Orpesa (La Plana Alta)

El terme municipal s'estén des de la serra d'Orpesa fins a la mar, i en ell trobem paratges com el mont Bobalar, d'alt interès ecològic, el Far i, sobre tot les magnífiques platges orpesines. Front a les seues costes es troba l'illa del Morro del Gos. Hi ha quatre nuclis de població a banda del casc urbà, La Platja, Les Platgetes, El Balcó i Marina d'Or.

Al jaciment arqueològic situat en el Cau d'En Borràs s'han trobat un poblat murat de l'Edat del Bronze, restes iberes i una xicoteta fortalesa musulmana. En Orpesa la Vella s'han trobat restes romanes. En 1103 apareix referenciada com a lloc almoràvit. En 1233 Jaume I (1208-1276) va conquerir el castell i ho cedí a l'orde del Temple. El 1259 recaigué en Ferran Pérez de Pina, en la qual família es mantingué fins finals d'aqueix segle. El 1296 ja hi ès senyor Berenguer Dalmau i després va heretar-la son fill Guillem. Cap el 1330 passà a Guillem Jàver, i el 1350 a Pere de Tous, romanent en aquesta família fins el 1497, any en què va comprar-la Joan de Cervelló, a la mort del qual van heretar-la sons fills.

Durant les Germanies l'exèrcit d'Estellès hi fou derrotat pel duc de Sogorb. El 1654 Felip IV (1616-1665) creà el comtat d'Orpesa per a Gerard de Cervelló. El 1589 s'hi donà carta pobla per millorar la situació dels veïns, i una nova en 1609 arran de l'expulsió dels moriscs. Fou lloc de freqüents atacs de pirates barbarescs; per això en el segle XVI es va construir la Torre del Rei a fi de vigilar la costa. En 1811 el francès Suchet (1770-1826) atacà Orpesa i va volar el castell i part de la muralla davant la forta resistència dels orpesins, que abans de rendir-se al francès preferiren fugir per mar. En 1821 passà, per matrimoni, al comte de Fernan Núñez.

La principal activitat econòmica és l'explotació turística i el sector de la construcció.

El traçat del barri antic és típicament medieval, amb carrers rosts que s'adrecen cap les ruïnes del castell. Del patrimoni orpesí parlem tot seguit:

• Església de Sant Jaume apòstol. El seu interior està decorat amb taulells ceràmics de l'Alcora, del segle XVIII i conserva una imatge de la Verge de la Paciència del XVI.
• Castell d'Orpesa. D'origen musulmà, va ser ocupat pel Cid (c. 1043-1099). Reconstruït en el XIV i artillat en el XVI fou enrunat i abandonat en la guerra de Successió.
• La Torre del Rei. Construïda per Ferran d'Antequera (1380-1416) per millorar les defenses de la ciutat contra els atacs dels pirates barbarescs i reformada per Felip IV. És un excel·lent exemplar d'arquitectura militar renaixentista. Molt bé restaurada presenta un immillorable aspecte.
• Torres de Sant Julià, de la Dona, de la Corda i Colomera. També formaven part de la xarxa defensiva costanera.
• Museu d'Orpesa. Instal·lat en l'antic ajuntament.
• Mas del Conill. Magnífic exemplar de casa de llauradors pròpia de la Plana. Bastida en el XVIII i amb afegits del XIX, ha perdut elements originals com ara la sènia i es trobava en mal estat mentre ha estat propietat privada. En 2007 fou adquirida per l'ajuntament.
• Pou del Ravalet.
• Museu del Naip.
• Orpesa la Vella. Jaciment ibèric de propietat privada. No es pot visitar.

Els productes del mar i els de l'horta són la base per cuinar tota mena d'arrossos –paella, al forn, caldós, negre, etc.— i la fideuà, i la caragolà que constitueixen la base d'una gustosa gastronomia.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.