Traiguera (El Baix Maestrat)

Hi ha tres nuclis de població municipals: Traiguera, Font de la Salut i Masia de l'Avenc. El paratge de la Font de Sant Vicent, on mai falta l'aigua al parer per desig del sant dominic que així ho va expressar al pas per aquest lloc, és u del més conegut dels molts que depara el terme municipal. A més el poble compta amb una ruta de senderisme i cicloturisme (Ruta de les Oliveres Mil·lenàries i la Font de la Salut), que vertebra un corredor turístic que uneix la població, l’àrea interpretativa d’Oliveres Mil·lenàries i el Real Santuari de la Font de la Salut.

En època ibera fou la Ilercavònia, ciutat d'on va sorgir Mandonio (? - 205 aC .), de malnom el Viriato del Maestrat, el qual va unir les tribus iberes contra Escipió (235- 183 aC). La romanització fou intensa ja que per aquestes terres passava la Via Augusta. Després de la dominació musulmana i formant part de la batllia de Cervera fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des de la conquesta, i de la de Montesa a partir de 1319. Fou poblada amb cristians probablement en la dècada del 1240. En l'Edat Mitjana Traiguera continuava sent localitat important com ho demostra que en 1411 s'hi celebraren una part de les Corts valencianes pel conflicte en la successió reial. Hi hagué noves Corts el 1421 i el 1429. El 1440 va rebre el privilegi de fira anual, i va començar a construir-se al seu terme l'ermitori de la Font de la Salut amb la seua hostatgeria. El segle XVI observa un important auge econòmic basat en l'agricultura i el comerç. Ha participat activament en els conflictes bèl·lics dels segles XVIII i XIX: guerres de Successió, Independència i Carlistes.

L'economia traierina es basa en l'agricultura: ametler, taronger i per damunt de tot l'olivera; de fet Traiguera és la població amb més marques d’oli i amb l’olivera mil·lenària més gran de les comarques del nord. Però l'activitat tradicional més arrelada és la construcció menestral de gerres i cànters, documentada des de 1392. Ja els moros, mantenien nombrosos tallers, que en èpoques posteriors s'organitzaren en gremi. El segle passat hi havia 35 tallers, a hores d'ara a penes hi romanen tres.

El poble aprofita el vessant de la muntanya per escampar-se i mostrar-nos la seua riquesa patrimonial encapçalada pel Reial Santuari de Nostra Senyora de la Font de la Salut, declarat BIC, que té el seu origen en una capella de 1384 ampliada en 1493. Es tracta d’un dels més emblemàtics així com únic amb la categoria de Reial de les comarques del Nord, concedida per Carles V (1500-1558) durant l’any 1542, renovada per Felip II (1527-1598) i confirmada per la Butlla Papal l’any 1555. El conjunt d’edificacions existents avui dia corresponen bàsicament al segle XVI, amb transformacions del temple gòtic als segles XVII i XVIII. El temple se situa al centre del conjunt. A la dreta es troba el pou i la font del Miracle així com la cuina medieval. Sobre aquests, al voltant d’un pati i en dues altures es desenvolupa l’hostatgeria. A l’esquerra es disposen l’antiga casa «dels Capellans» i les restes d’un antic i inacabat palau. Precedint l’entrada del temple se situa el pòrtic renaixentista de 1588. L’espadanya és l’element més emblemàtic de l’ermitori medieval construïda en 1439. Altres llocs i monuments d'interès són:

• La plaça del Raval. Focus de la històrica activitat terrissera del poble a partir del XVI.
• Pujada de la Portella.
• Col·lecció de retaules ceràmiques disseminades per les façanes del poble.
• Edificis renaixentistes. Dos, en bon estat, situats al carrer Major.
• Ajuntament. Segle XV. Conserva un finestral gòtic originari de l'antiga Aula de Gramàtica Llatina. Ha acollit tres convocatòries a Corts del Regne de València en 1411, 1421 i 1429 i la vella i primitiva presó medieval de la població, coneguda popularment com “la tàvega” segons consta en documents de 1642.
• Església de l'Assumpció. Edifici renaixentista, del segle XVII que conserva nombroses obres d'art sacre allotjades en el Museu Parroquial d'Orfebreria. El campanar, de 1393, pertany al temple gòtic anterior.
• Creu de Vázquez. 1598. És l'última de les set creus que a manera de peirons marcaven el trajecte des de Traiguera a la Font de la Salut.
• Capella de Sant Vicent. Aixecada en honor a la visita del sant en 1413.
• Ermita de Sant Blai. Segles XVIII – XIX. Allotja el Museu Municipal de Ceràmica.
• Ermita de Sant Jaume. Segle XVII. Actualment Llar del Jubilat.
• Ermita de Sant Cristòfol.
• Restes de les muralles que, en els segles XII a XIV voltaven totalment el poble. Actualment s'observen alguns elements, especialment el Portalet, un dels accessos que la tancava.

En record del seu passat romà, en el mes d'octubre s'hi celebra la fira romana "ThiarJulia" amb escenificacions i representacions quotidianes de l’Antiga Roma.

A l'hora de dinar: sopes d'ametla, arròs amb pilotes i, de postres, uns pastissos anomenats casquetes.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.