Daimús (La Safor)

El topònim és d'origen àrab i faria relació a cova o aljub. Hi ha evidències d'assentaments romans en l'Hort del Comte¸la importància de les troballes: el sepulcre de Baebiae Quietae, monedes de plata i bronze, caps de marbre, u d’home i un altre de dona, a més de dos làpides romanes, una d’elles en una torre antiga i l’altra en un sepulcre amb forma de torre, fan pensar que puga tractar-se de la ciutat romana d'Artemison.

Nogensmenys, l'origen, com la immensa majoria de les nostres localitats, ho té en un llogaret musulmà adscrit al castell de Bairén. Fins el 1535 va pertànyer a Gandia. Després de l'expulsió dels moriscs fou repoblat amb carta pobla de 1612. Va formar part del senyoriu dels comtes d'Almenara fins el segle XIX. El 1932 es declararen expropiables, segons els criteris fixats en la llei de Bases per a la Reforma Agrària, el 13,7 per cent de les terres municipals i les pertanyents a propietaris no residents al municipi.

Poble d'economia tradicionalment agrícola, cítrics i hortalisses, ha vist des dels anys seixanta del segle passat un creixement del sector serveis degut al desenvolupament del turisme, que fa multiplicar-se la població en època estiuenca. L'escassa indústria gira també al voltant de la comercialització de la taronja.

És interessant visitar el barri dels Pedregals, poblat mariner. La resta del seu patrimoni consisteix en:

• Església de sant Pere apòstol. Neoclàssica, del segle XVII.
• La Casa Gran. Casa senyorial de finals del XIX.
  

L'arròs al forn de Quaresma, amb tomaca i tonyina, els pebres farcits i la paella són els guisats més populars de Daimús.