombrosos -superior
al centenar- aljubs tallats en roca viva) i, sobretot, pel camí de carros
d'accés al recinte, de prop d'una quilòmetre de longitud, en què destaquen les
petjades obertes en la pedra produïdes per les rodes dels carros. A més es
conserven restes de les muralles ciclòpies, torres defensives, cases
semiexcavadas a la roca, escales, pessebres i abeuradors. Es creu que serien
els romans els que acabaren amb ell. A
la importància cultural, arquitectònica i urbanística s'uneix
l'espectacularitat del paisatge pintoresc; des dels seus 1058 metres d'altura
sobre el nivell del mar s'hi pot contemplar una panoràmica de gran bellesa.
dimarts, 28 de febrer del 2017
diumenge, 26 de febrer del 2017
Figueres (L'Alt Palància)
Municipi de parla castellana inserit dintre del Parc Natural de la Serra Espadà. Compta amb altures que ultrapassen els 1.000 m d’altitud, com ara: La Pedriza (1.050), Monte Redondo (1.006); La Zarza (1.022), El Majadal (1.012) i El Rodeno Alto (1.080);
Viquipèdia. Treball propi d’ Higuerano |
Municipi de parla castellana inserit
dintre del Parc Natural de la Serra Espadà. Compta amb altures que ultrapassen
els 1.000 m d’altitud, com ara: La
Pedriza (1.050), Monte Redondo (1.006);
La Zarza (1.022), El Majadal (1.012) i El Rodeno Alto (1.080); també hi ha
gran nombre de fonts, més de vint, de què destaquen la de la Salut, la de la Maricalva, brollador d'aigua potable
que ha assortit des de sempre la població; la de la Salut, la de les Nogueres, las
Balsillas, i l'Elvira; tot
plegat dóna com a resultat un municipi on els cicloturistes i els senderistes
poden esplaiar-se gràcies a la quantitat i diversitat de rutes, com ara la de Los Catorce Manantiales que al llarg
del barranc de l'Aiguanaj ens passeja per catorze brolladors permanents, i un
paisatge amb gran varietat d’espècies vegetals i animals.
Després del pas d’ibers i romans, els àrabs fundaren l’alqueria
de Torre la Higuera, l'actual Figueres. La conquesta cristiana va
deixar-la en mans del rei moro de València, Zeit Abú Zeit (¿-1269), el qual, una vegada
convertit al cristianisme, fiu donació de totes les seues possessions al bisbe
de Sogorb, malgrat la qual cosa el poble continuà mantenint la tradició
morisca. En 1428 la població juga un paper fonamental en la rebel·lió dels mudèjars
a la serra d’Espadà, la qual cosa li costà quedar apartada del repartiment de
béns després de l’expulsió dels moriscs en 1609. En el segle XV detenia la
senyoria el duc de Vilafermosa que
hi aixecà palau; en 1611 passà a pertànyer a la baronia d'Aiòder, juntament amb
Vilamalur, Fonts d'Aiòder i Torralba del Pinar; el baró, Miquel Jofré, va atorgar carta pobla per
atraure nous pobladors. Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) perdé la quasi totalitat
de les terres, motiu pel qual durant el segle XIX s’hi produïren diverses
picabaralles amb la veïna població de Pavies la qual cosa obligà a la
redistribució dels termes fins a deixar-los com ara els coneixem; el segle XX
és un segle d’emigració i despoblament.
L’economia depèn del camp i els seus productes, mel, excel·lent
oli i cireres, abasten merescuda anomenada.
La pau que envolta Figueres es veu alterada els cap de setmana i
en èpoques de vacances amb l’arribada de fills del poble i visitants que apugen
la població a vora els 1.000 habitants.
Amb molts afegits contemporanis el patrimoni que s’hi conserva
consisteix en:
- Església de la Puríssima . Original de 1611, molt modificada.
- Forn mudèjar. Segle XIII. Allotja el Museu del Pa. Encara en funcionament, cada any s'encén durant les festes en honor a la Mare de Déu durant, el mes d'agost, per a l'elaboració dels tradicionals dolços, els "congletes", que més tard se subhasten en públic.
- La Font de la Verge de la Salut
- Llavador públic. Segle XIII. Recentment restaurat.
- Dos ponts romans en les immediacions del poble.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís: En aquest article hi ha
imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol
discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de
les mateixes.
divendres, 24 de febrer del 2017
Sant Joan de Moró (La Plana Alta)
Es troba en la vall denominada Pla del Moro que forma la rambla de la Viuda
i compta amb interessants paratges com ara els llogarets de Correntilla, Mas de
Flors, Pla de Lluch, Mas d´Armeles, Mas del Pi, Masianos i Mas de Boeta; els barrancs
de la Parra, la Ratxina i el Molí Roig; les fonts del Mas de Moro, de Ros o de la
Figuera; la serra de Portell, el tossal de Mollet i el tossal Blanc i l'embassament
de Benadresa.
dimarts, 21 de febrer del 2017
Benillup (El Comtat)
Benillup
es troba al centre de la vall de Travadell, al peu de la Serra d'Almudaina,
sota la Penya Redona, voltat pels barrancs de Caraita i del Sofre, que són
afluents del riu Serpis o riu d'Alcoi. Hi ha bones ocasions per fer excursions
i senderisme com ara: la font del Molí, la de Salines, el barranc de la Font
Vella i el del Sofre.
diumenge, 19 de febrer del 2017
El Villar (Els Serrans)
Villar del Arzobispo (topònim oficial) és un municipi de
parla castellana, farcida, però, de nombrosos catalanismes, que constitueix una
parla de transició que ha estat objecte de detallats estudis.
