S'enclava
en les vessants de la serra de l'Almudaina, entre les valls de Planes i de
Seta, amb un relleu molt suau i amb l'alt de la Caseta de la Neu com a fita
màxima.
El
seu topònim, a l'igual que el poble, és d'origen àrab i significa 'xicoteta
ciutat'. Fou lloc morisc adscrit a la baronia de Planes. El 1534 fou
incorporada a la rectoria de Catamarruc; el 1574, amb una població de 140
persones, va erigir-se en parròquia independent juntament amb l'annex de
Benialfaquí, encara que aquesta situació no fou definitiva fins 1619, deu anys
després del despoblament sofert pel decret d'expulsió de la població morisca.
El
seu monument més important és la Torre Almudaina, de planta quadrada. Molt
deteriorada però encara recuperable. Degué fer funcions de guaita i defensa.
Està declarada BIC. També hi ha l' ermita del Santíssim Crist del Socors i l'
església de sant Bartomeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada