El
terme, travessat pel Túria i pel barranc de Xiva, presenta diverses altures
––cap d'elles superiors als 300 metres–– com ara La Torreta (200 m.), El Alto
del Puente (187 m.), El Palmeral (276 m.), Cerro Partido (274 m.), Peña Latron
(223 m.), Chucheve (217 m.) o Alto del León (210 m.), els paratges més coneguts
són la Playeta, en el curs del riu; la Torreta, amb panoràmiques sobre el
municipi i la comarca; la Pista, la font del Parque; les coves Pedrera,
Colomera, Merinel i del Rapo. S’han creat tres rutes interpretatives per a
recórrer el terme i conèixer part del patrimoni històric format per aljubs i
catxirulos o refugis de pastors: la del Palmeral, la de la Pea i la del Parc
Fluvial de Pedralba.
D'origen
musulmà, Jaume I (1208-1276) va
donar-la a Berenguer d'Entença el
1237, segons consta en el Llibre del Repartiment; després de l'ocupació
cristiana es va ampliar i emmurallar el casc urbà. El 1347 el rei Pere IV (1319-1387) va concedir la
baronia de Pedralba a Roderic Sanç de Calatayud, la qual
família va conservar-lo fins el segle XV en què va passar als Centelles i,
posteriorment, als Sabata de Calatayud, comtes del Real; finalment ostentaren
el senyoriu els ducs de Villahermosa. Lloc de moriscs de la fillola de Xelva,
romangué pràcticament despoblat després de l'expulsió d'aquests;
demogràficament no es va reposar fins el segle XVIII en què s'hi va produir un
accelerat creixement demogràfic que ultrapassà el recinte emmurallat i donà
lloc a nous barris; el creixement continuà fins mitjans del XX en què començà
un constant i imparable degoteig emigratori. En 1927 va rebre el títol de
ciutat. La terrible riuada del Túria de 1957 deixà marques, indicades amb
rajoles ceràmiques, a més tres metres d'alçària.
La
seua economia es basa en l'agricultura, quasi en la seua totalitat a la taronja.
La
passejada pel poble ens mostra les cases, de tipus modernista, de la incipient
burgesia vinatera que s'hi va instal·lar a finals del XIX. El patrimoni
pedralbí també presenta:
- Església de la Puríssima Concepció. De 1771. Neoclàssica, amb portalada barroca i l'icona a taula (de l'iconògraf Francesc Arlandis) més gran d'Europa.
- La fàbrica de Harinas Civera. Edificada sobre l'antic molí de sant Josep a les primeries del XX.
- Restes de la muralla al carrer de l’Escala. Demolida en 1859.
- Edificis del Casino, del Teatre i de la Casa Consistorial.
- Escales del carrer de la Rocheta.
- El carrer de la Sèquia, travessat pel canal de la sèquia mare i jalonat amb ponts i escales per accedir als seus habitatges.
- Retaules ceràmics amb advocacions religioses.
- Ermita de la Mare de Déu de Luján. De la segona meitat del segle XIX.
- El Museu d'Art modern, "Pedralba 2000" restaurada casona típica de conreu on es pot gaudir d'una gran col·lecció d'art modern europeu molt visitada.
- La Torreta. Creu-Monument.
Per
acabar aquest recorregut per Pedralba parlarem de la coca con tajàs, l'olla i la carn a lo pastor, que
juntament amb els mantecaus i els
pastissos de moniato són el més destacat de la gastronomia local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada