Comarques del País Valencià

dimecres, 23 de maig del 2018

Rafal (El Baix Segura)



El diminut terme està completament dedicat a l'agricultura i els paratges més cridaners també tenen a veure amb ella: la sèquia de Sant Bartomeu o els assarbs de Mayayo, Suertes i Mudamiento. La llengua que s'hi parla, com a la resta de la comarca, és el castellà, tot i que durant molts anys ho fou el català.


El topònim, d'arrel àrab, deriva de Rahal: "casa de camp". També l'origen del poble és àrab i fou repoblada `per catalans i aragonesos després de la conquesta cristiana. Es va segregar del terme general d'Oriola en el segle XVII. Va formar part de la jurisdicció de la família Rocamora i va constituir el centre del marquesat de Rafal; dit títol havia estat concedit el 1636 a Geroni de Rocamora i passà, posteriorment als Fernández d'Herèdia; el terratrèmol de 1829 va destruir la comarca. En 1830 comptava amb 111 veïns, molts d'ells habitants de barraques, la humil i típica construcció que perdurarà fins a meitat del segle XX. En aquestes dates els cultius predominants eren el blat, ordi, blat de moro, alfals, olivera, tarongers, moreres, lli i cànem. Durant el segle XX la població experimentà un acusat creixement.


L'economia, de base predominantment agrícola, ha ampliat el ventall d'oferta laboral cap a altres sectors com el de la indústria (alimentària, calçat, tèxtil), el de la construcció i altres relacionats amb serveis.


L'església de Nostra Senyora del Rosari, construïda en 1640 i reconstruïda anys després del terratrèmol és l'únic testimoni del passat arquitectònic de Rafal.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada