El Pilar de la Foradada (El Baix Segura)

El terme, límit fronterer del País Valencià amb la Regió de Múrcia, es reparteix entre el mar i la muntanya i compta amb bones platges i zones d’alt valor ecològic com ara el Pinar de Campoverde o el Río Seco, on s’ha traçat una ruta senderista que dóna la possibilitat de conèixer la rica fauna del paratge; també és digna d’esment la ruta dels arbres monumentals que en forma de tarongers, garroferes, oliveres, palmeres pins, moreres podem observar en un recorregut perfectament senyalitzat. Les "Mil Palmeras" és una urbanització i pedania del municipi que es troba al costat de l'àrea natural de la desembocadura del riu Sec.

Tavernes Blanques (L'Horta)

La hipòtesi més evident sobre la fundació de Tavernes és la de que fóra un assentament romà en la via Heràclia, que passava per aquesta zona. Quant al topònim hi ha diverses teories, des de la que l'atribueix al fet que hi haguera una taverna en què vendrien begudes blanques, o que estigués pintada de blanc o la que fa referència al color blanquinós del terreny o que hi hagués blanquers d'ofici. Segons pareix, Jaume I (1208-1276) va tendir a disminuir el poder feudal establint una relació que el mantinguera a ell com a únic senyor. D’aquesta manera va atorgar propietats emfitèutiques, és a dir, cedides a canvi d’un cànon anual, reservant-se’n el domini directe per a ell.

Aquesta estratègia no es va desenvolupar com desitjava el monarca i es va veure en la necessitat de concedir senyorius al millor postor, fóra noble o plebeu. En l'any 1445 el lloc pertanyia a Bernat Peris; posteriorment seria de Francesc de Borja, qui va vendre-ho a Alfons d'Aragó, el qual, al seu torn, ho va donar als monjos de Sant Jeroni de Cotalba i del monestir de Sant Miquel dels Reis, fundat l'any 1535 per na Germana de Foix (1488-1538) i Ferran d'Aragó (1452-1516), duc de Calàbria, i edificat sobre el solar de l'antic monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, que datava del 1271; sota aquest senyoriu romandria ja fins l'abolició dels mateixos en el segle XIX. La parròquia fou creada l'any 1631 en desmembrar-se de la de Sant Llorenç de València i de la de Carpesa.

El xicotet terme no depara gaires excursions com no siga una passejada pel barranc de Carraixet, on trobarem l'ermita de Nostra Senyora dels Desemparats, aixecada en 1447.

Altres edificis digne d'esment:

• Església de la Santíssima Trinitat, del segle XVII, que fou destruïda durant la Guerra Civil i reedificada en 1948, no obstant això conserva algunes peces d'art religiós que se salvaren de la destrucció.
• Mercat municipal, de 1934. La seua estructura és de ferro colat, fabricat en els alts forns, i al seu torn està cobert de fustes de manera que així resulta més envolupant.

Quant als dinars hi ha la paella de bacallà, els ous "creixcuts", el guisat de costelles de porc amb carxofes, la paella de fetge de bou o l'arròs amb bledes.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Benafer (L'Alt Palància)

Situada a la capçalera de l’Alt Palància, entre la serra Espina i el riu Palància, compta amb paratges pintorescs com ara les fonts de Juan d'Agueda, o Fandagueda; la del Nogal, Fuensanta i Fuensantilla, de la qual es nodreix la població. També hi ha la cova de la Cerdanya.

Cortes d'Arenós (L'Alt Millars)

Al terme localitzem el Còria (1.329 m) o el Cabezo de las Cruces (1.704 m), importants plantacions de pins i rebollars i diverses fonts, com la de la Teja, los Berros i Collara conformen la geografia local presidida pel Rebollo (o El Abuelo), roure reboll de més de 700 anys d'antiguitat, que és el més vell de l'Estat.

La Salzadella (El Baix Maestrat)

Hi ha els nuclis de població de La Salzadella i les masies d'Enguasch, la Teuleria, de l’Andalús de Baix, de l’Andalús de Dalt, la Masia del Rei i de La Solana. El topònim prové d’un bosc de salzes que hi ha al terme.

Quatretondeta (El Comtat)

També conegut com Quatretondeta de la Serrella per estar el seu terme municipal escampat per la Vall de Seta i per aquella serra, en la qual es troben els cims de Penya l'Hedra (1.384 m) i Serrella (1.358 m), també s'hi troba la font de l'Espinal o el pou de neu de Pla de la Casa, entre altres paratges atractius; però el més conegut és el dels Frares, curioses formacions rocoses en forma d'agulles.

Foios (L'Horta)

El menut terme està ocupat per l'horta i les alqueries que hi romanen, i compta amb els llogarets de la Lloma, Cuiper, pertanyent a la parròquia de Roca, que en 1882 fou declarat Colònia Agrícola; i la Venta del Sombrerer.

Rotglà i Corberà (La Costera)

El terme és xicotet, amb un relleu pràcticament pla en què destaquen els pujols de Vista Bella, La Serreta i Els Carrascos i els barrancs de Font Canya i Carnissers.

Benicolet (La Vall d'Albaida)

Lloc d’origen musulmà. Fou conquistat per Jaume I (1208-1276) i cedit, l’any 1258, a Joan de Bardaxí. L’any 1609 estava habitat per 35 famílies morisques. Va estar integrat en la baronia de Llutxent, sota el senyoriu del Maça de Liçana, i, posteriorment va pertànyer al marquesat de Dos Aigües. Durant el segle XX ha sofert una forta emigració, cap a València i Barcelona fonamentalment.

