Tous (La Ribera Alta)

El terme està banyat pel Xúquer i amb una orografia dominada pel Caroig en què destaquen l'Alt dels Cuchillos , els pujols de la Neu, de la Llum, dels Alterons i del Palmeral. A banda del Xúquer i el seu afluent Escalona, la hidrografia és rica en barrancs: Sima, Cuevas Blancas , l'Olla, Duende,etc. L'embassament de Tous, on es pot practicar el senderisme, l'avenc del Campillo i la cova del Candil, tan rica en aigües que molts trams s'han de recórrer en barca i el fet que el municipi siga u dels més rics en pintures rupestres de les comarques centrals, en són bons motius per visitar Tous. També existeix la possibilitat de trobar-se amb algun exemplar de cabra salvatge. 

Els habitants de Tous es reparteixen en els nuclis de població de Tous i La Parra i parlen un castellà tan farcit de catalanismes que ambdós idiomes es barregen donant lloc a la llegenda que diu que quan es van repartir les llengües pel món deixaren per al final Tous i hi escamparen les restes (Sanchis Guarner (1911-1981), 'Els pobles valencians parlen els uns dels altres'). El topònim Tous apareix llatinitzat en un document de l'any 978, amb la forma de 'Tovos', que deriva del llatí 'tubos', o siga 'canons', en el sentit de 'ruscos d´abelles'.

Deixalles arqueològiques de les èpoques del Bronze i ibèrica s'han trobat en la Cova de l'Infern o del Primo. D'època romana es trobaren unes àmfores en la costera Renat i altres restes en les partides de la Parra, els castells dels Moros i Terrabona. Alqueria musulmana, el seu castell, que tingué una gran importància estratègica durant la dominació islàmica, va ser l'últim a sotmetre's a les hostes de Jaume I (1208-1276) després de la derrota d'Al Azraq (1208-1276). Amb la conquesta passà a Joan Pérez Zapata a canvi de l'alqueria de Beniopa. Successivament fou propietat d'Alfons de Montagut, dels Castellví, comtes de Carlet, i dels ducs d'Almodóvar.

El primer document en què figura és de 1275. En 1609 romangué absolutament despoblat a causa de l'expulsió morisca, davant la qual els moriscs de Tous, junt a altres de la zona, s'avalotaren refugiant-se en el Queixal de Talls, on vençuts al fi van ser traslladats a València i expulsats. El 1795, Cavanilles (1745-1804), va constatar la seua tradicional pobresa agrícola, compensada per l'artesania de l'espart i la fabricació de carbó. Fins la pràctica desaparició de l'ofici els arriers de Tous han tingut fama molt disputada amb els d'Antella.

Durant tota la seua història ha sofert les avingudes del Xúquer, per la qual cosa en 1971 la població va ser traslladada a una nova ubicació per la construcció del pantà de Tous, el qual la nit del 20 d'octubre de 1982 va esclatar en un temporal de pluges, i va arrasar gran part de la comarca, fins l'extrem que alguns pobles, com ara Gavarda i Beneixida hagueren de ser deshabitats i traslladada la seua població a nous emplaçaments.

L'agricultura: garrofera, ametler, olivera, cereals, vinyet, taronger, dacsa i hortalisses, i la ramaderia: ovelles, cabres i molts ruscs, constitueixen la base d'una economia en què la indústria no té representació.

L'església de Sant Miquel, construïda en 1971, al mateix temps que el poble, allotja una talla policroma i una Verge del segle XVIII. Del pantà es van lliurar les restes del castell, de què ja hem parlat i la torre de Terrabona que fou abandonada quan l'expulsió morisca i després va servir de presó. Es troba en estat de ruïna absoluta. També podem veure una font de 1907 i una reconstrucció de la portada de l'antiga església (feta amb pedres rescatades d'ella) que fou engolida per les aigües del pantà amb la resta del poble antic.

El gaspatxo manxec, la paella, l'arròs al forn i, dintre de l'apartat reboster, las tortafinas i els mostachones són els dinars preferits al poble.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook