Agres (El Comtat)

Si alguna cosa caracteritza el terme d’Agres és l’aigua, amb sistemes de captació i reg ja des d’època àrab. Delimitat pels barrancs del Molí i del Bonell el municipi és ric en fonts; a banda de les del poble, de què ja parlarem, pels voltants podem apagar la set en les de l’Arriero, de l’Alcúdia, de la Pota o de l’Anficoset per nomenar algunes. A més, la seua situació, al cor de la serra de Mariola propicia excursions a peu en totes les direccions: cap al est trobarem el bosc de teixos més meridional d’Europa; cap al nord, la Covalta; vers Alfafara, l’àrea recreativa de Montblanc.

La Granja de la Costera (La Costera)

El municipi comprèn també l'antic lloc de Meneu. Té el seu origen en una alqueria islàmica que amb la conquesta passà a la família dels Ferrer. Com a lloc de moriscs pertanyé a la fillola de Xàtiva i comptava amb 26 focs el 1 609; després de l'expulsió morisca romangué pràcticament deshabitada i Jaume Ferrer va concedir-li una nova carta de població el 1611.

Xarafull (La Vall d'Aiora-Cofrents)

A Xarafull es parla un peculiar castellà de transició farcit de catalanismes i aragonesismes propis de les terres frontereres. El seu terme s'escampa pel sector central de la vall a la ribera esquerra del riu Cantaban, que creua el terme de sud a nord i rep les aigües del barranc d'Espadella.

Torre-xiva (L'Alt Millars)

El terme, ubicat en la Serra d'Espadà, es caracteritza per la continua presència del Millars, que hi proporciona agradables paratges d'esbarjo, com ara la Ronda Millars.

La Vall d'Alcalà (La Marina Alta)

Municipi integrat antigament per Alcalá de la Jovada, Beniaya, Criola, Benialí, Benixarco, La Roca i L'Atzúbia i actualmente per Alcalà de la Jovada i Benaia. El territori és molt esquerp: serres i barrancs, ombries i solanes, recons, sots i valletes com ara el Pla de les Vinyes, la Serra Foradada, el Condoig o la Capaimona constitueixen paratges diferents típics del territori , on la vegetació dóna quantitat d'herbes aromàtiques i medicinals: camamil·la, timó, fenoll, romaní, etc.

Almudaina (El Comtat)

S'enclava en les vessants de la serra de l'Almudaina, entre les valls de Planes i de Seta, amb un relleu molt suau i amb l'alt de la Caseta de la Neu com a fita màxima.

El seu topònim, a l'igual que el poble, és d'origen àrab i significa xicoteta ciutat. Fou lloc de moriscs adscrit a la baronia de Planes. El 1534 fou incorporada a la rectoria de Catamarruc; el 1574, amb una població de 140 moriscs, va erigir-se en parròquia independent juntament amb l'annex de Benialfaquí, encara que aquesta situació no fou definitiva fins 1619, deu anys després del despoblament sofert pel decret d'expulsió.

El seu monument més important és la Torre Almudaina, de planta quadrada. Molt deteriorada però encara recuperable. Degué fer funcions de guaita i defensa. Està declarada BIC. També hi ha l' ermita del Santíssim Crist del Socors i l' església de sant Bartomeu.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Daimús (La Safor)

El topònim és d'origen àrab i faria relació a cova o aljub. Hi ha evidències d'assentaments romans en l'Hort del Comte¸la importància de les troballes: el sepulcre de Baebiae Quietae, monedes de plata i bronze, caps de marbre, u d’home i un altre de dona, a més de dos làpides romanes, una d’elles en una torre antiga i l’altra en un sepulcre amb forma de torre, fan pensar que puga tractar-se de la ciutat romana d'Artemison.

Paiporta (L'Horta)

La superfície municipal, solcada pel barranc de Xiva, o de Torrent, és molt xicoteta i es troba en la seua totalitat edificada o dedicada a l'agricultura.

Benejússer (El Baix Segura)

Situada al bell centre de la comarca, el seu terme és travessat d'oest a est per Segura. Les obres de canalització del riu han propiciat la reforestació amb flora autòctona i adaptació per a l'esbargiment dels antics meandres, convertits en parc temàtic on es recreen els ecosistemes propis del Baix Segura. La zona més alta del municipi, la Serra de Benejússer, on les altures màximes són l'Escotera (195 m.), el Cabezo dels Mossos (168 m.) i el Cabezo Redondo (166m.), presenta cims ben poblats de bosc mediterrani, herbes aromàtiques i bona representació de la fauna.

Torreblanca (La Plana Alta)

Els paratges més característics del municipi són la platja de Torrenostra, segon nucli de població, i el Parc Natural del Prat, declarat en 1989 espai protegit i inclòs en el conveni RAMSAR de la Unió Europea com una de les zones humides més importants d'Europa.

Xaló (La Marina Alta)

El riu Gorgos, o de Xaló, travessa i dóna caràcter al municipi, situat al bell mig de la vall homònima. El terme és molt accidentat amb altures com la serra de Bèrnia (1.128 metres), la serra del Ferrer (889 metres), El Castellet (608 metres) o el Penyal de la Mica (506 metres). Altres paratges dignes d'esment són el llit del riu, l'assut, la cova de les Meravelles, les ruïnes del Castellet d'Aixa, en la serra del Castell de la Solana, el Pantà, la Font de Cabanyes, les ruïnes del Fort, el caseriu del Masserof, Rodat, el barranc del Curt, i el Pas dels Bandolers.

Palanques (Els Ports)

En 1998 van trobar-se al Cingle dos abrics en què hi ha pintures rupestres. Altres llocs cridaners del terme són: el Mirador i els paratges del Bergantes, la Mola de Palanques (774 metres) i la Roca Tallà, límit entre el País Valencià i Aragó, conserva trams de calçada romana.

Real de Gandia (La Safor)

El terme, situat al marge esquerre del Serpis, té una forma allargassada. Els paratges més significatius hi són el jaciment de la Cova dels Teixans, la Cova de Bollà, la dels Bancalets i, sobre totes, la de l'Autopista, descoberta en 1984, és la cavitat de major longitud acumulada de tot el País Valencià.

El Ràfol de Salem (La Vall d'Albaida)

Situat a les vessants septentrionals de la serra del Benicadell, compta amb l'alt del Portet, les llomes de l'Ermita i les de les Planisses com a altures més importants; el barranc de Missena i el barranc de l'Arcada constitueixen les dues corrents fluvials que solquen el terme. Es pot practicar el ciclisme o el senderisme en la ruta excursionista del Ràfol al Benicadell. El paratge de l'ermita de Sant Blai té una de les millores pinedes de la serra.

Torrella (La Costera)

Enclavat dintre del terme, menut i pràcticament pla, es troba el paratge natural amb protecció paisatgística anomenat La Serreta, des del qual es pot gaudir d'unes magnífiques vistes sobre la comarca. També hi ha la lloma Vella i el barranc de la Foia.

Beneixama (L'Alt Vinalopó)

Al terme trobem paratges naturals com la serra de la Solana, la Rita i la Talaeta, i s'hi ha instal·lat el Centre Astronòmic de Beneixama (també conegut con Ciutat de les Estreles), espai destinat a l'observació i gaudi d'activitats astronòmiques i mediambientals.

Palma de Gandia (La Safor)

Els riu d'Alcoi i el Vernissa emmarquen el territori, on paga la pena visitar la Marxuquera i el barranc de la Font Murtera. Hi ha la Cova de la Clau, amb pintures rupestres.

Xacarella (El Baix Segura)

El terme, molt menut, i dedicat a l'agricultura, no presenta gaires paratges dignes d'esment, llevat dels esplèndids jardins del palau del marquès de Fontalba que presenten gran quantitat d'espècies vegetals.

Catarroja (L'Horta)

El terme es divideix en horta i marjal. Però el paratge més cridaner i simbòlic hi és el Port de Catarroja, u dels principals accessos a l’Albufera. La construcció del Camí del Port data del segle XVI, quan les necessitats de la població i el conreu de l'arròs deixaren menut el port original. El port de Catarroja va representar un dels canals més importants d’accés a l’Albufera des de l’assentament romà a València, època en que ja existia un port originari, que s’utilitzava principalment per a l’activitat pesquera. Al voltant de la construcció dels diferents tipus de barques --la barca, el barquet, el barquetot, el marimatxo o el ravatxol-- existeixen diversos oficis, com el fuster de ribera o mestre d'aixa, el calafat, el veler i el cordeller.

Rafelguaraf (La Ribera Alta)

La Penya Roja (345 metres) constitueix el punt més elevat del terme; el corrent fluvial més important és el riu d'Albaida però hi ha també uns quants barrancs com ara el del Pinar. Hi ha tres nuclis de població: Tossalnou, Riu-rau i Berfull, el qual és un antic poblat morisc emmurallat. Les muralles (segles XVI - XVII), envolten tot el poblat i serveixen de tancament als patis posteriors dels habitatges que conformen el conjunt arquitectònic. L'accés es realitza a través d'un arc de mig punt, l'Arc de Berfull", sobre aquest, la muralla es troba coronada per merlets. Entre els edificis, d'arquitectura popular, es troba una ermita i l'antiga casa de la Senyoria, la qual té en la façana principal, sobre la porta, un escut nobiliari.

Benavites (El Camp de Morvedre)

Està situada al nord-oest de la Vall de Sego amb un terme en el que es troba el barranc d'Argines, que en el passat delimitava les diòcesis de València i Sogorb i avui fa de frontera entre les comarques centrals i les del nord. Un dels paisatges naturals més singular i de major bellesa que podem observar a Benavites es la marjal, inclosa des de 2002 en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.

Guadasséquies (La Vall d'Albaida)

També conegut com Vorasséquies, al seu terme s'han trobat deixalles arqueològiques iberes i romanes. Jaume I (1208-1276) féu donació de les alqueries islàmiques de Benimantell i Wad as-Sákkar ("el riu ebri") a soldats que l'acompanyaren en la conquesta. En 1353 Bernat Ferrer va comprar-li-la a Pere IV el Cerimoniós (1319-1387); Benimantell va quedar despoblada en aquest segle XIV i l'actual població es forja sobre Wad as-Sákkar, que subsistiria com localitat morisca, fins l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, el 1609. Repoblada per cristians de Xàtiva, en el segle XVII era propietat de Raimon Sanz; després passà a mans d' Onofre Ervillas i més recentment va pertànyer als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX.

Rafelcofer (La Safor)

El terme municipal, immers en l'Horta de Gandia, és totalment pla i dedicat a l'agricultura, llevat de la muntanya de la Creu o del Rabat, compartida amb La Font d'En Carrós i L'Alqueria de la Comtessa, rica en varietats aromàtiques i medicinals. El barranc de Palmera (o de Beniteixir) rega el terme amb aigües procedents del Serpis, aprofitant un sistema de reg d'origen islàmic.

Torrevella (El Baix Segura)

Els nuclis de població d'aquesta localitat de parla castellana són Torrevella i La Mata. El terme municipal compta, com a accidents geogràfics més importants les platges de La Mata, Los Locos, El Cura, El Acequión i Los Náufragos, flanquejades per turístics passeigs marítims com ara el Dic de Llevant, el Juan Aparicio o el Vista Alegre , i les llacunes d'aigua salada de La Mata i Torrevella. El 24 de febrer de 2006 les dunes del parc del Molí de l' Aigua van ser declarades Paratge Natural Municipal.

La Torre de les Maçanes (L'Alacantí)

El terme municipal es troba voltat per les serres de Montagut (1.180 m.), Plans (1.331 m.) i la Grana (1.092 m.), solcat pels rius de la Torre, afluent del Montnegre, i l'Amadòrio, amb els Tolls de Galiana com a paratge més bonic; hi ha bon nombre de fonts dintre i fora de la població.

La Font de la Reina (L'Alt Millars)

El terme ,situat en el vessant septentrional, de la serra de Montalgrao és força accidentat i esquerp --amb altures ue oscil·len entre els 800 i els 1.081 metres--, solcat pel barranc de la Maimona i farcit de fonts com ara la dels Magraners, la de la Pinosa, la de Pierres o la dels Banys.

La Iessa (Els Serrans)

Se situa en el vessant meridional de la serra de Javalambre, envoltat de grans cims com ara el Mojón Blanco (1.535 metres), el Sancho (1.505 metres), el Ceja o Montalbán (1.442 metres) o l'Alt de las Cruces (1.383 metres), que deparen oportunitats per a tota mena d'activitats a l'aire lliure, des del senderisme a l'escalada, passant per la bici o el barranquisme. Al seu extens terme trobem gran quantitat de monuments naturals en forma d'arbres com la Carrasca Tumbada, la Carrasca del Pozuelo, les savines mil·lenàries, el pino sombrero o La Almeza (el Lledò). Hi ha dos nuclis de població: La Iessa i Cuevarruz, compartida amb Alpont.

Traiguera (El Baix Maestrat)

Hi ha tres nuclis de població municipals: Traiguera, Font de la Salut i Masia de l'Avenc. El paratge de la Font de Sant Vicent, on mai falta l'aigua al parer per desig del sant dominic que així ho va expressar al pas per aquest lloc, és u del més conegut dels molts que depara el terme municipal. A més el poble compta amb una ruta de senderisme i cicloturisme (Ruta de les Oliveres Mil·lenàries i la Font de la Salut), que vertebra un corredor turístic que uneix la població, l’àrea interpretativa d’Oliveres Mil·lenàries i el Real Santuari de la Font de la Salut.