La rambla del Villar és l'accident hidrogràfic més important
juntament amb la de Mizquitillas i els barrancs de los Arenales i
del Antigón. Per les muntanyes trobem els cims Castellar, San Roque,
Cruz, Gordo i Cabras.
divendres, 17 de febrer del 2017
Famorca (El Comtat)
El terme s'ubica en la Vall de Seta, entre la
serra de la Serrella i la d'Alfaro. La superfície del terme és muntanyosa: la
Serrella (1.323m) i els vèrtexs geodèsics de Carboneras (1096m) al nord i Les
Mellaes (925m) al sud. Hi circulen els barrancs del Pouet i d'Olvis, que
aflueixen al riu Boleti. Els paratges més cridaners són els corrals de la Cova,
la font de l'Anouer o les pintures rupestres del Morro de l'Asdarbalet.
dimecres, 15 de febrer del 2017
Espadella (L'Alt Millars)
Wikipedia. Treball propi de Columbusalbus |
Municipi de parla castellana que
presenta com a màximes altures la Penya Saganta (723 m), molt freqüentada pels
escaladors, i el cim de Turís (656 m). Hi ha, entre d'altres, les fonts de
Piqueta, Melig, Sastre i Sílvia; les coves de Corral Blanc, Negra i l'avenc de
Saganta i diverses rutes on practicar el senderisme. El riu Millars i el seu
afluent Espadella donen la nota refrescant.
dilluns, 13 de febrer del 2017
Xest (La Foia de Bunyol)
La
toponímia de Xest, poble on es parla un peculiar castellà de transició, s'ha
prestat a nombroses interpretacions, des de la que l'atribueix un origen grec, Khestés ——una mida de capacitat——, als
que diuen que és àrab, Xest ——un personatge relacionat amb les mesquites——;
altra versió parla d'origen romà, Gestalcampo
——nom d'un campament militar—— o, també, relacionat amb Sext, fent referència a
un punt quilomètric. També se l'ha nomenat Chest,
Chestalcampo, Miralcamp, Gestalcamp, Xest-al-Camp, Gestalcam, Gestelcam, Gest o Geste.
El terme és
bàsicament pla amb xicotetes elevacions com ara el Portell de Sant Roc (270m),
Bastos (576m), Alto de los Mojones (426 m) i La Cumbre (391m) i solcats pels
barrancs de Xiva, Cuchillo, Pedriza, Cañadafría, Peñarroya, Hondo i Grande. Hi
ha diverses rutes senyalitzades per a la pràctica del senderisme.
divendres, 10 de febrer del 2017
Aielo de Rugat (La Vall d'Albaida)
Alqueria musulmana que a ran de la conquesta cristiana fou donada,
el 15 de maig de 1248, a Raimon
de Gaillach per Jaume I (1208-1276). Fou
part integrant del territori que abastava el ducat de Gandia. El 24 de setembre
de 1612, com a conseqüència del despoblament sofert per l'expulsió dels moriscs,
s’hi va concedir la Carta Pobla als nous pobladors. Però es manifest que el 1794
encara no s'havia recuperat demogràficament del buit deixat pels moriscos, ja què
només la poblaven 35 famílies.
dimecres, 8 de febrer del 2017
Xixona (L'Alacantí)
dilluns, 6 de febrer del 2017
Benilloba (El Comtat)
Al terme són interessants els paratges del Salt, La Creueta, els Tolls del riu Frainós, on apareixen restes d'un aqüeducte musulmà i de dos antics molins fariners.
Viquipèdia.
Treball propi de Olivier
Sanz y Sauzet
|
L’origen del poble està en
una antiga alqueria musulmana que, en 1317, pertanyia a Bernat de Cruïlles. En 1357 l’infant castellà Ferran atacà la població i fou rebutjat pels habitants que es van
fer forts al recinte emmurallat. Fins a les primeries del XVI va pertànyer a la
parròquia de Penàguila. En el moment de l’expulsió comptava amb uns 1485
habitants moriscs. En 1611 els comtes d’Aranda li donaren la segona carta
pobla. En 1757 el senyoriu de Benilloba entrà en la casa de Revillagigedo;
aquests comtes no ho desvincularen, malgrat les disposicions desvinculadores de
1820, fins l'any 1955, any en què cediren, veneren i transferiren els drets
senyorials subsistents a un particular. Actualment, com a cas excepcional al
País Valencià, segueix vigent el senyoriu de Benilloba.
divendres, 3 de febrer del 2017
Benigànim (La Vall d'Albaida)
Al
terme hi ha les neveres del Coronal, la del Convent de la Trinitat i la del Tossal.
D’època prehistòrica hi trobem
un petit soterrament, del tercer mil·lenni a.C., a la zona de la Penya Roja i un
poblat ibèric del segle IV a.C. La fundació, a partir d’una alqueria musulmana,
s’atribueix a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al
poble. En 1240 Jaume I (1208-1276) va
conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Posteriorment
fou cedida, a l'igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrasí, Sant Pere d'Albaida,
Benissuera i Guadassèquies successivament a diverses famílies. En 1602 Felip III (1578-1621) l’atorgà el títol
de vila reial, la qual cosa comportà independitzar-se de Xàtiva i el dret a vot
en les Corts de València. Des del segle XVIII en què hi hagué una important expansió
agrícola la tendència demogràfica ha estat a l’alça; en la dècada de 1950 fins i
tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial,
representat pel calcer i el tèxtil.
dimecres, 1 de febrer del 2017
Fageca (El Comtat)
El municipi es troba situat a la
serra Alfaro, aspra i de formes calcàries que s'alça en la Vall de Seta. S'hi
poden fer excursions a la serra, al Pla de la Casa (1378 m), o a la Serrella.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)