Anna (La Canal de Navarrés)

El terme municipal està regat per les aigües del massís del Caroig arreplegades pel riu d'Anna. Com a poble de muntanya compta amb innombrables rutes senderistes i paisatges, com ara els Gorg de l'Escala, gran canó format pel riu al que s'accedeix a través de 136 graons i on les aigües cauen formant El Salt; el Gorg Català, que també forma un salt d'aigua, la Font Negra; la Baixada del Molí, amb un om centenari,

i l'Albufereta, xicotet estany voltat de xops i salzes que té molta anomenada com a lloc d'esbargiment, a banda de ser un lloc on abunden ullals i brolladors que l'alimenten, i que dóna el nom al poble el qual topònim significa naixement o font. A més del poble, conegut com "El Lugar", hi ha els nuclis de població de Las Eras i de la Font Negra.

Els múltiples naixements d'aigua que hi ha en les profunditats de l'Albufereta van possibilitar assentaments humans en aquest paratge des del Mesolític, com ho demostren els jaciments trobats. Ja en època musulmana els almohades el va convertir en un embassament per tal de regar les terres properes, una missió que no ha deixat de tenir al llarg dels segles, tot i que des de mitjan segle XX l'Albufera es va condicionar per convertir-la a més en una destinació turística. S'han trobat ruïnes d'un poblament romà del II aC. No es troba documentat, però, fins el 22 de setembre de 1244 en què Jaume I (1208-1276) va donar-la a l' orde de Santiago en agraïment per l'ajuda en la presa de Biar. En 1332 hi ha un avalot de moriscs per l'embargament dels seus béns per parts del comanador Montalván. Alfons IV el Benigne (1299-1336) va absoldre els sarraïns per tal d'evitar el despoblament.

Després de passar per les mans de Pere de Vilanova, el 1604 Felip III (1578-1621) va atorgar-li el rang de comtat, el qual va concedir a Ferran Pujadas de Borja i el va incloure en la baronia d' Énguera. Després de l'expulsió de 1609 va ser repoblada amb cristians d'Énguera. El 1835 el senyor feudal d'Anna era el comte de Cervelló, la qual relació amb llurs vassalls estava mediatitzada per emfiteusi i posseïa amples drets privatius i prohibitius. En aquesta data el comú dels veïns deixà de pagar prestacions feudals, davant la qual cosa el senyor encetà diversos plets, dels quals la vila va eixir triomfant. En 1853, després d'un sorollós plet, es van delimitar els termes d'Énguera i d'Anna.

Tradicionalment ha viscut de l'agricultura de secà però des de mitjan segle XIX van instal·lar-s'hi molins fariners, batans, fàbriques de draps i de paper (blanc i d'estrassa) que, amb el pas del temps ha anat configurant una certa activitat industrial que fa d'Anna el poble més pròsper de la Canal de Navarrés.

El casc antic està farcit de fonts i canals que transporten arreu les aigües provinents de l'Albufereta, les quals formen cascades i torrents que fan el passeig pel poble d'allò més amè i agradable. Quant al patrimoni citarem:

• Palau de Cervelló . Aixecat en el segle XVII sobre l'antic castell. Ha sofert diverses intervencions al llarg del temps i ha arribat a aquests molt deteriorat. Allotja dependències municipals, el Museu Etnològic d'Anna i La Canal. A l'aljub hi ha el Museu de l'Aigua.
• Església de la Immaculada Concepció. Segle XVI. Compta amb museu parroquial.
• Ermita del Crist de la Providència. A Las Eras. Una de les mes belles del País Valencià. Neoclàssica del XVIII. Amb rellotge de sol típicament valencià i bones obres d'art.
• Una interessant mostra de l'arqueologia industrial derivada de l'aprofitament dels cursos d'aigua amb finalitats domèstiques o per al reg dels camps, i especialment es parla de com els cursos d'aigua van ser utilitzats des de temps immemorial per moure molins fariners, i a partir del segle XVI per posar en funcionament artefactes fabrils de tipus tèxtil, molins de paper de fumar i estrassa, de borra, i fins i tot fàbriques de llum accionades pels salts d'aigua.
• Llavaners: El Siprer, Canaleta i Fuente Negra.

L'arròs al forn, el caldós, els xoriços d'all, les coques de cansalada, de sal, de bajoca i tomaca configuren la gastronomia que, en allò que toca als dolços, està representada per les tortas sainosas, que es fan per Carnestoltes, panquemaos, mones de pasqua, las hogasas, a base de nous, ametles, cacaus i panses, el torró d'ametles, cacaus i mel i els pastissos de moniato.