Costur (L'Alcalatén)

El terme presenta un relleu esquerp amb diversos paratges i senders com ara la Fontanella o el camí de Baix. Per als amants de l'espeleologia hi ha la Cova de l'Artiga. A banda del casc urbà hi ha l'aldea de El Mas d'Avall o Masdavall, on es troba la Garrofera Roja, curiós exemplar d'aquesta espècie que creix d'entre una tàpia de pedra.

El seu origen és islàmic com ho documenta Cavanilles (1745-1804), que parla de troballes de monedes àrabs corresponents al regnat d'Omadedaulat, rei de Saragossa entre el 1109 i el 1129; però també en parla de la troballa d'una làpida romana, que s'utilitzava en un forn per amassar pa. Després de la conquesta romangué annexa a L'Alcora. Formava part de la Tinença de l'Alcalatén que fou cedida per Jaume I (1208-1276) a Ximén d'Urrea. Posteriorment va pertànyer als senyorius dels comtes d'Aranda fins 1798, i dels ducs d'Híjar fins el 1818. En 1841 assolí l'autonomia municipal en desmembrar-se de L'Alcora, encara que el terme no es perfilà fins el 1889. En el segle passat va sofrir una ràpida despoblació deguda a l'emigració cap als focus industrials de València i Castelló de la Plana.

Produeix les olives, ametles i farratges que necessiten els seus habitants i la indústria hi és pràcticament nul·la. Per això pràcticament la totalitat dels veïns es guanyen la vida treballant en les fàbriques de rajoles de L'Alcora.

"Con una situación incómoda entre peñas iguales y descarnadas, y sus casas están sin orden como plantadas por casualidad ". Així descriu Cavanilles aquest poble que té en la seua ubicació el seu principal atractiu, ja que el patrimoni no és massa rellevant:

• Vestigis d'una calçada romana al camí dels Bandejats
• Església de sant Pere Màrtir, que conserva una interessant pica romànica.
• Ermita del Santíssim Crist i Calvari (1910)
• La Font i els llavadors del Mas d'Avall

La seua gastronomia ofereix: arròs amb peres roges, olleta, conill tornat a l'oli i de postres, l'almuderra, típic del poble, i codonyats.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.