Torís (La Ribera Alta)

Arrecerat a la ribera del Magre el terme, amb una superfície ondulada, presenta cims que si fa no fa voregen els 300 metres d'altitud com ara les serres del Castellet, del Canyamar, del Portell, la muntanya del Calahuet o els Molets.

El gentilici del lloc és torisà/ana però a la comarca se'ls coneix amb el malnom de pixorros/es. Als jaciments del Montrotón, l'Alt del Coll dels Barracons, l'Olivereta del Canyamar, Sabotxa i del Castellet hi ha deixalles del Bronze Valencià. Però sens dubte el jaciment més important d'aquesta època és la Carència, un oppidum o lloc fortificat que perllonga la seua existència fins al segle IV dC, amb una ocupació final d'època almohade; les investigacions actuals permeten identificar-lo, malgrat l'expoli a que ha estat sotmès, com Kili, una de les ciutats més importants de l'Edetània.

També hi deixaren petjada ibers, romans i musulmans; d'aquests, assuts i sèquies per al reg tradicional, els més assenyalats són el de Fondos i el de la Fallereta. Jaume I (1208-1276), el 15 d'abril del 1275, confirmà a na Garcia Gombaldi la donació del castell de Torís que feu a son pare, Gombald d'Entensa (altres el citen com a Gerard), quan la conquesta. Consecutivament va passar pels senyorius de Pere d'Híjar, dona Blanca, esposa de Jaume II (1267-1327); l’Infant Alons, i la família Mercader. El 18 de maig del 1355 l’Infant Joan, lloctinent de Pere IV (1319-1387), va vendre a Raimon de Torís la jurisdicció del castell. Després passa al duc de Gandia i, finalment, ja convertit en cap de la baronia del seu nom, al marquès de Bèlgida. L'expulsió morisca, com a la resta del País Valencià, fou desastrosa per a Torís, que va veure sortir 200 dels seus fills; desfeta que intentaren pal·liar amb sengles cartes pobles Carles de Borja (7 de març de 1611) i Jaume de Borja i Centelles, catorze anys després.

D'economia agrícola, els seus principals conreus són el vinyet, de què trauen apreciables vins; l'olivera, el taronger, hortalisses i cereals. L'escassa indústria està representada per les fàbriques de guitarres i de pirotècnia. Des de 2004 s'hi ve celebrant, cada vegada amb més èxit la Fira Agrícola i Comercial, que a banda de l'oferta comercial, ofereix diferents activitats culturals i lúdiques.

El casc antic, d'origen àrab, manté la flaire d'aquells, els seus carrers estrets i costeruts on trobem els barris de l'Ampuixarra i el Castell. La resta del patrimoni torisà consisteix a:

• Església de la Nativitat de Maria. Edificada entre 1767 i 1777. De grans dimensions, és sens dubte una de les més importants d'aquelles contrades.
• Ermita dels Dolors. De planta neoclàssica, va ser aixecada en el XVIII sobre la primitiva església. El seu interior va ser restaurat en 2000.
• El castellet. Segle XI, de xicotetes dimensions i del qual només resten els fonaments d'un parell de torres i restes de la muralla.
• Celler Baronia de Torís. Edifici modernista de 1920 original de l'enginyer Rafael Janini (1886-1948)
• Safareig públic. De 1897 i. Perfectament restaurat.
• El Pirulí. Escultura que va plantar Miquel Navarro (1945) en 1986 i que va ser objecte de fortes controvèrsies.
• Teatre Ideal. Reconvertit en cinema.
• Diverses cases modernistes repartides pel poble algunes de les quals estan protegides.
• Capella de la Verge dels Dolors Gloriosa. 2015. Sufragada pel veïnat.
• Creu de terme.

Aquest és un altre dels pobles de la comarca que celebra falles una setmana després de Sant Josep.

Acabem parlant de menjars: paella de conill i pollastre amb pilotes, arròs amb bledes, paella de tomaca amb pimentons i caragols o la jaranga (amb ceba i creïlla) acompanyats pels vins del poble i complementats amb pastissos de moniato, coques fines o magdalenes faran les delícies dels comensals.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook