Atzeneta del Maestrat (L'Alt Maestrat)

El terme municipal compta amb els cims de la Nevera (1.195 m), i el Tossal (768 m) com a majors altures. Hi ha la Cova Oscura, paratge natural.

De documentat origen àrab, encara que s'han trobat deixalles de l'Edat del Bronze, i també ceràmica ibera al voltant del Castell. El topònim deriva del seu primer senyor àrab, Zanet, i la seua tribu barbaresca, Az Zanata. Després de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Balasc d'Alagón (1190-1239) l'11 de maig de 1235, formant part del castell de Culla.

Guillem d'Anglesola donà carta pobla l'11 de gener de 1272 a vuitanta pobladors i el 1303 la vengué a l'orde del Temple. A la dissolució d'aquesta passà a la de Montesa, inclosa en la Setena de Culla. Des de 1587 els béns de l'orde pertanyien a la Corona però amb jurisdicció de l'orde sota senyoriu de la qual va romandre Atzeneta fins 1834 en què s'aboleix el règim senyorial. Durant les guerres carlines fou escenari d'alguns enfrontaments, el més important dels quals va protagonitzar-lo el general O'Donell (1809-1867) quan va alçar el setge de Llucena.

L'economia s'ha basat des de sempre en l'agricultura i la ramaderia, però la decadència d'ambdues activitats obliga, a hores d'ara, el jovent local a buscar-se la vida lluny de sa casa.

Hi ha quatre nuclis de població: Cap de Terme, El Castell, Meanes i Atzeneta. El poble se situa al bell mig d'una ampla foia envoltada de muntanyes, a la vora esquerra de la rambla del mateix nom. El relleu de la població és pla i des d'ella surten els camins que porten als pobles encimbellats al Penyagolosa.

El patrimoni inclou:

• La “Vila Closa” del segle XIV, que és l'antic casc urbà que restava dins de les muralles, plena de cases amb portalades blasonades de clara influència aragonesa, de què destaca la d'en Jaume, del segle XVIII.
• Església parroquial de Sant Bartomeu , del segle XVII, renaixentista amb retaules barrocs i bona decoració. El Museu Parroquial conserva bones mostres d'orfebreria, pintura i escultura.
• Ajuntament. Antic Palau del Comanador de Montesa
• Castell. Segle XI. Rehabilitada i molt ben cuidada, on es fan exposicions temporals. Adosada al castell hi ha una ermita del segle XVI dedicada a Sant Joan, sobre un xicotet tossal que aguaita al barranc de la Vall i al de les Torrocelles. 
• Torre de la Presó (1898), de planta quadrada, formava part de les muralles i estava adosada a un portalet que fou enderrocat els anys 50. Fins els anys 60 va ser utilitzada com a presó. Ha estat restaurada i destinada a Centre d'Interpretació de la Història d'Atzeneta del Maestrat.
• Ermita de Sant Roc, barroca, de 1757. Altar major neoclàssic, del XIX.
• Ermita de Sant Joan del Castell. 1516. Amb retaule del s. XV
• Ermita de Sant Gregori, de 1725. La més gran del poble, adossada al cementiri.
• Ermita de Sant Josep, al Mas de la Vila. Segle XVIII.
• Ermita de la Verge de Loreto, de 1590.
• Ermita del Pilar, a Cap de Terme. 1950.
• Peiró de pedra.
• Calvari.
• Llavadors.
• Restes de la muralla medieval, repartides pel poble.
• Diversos rellotges de sol, u d'ells en la façana principal de l'església.
• Panells ceràmics de temàtica religiosa.
• Una sèrie de murals repartits arreu del poble, dintre de la ruta d'art urbà Artzeneta.
• Restes d'antics molins i de sènies als barrancs i rierols que rodegen el terme.

Pel que fa a la gastronomia, destacarem el tombet, la paella amb pilotes, l'arròs al forn, l'arròs caldós, embotits, mostaxons prims, figues albardades i cruixidors amb mel i els torrons.