Real de Gandia (La Safor)

El terme, situat al marge esquerre del Serpis, té una forma allargassada. Els paratges més significatius hi són el jaciment de la Cova dels Teixans, la Cova de Bollà, la dels Bancalets i, sobre totes, la de l'Autopista, descoberta en 1984, és la cavitat de major longitud acumulada de tot el País Valencià.

En l’època islàmica era un llogaret que depenia del castell de Bairén, que s’anomenava Ar-Riyäd Banü Qays Qays, amb el significat d’els Jardins dels Beni Cais Cais. La primera menció documental del topònim es troba en la partició de les aigües de reg de Gandia del 1244, on el poble figura amb el nom de Benicaixcaix Després de la conquesta va pertànyer a la família Cardona, que va vendre el lloc als ducs de Gandia.

Va dependre eclesiàsticament de la col·legiata de Gandia fins el 1535, en què es va erigir com a rectoria de moriscos amb els annexes de Benipeixcar, Benirredrà i l'Alqueria Nova. Després de l'expulsió (1609), fou repoblat en la seva major part per gents procedents de Teulada. La definició del terme particular del Real dins el terme general de Gandia tingué lloc el 7 de febrer del 1725, mitjançant una escriptura autoritzada pel notari Francesc Roger. A partir dels anys cinquanta del segle passat va veure delmar importantment la seua població a causa de l'emigració cap a la veïna Gandia i a França. A partir dels noranta del segle XX ha vist créixer la població i l'economia gràcies a la indústria.

L'edifici més important de Real de Gandia és l'església de la Visitació de Nostra Senyora, neoclàssica, de 1881. A més hi trobem el Sagrat Cor de Jesús, erigit pels jesuïtes en 1922 i ruïnes i indicis del ric patrimoni hidràulic del poble --com ara el Molí de Dalt (S. XVIII)--, encarnat en el sistema de reg de la Sèquia Envernissa, que l'ajuntament, mitjançant el treball d'investigació "Els Fils de l'Aigua i la Memòria", intenta donar a conèixer.

El treball mostra trets de la nostra geografia i la nostra història; a través del llegat transmès pels musulmans, quan van habitar estes terres. Ajuda a conèixer i interpretar millor el paper essencial d'uns sistemes, unes tècniques, uns costums, al voltant de l'aigua, que es van convertir en una font inesgotable de riquesa per als nostres territoris, fins al dia d'avui.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.