Benavites (El Camp de Morvedre)

Està situada al nord-oest de la Vall de Sego amb un terme en el que es troba el barranc d'Argines, que en el passat delimitava les diòcesis de València i Sogorb i avui fa de frontera entre les comarques centrals i les del nord. Un dels paisatges naturals més singular i de major bellesa que podem observar a Benavites es la marjal, inclosa des de 2002 en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.

Al llarg dels segles, la vila ha conegut diversos noms, tots ells variants de l'actual: Benedites, en 1795, així ho va anomenar Cavanilles (1745-1804), també es va escriure Benidites i Benedictes fins a arribar al nom actual. S'hi han trobat inscripcions llatines, la qual cosa demostra el pas del romans. L'origen del poble sembla ser el resultat de l'agrupació de diverses alqueries musulmanes sota el nom d'Ibn-Abidis. Després de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Bernat Matoses, al qual se li confiscà per infidelitat al rei. En 1394 ho adquireix per compra Bernat Vives de Canyamars. 

Posteriorment passà a mans del Consell de València, que més tard ho va vendre a la Corona. En 1437 en lloctinent del rei Rodrigo Roiç de Corella, comte d'Almenara i Concentaina era el propietari del senyoriu de Benavites i part de Quartell; més tard transmeté la propietat al seu fill Eximen, sota el senyoriu d'aquests s'ordenà la construcció de la Torre de la Senyoria. El 1619 fou venut a Pere Eixarch de Bellvís. El 1624 fou convertit en comtat i el 1628 en marquesat. Pertanyé a la família Bellvís fins la supressió dels senyorius el 1814. Durant el segle XIX s'afegiren al municipi una sèrie de llocs limítrofs, d'entre els quals destaca l'annexió de Benicalaf el 1856, que va donar lloc a diversos conflictes amb Faura i Benifairó, amb motiu del repartiment de les aigües de reg de la Font.

L'economia local la es basa totalment en l'agricultura; tota ella de regadiu, amb la taronja com a producció més important seguida per les hortalisses i els arbres fruiters. La manipulació i comercialització de la taronja configuren altres sectors econòmics importants.

El casc antic de la vila de Benavites presenta una bona representació de cases pairals de les poblacions rurals valencianes dels segles XVIII i XIX. Moltes d’elles continuen en ple ús dels seus propietaris. La resta del patrimoni benaviter se concreta en:

• Església de Nostra senyora dels Àngels. Segle XVIII.
• La Torre. Segle XV, encara que alguns investigadors la daten en el XIII. Té una altura de 25 metre i degué formar part d'una fortificació. En la seua construcció s'utilitzaren làpides amb inscripcions llatines i hebrees. Perfectament restaurada i conservada, és el símbol arquitectònic del poble. Declarada, en 1981, Monument Artístic Nacional.
• Església de Santiago. Únic edifici que roman en peu de Benicalaf. Després de molts anys en el més absolut abandonament, va ser restaurada entre 2015 i 2021.
• Llavaner.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.