Geldo (L'Alt Palància)

Se situa a la vora dreta del Palància i presenta indrets interessants per a l’esbarjo com ara la font del Cristo , amb gran parc, i el safareig municipal (que encara utilitzen algunes persones), la font de sant Gil o la font del Barranc. També hi ha les llacunes formades sobre antigues mines d’argila i un grapat d’oliveres mil·lenàries. Per als caminants, interessants rutes de què cal destacar la de la Via Verda traçada sobre l’antic traçat del ferrocarril d'Ojos Negros, ideal igualment per a cicloturistes i, fins i tot, per a aquells que frueixen de muntar a cavall.

Suera (La Plana Baixa)

Situat als estreps septentrionals de la serra d'Espadà el terme està regat pel barranc de Castro i poblat de sureres, pins i alzines. Hi ha abundants brolladors de què destaquen les fonts del Monte, de Castro, Bocamina, Ullals, Avellaner i del Riu. Orogràficament hi sobreïxen els cims de La Serra, La Talaia, El Tossal o El Casalet. Per fer més atractiva la passejada s'han dissenyat diverses rutes que permeten conèixer el terme i visitar els despoblats de Castro i de Sueras Alta a peu o amb bici. Cal esmentar les oliveres centenàries de l'Algepsar (500 anys) i de la Campana (200 anys).

Murla (La Marina Alta)

L’escassa superfície de terme municipal ofereix la possibilitat de fer senderisme i cicloturisme a la serra del Cavall Verd, i pujar a la Creueta o a la Penya de l'Altar.

Gavarda (La Ribera Alta)

El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, que juntament amb la Sèquia Real del Xúquer envolten el poble. La superfície és plana, excepte la part nord i nord-est --on es troba el municipi nou de Gavarda--que és una xicoteta zona muntanyenca amb altures màximes de 150 m, amb les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria.

Bugarra (Els Serrans)

Malgrat la destrossa que va fer l'incendi de 2012, el terme presenta un entorn natural envejable. Els punts més alts són l'Alt de Roger (568m) i Bastos (576m). Compta amb una platja fluvial al costat del riu Túria. També hi ha algunes cavitats com ara la cova del biscaí i la Sima Colomera.

Alcosser de Planes (El Comtat)

També conegut com Alcosseret. El seu topònim deriva de la veu àrab Al-Quasayr que significa xicoteta fortalesa. Es pot gaudir de bones excursions fins al pantà de Beniarrés o fins a l'empinat Calvari, des d'on es gaudeix d'una magnífica panoràmica de la vall i del curs del riu Serpis.

El Castell de Guadalest (La Marina Baixa)

El municipi se situa en la vall del mateix nom, a 595 m d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella; són les seus principals altures: Els Parats (1147 m), el Morro Blau (1124 m) i el Morro Blanc (1084 m); el riu homònim travessa el terme i les seues aigües es recullen en un embassament proper a la vila construït entre 1953 i 1971.

Gata de Gorgos (La Marina Alta)

El terme municipal descansa en una vall on podem trobar paratges com el de La Granota, la font de la Mata, la d’Aixa, les Coves Roges i un bon catàleg d’arbres centenaris, com ara l'olivereta del Moro, les oliveres dels Cauvells, el garrofer de l’Era de Cirera o l’olivera mil·lenària de les Valls.

Borriol (La Plana Alta)

El terme està situat entre la Serralada de Les Palmes i la serra de Moró. Cal esmentar, per als senderistes, les rutes pel Prat de Cabanes i pel Desert de Les Palmes.

Nombroses restes arqueològiques certifiquen l’antiguitat del municipi, les més antigues les pintures rupestres de l'Albaroc, recuperades recentment i protegides mitjançant una reixa, Des de l’any 1998, l'arquer i la resta de figures del conjunt pictòric formen part del Patrimoni de la Humanitat. Dels romans conserva un mil·liari de la Via Augusta que es conserva a un jardí del poble. Després d'arrabassar-li-ho als musulmans Jaume I (1208-1276), va donar carta pobla el 1250.

Sot de Xera (Els Serrans)

El terme va ser declarat Parc Natural i Municipi Turístic a l'any 2007. Al paratge conegut com Les Fonts naix el riu Sot, que creua el poble i el terme, el qual és molt accidentat i presenta altures, d'entre 900 i 1000 metres, com Tarraque, amb un avenc on s'han descobert deixalles romanes; la Jaca, Fuentecillas, Morroncillo i Pou Mínguez, i fonts, algunes amb propietats medicinals, de què citarem: Santa Maria, Fech i Ramblizo. Hi ha diverses rutes senderistes, com ara la que mostra els paisatges del Juràssic. Forma part del Parc-Geológic Xera-Sot de Xera`, en què, a banda de l'interès científic hi ha nombrosos paratges on gaudir de la natura i dels esports de muntanya.

Bufali (La Vall d'Albaida)

Al seu xicotet terme hi ha la Nevera de la Lloma de la Solaneta, del segle XVII, però en perill de caure per la seua mala conservació. També és digna d’esment la Font del Riu, paratge a la vora del riu Albaida, recentment habilitada com a zona d’esbargiment.

Gandia (La Safor)

El terme municipal es troba en una ubicació privilegiada entre el mar ––amb magnífiques platges de sorra daurada: la d'Ahuir, la de Venècia, la Nord i la de Rafalcaïd––, la muntanya ––el Mondúver (841 m), el Barranc de l'Infern i el Circ de la Safor, que deparen bones oportunitats als excursionistes–– i l'horta, regada pel Serpis. El 30 d’abril de 2004 el paratge conegut com Parpalló-Borrell va ser declarat Paratge Natural, en ell a banda d’abundant fauna es troben les coves del Parpalló i del Garrofer.