L'Alcúdia de Veo (La Plana Baixa)

Es troba al nucli central de la Serra d'Espadà. La major part del terme és boscós amb alzines, pins, sureres i, fins i tot, castanys. Com a poble de muntanya compta amb interessants excursions i paratges, com ara l'Alt de la Pastora, Pic Espadá (1099 metres), els Orgues de Benitandús, que semblen els tubs d'un orgue i La Ràpita 1.106 metres, cim culminant de la serra. Per als amants del senderisme hi ha el GR36, que travessa tota la serra. Diverses coves de les que destacarem la cova i font de la Xelva i la de la Iguala, amb deixalles de l'Edat del Bronze. També hi ha una nevera romana. Compta amb tres entitats locals amb una peculiaritat: Alcúdia de Veo és de parla castellana, i Veo i Benitandús ho són de parla valenciana.

El seu origen està poc documentat però sembla que fou una alqueria musulmana fins a la conquesta. En 1244 hi ha una carta pobla que parla de la zona però no esmenta L'Alcúdia. Va ser lloc de moriscs i quan l'expulsió de 1609 els vora 600 habitants se sumaren a la revolta de la Serra d'Espadà; després quedà pràcticament deshabitat.

El seu principal mitjà de vida és l'agricultura.

Patrimoniament parlarem de:

• L'Assumpció de Veo. S XVIII-XIX
• L'església de la Mare de Déu dels Desemparats. A Benitandús
• Sant Miquel Arcàngel XVII-XVIII
• Caseriu de Xinquer, junt al barranc del mateix nom. Totalment en ruïnes, es tracta d'un dels millors exemples de poble abandonat que podem trobar al País Valencià. Fou lloc habitat per moriscs i, posteriorment, per cristians, que aixecaren una xicoteta església, que també es troba en ruïna, dedicada a la Verge dels Desemparats.
• Castell de Xinquer. Junt al caseriu esmentat abans. Molt deteriorat.
• Castell de L'Alcúdia de Veo. D'origen àrab. Molt interessant arquitectònicament però totalment cobert per la vegetació.
• Ponts del Molí i de la Xelva.

De la seua gastronomia, típicament de muntanya, citarem l'olla de poble i les orelletes.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook