Comarques del País Valencià

dilluns, 21 de maig del 2018

La Todolella (Els Ports)



Al terme, d'escarpada orografia, hi ha la formació rocosa coneguda com el Forat del Lladre i una altra, anomenada l'home de Pedra. També hi ha la Cova del Castell i el monumental Pi Gros.


Popularment conegut com La Tolella, en el seu terme es troba el despoblat de Saranyana, que molt probablement fou la ciutat romana de Sarna. Consta que en l'actual poble ja existia en el segle XI una alqueria musulmana que fou ocupada per Balasc d'Alagon (1190-1239) en 1233, al mateix temps que Alabor i Perarola, i inclosa en el terme general de Morella. El 2 d'agost del 1242 va rebre una carta pobla per a cristians en la persona de Raimon de Calvera. Fou senyoriu dels Figuera en el segle XIV, dels Vinatea en el XV i dels Ciurana des del XVI. En 1691, després de llargs anys de lluites i plets assolí la independència de Morella. En 1710 la guerra de Successió va portar al pont sobre el riu Cantavella una sagnant batalla. Com tot el Maestrat va ser escenari de les guerres carlines i va sofrir l'ocupació de les forces de Cabrera (1806-1877), ja que el poble s'havia decantat pel bàndol isabelí. En 1806 hi era senyor Francesc Vidal i Roca. El 6 de febrer de 2005 passarà a la història com un dels dies més tràgics a La Todolella: un grup de joves que celebraven l'aniversari d'un d'ells van sofrir un accident amb unes estufes que va acabar amb la vida de 18 d'ells.


La ramaderia, l'agricultura i l'artesania del cànem són les fonts econòmiques del municipi.

El poble presenta carrers molt estrets d'agradable passejada on podem contemplar cases medievals com ara la del Diable (segle XVI) o l'Ajuntament (segle XVIII). De la resta del patrimoni tolellà parlem tot seguit:
  • Castell. Era la fortalesa dels antics senyors, aixecada en els segles XIII-XIV; actualment pertany a un particular que ho conserva perfectament i l'ha dotat de mobiliari i obres d'art de l'època. Es pot visitar amb cita concertada.
  • Ermita de Sant Cristòfol del XV. A Saranyana.
  • Església de Santa Quitèria i Sant Miquel. També a Saranyana.
  • Pont gòtic. Segle XV. Amb un arc de 13 metres de llum. Ha estat molt modificat per construir una carretera.
  • Església de Sant Bartomeu. Construïda entre els segles XVI i XIX. En les obres de reforçament dels fonaments i de consolidació d'una cúpula que es feren en 2006 es trobaren una ara medieval i una llàntia de plata d'estil rococó. L'ara podria ser l'altar principal de la primitiva església, del segle XIII, i seria la prova de l'origen romànic del temple.
  • Ermita de Sant Onofre. Junt al molí i el pont que li dona accés, conformen una bonica estampa.
  • La Presó


Emblema per excel·lència de La Todolella, la Dansa Guerrera es representa cada any sense excepció, el diumenge de Sexàgesima en la plaça major a les sis de la vesprada, i és executada exclusivament per homes. Tota una altra representació és excepcional, encara que es realitzen i són requerides en festivals nacionals i internacionals, per la seua importància tant en quant a antiguitat (segle XIV) com per la seua complicada execució. Després d'aquesta dansa, també es balla la de les Gitanetes, ball recuperat recentment per les dones del poble.


Una altra festa, que és considerada una meravella etnológica, és la Santantonà, ritus ancestral que té lloc durant la celebració de les festes de Sant Antoni, acompanyant a la festa major del foc, la purificació i el vertader inici d'any pagà dins de la tradició cristiana. En aquesta festa mesuren forces cel i infern, en diferents formes segons el lloc de celebració de la festivitat i la tradició de cada lloc. A la Todolella, després de l'escenificació de la vida del sant, el mateix és pres per les forces de la temptació i l'infern i passejat per tots els carrers del poble amb passos de dansa que repeteixen les diableres al só de les esquelles  que el cap de grup, el dimoni major, porta lligades a la cintura, fins al final, al só de dolçaina i tabal fins a anar a morir a la foguera, (cal dir que no com ocorre en altres llocs, en aquest el sant no se salva). És una representació molt vistosa que sorprèn per la solemnitat de la mateixa i participació de totes les xiquetes i xiquets del poble en la mateixa fuetejant al sant al seu pas.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

3 comentaris:

  1. LA Todolella, però Saranyana, no LA Saranyana

    ResponElimina
  2. Figuera, no Figueroa

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per les seues aportacions, de
    què prenem nota.

    ResponElimina