El Ràfol de Salem (La Vall d'Albaida)

Situat a les vessants septentrionals de la serra del Benicadell, compta amb l'alt del Portet, les llomes de l'Ermita i les de les Planisses com a altures més importants; el barranc de Missena i el barranc de l'Arcada constitueixen les dues corrents fluvials que solquen el terme. Es pot practicar el ciclisme o el senderisme en la ruta excursionista del Ràfol al Benicadell. El paratge de l'ermita de Sant Blai té una de les millores pinedes de la serra.

Al Corral de la Serreta de l'Ermita s'han trobat atuells ceràmics i eines d'os de l'Edat dels Metalls. En època musulmana era una alqueria que pertanyia al castell de Carbonera, que s'anomenava Raf-al-Giz --que significava "l'obrador d'argila"--, topònim que els cristians convertiren en "Rafalgeps". Després de la conquesta va mantenir els pobladors moros amb els seus costums, llengua i religió. Des d'aquell moment, i durant el segle XIV, va pertànyer als Bellvís, inclòs en la baronia de Bèlgida. Abans del XVI es va constituir la rectoria de moriscs del Ràfol, de la qual depenien les parròquies de Salem, Beniatjar i l'Alcúdia. En 1602 es creà la fillola de Castelló de Rugat composada pel Ràfol, l'Alcúdia, Salem, Benigerví i Elca. Abans de l'expulsió de 1609 aquests mateixos llocs formaven la baronia de la Foia de Salem sota senyoriu del comte del Real. El 18 de juliol de 1611 el comte del Real atorgà l'escriptura de poblament dels llocs del Ràfol i l'Alcúdia davant el notari de València, Pere Godes, que regulava, mitjançant l'emfiteusi les relacions entre senyor i vassalls, situant les particions de fruits com a base de les prestacions senyorials, juntament amb els monopolis (molí, almàssera, carnisseria i caça). El 1689 s'hi fa el repartiment de les aigües de la Font del Cantal, la qual cosa portà conflictes amb Castelló de Rugat.

L'estancament econòmic del segle XVII s'explica per la sobreexplotació feudal que patien els vassalls rafolins per part dels barons; cosa que motiva llur participació destacada en la revolta antifeudal de la Segona Germania (1693). En 1748 va patir un terratrèmol que destruí diversos edificis. En aquell segle el marqués de Bèlgida percebia prop del 35% de la renda generada pel treball dels seus vassalls; el poble deixà de pagar prestacions el 1835, davant la qual cosa el marquès va instar un plet que duraria fins el 1858 i que fou saldat en 1864 mitjançant un acord: els emfiteutes consolidarien llurs possessions i a canvi el marquès rebria 48.000 quinzets pel valor del seu domini. En 1872 una revolta armada, comandada per un tal Palloc, contra l'exèrcit republicà donà lloc a la coneguda com la Guerra de Palloc que acabà amb la desfeta dels revolucionaris al terme del Ràfol. L'epidèmia de pesta de 1885 delmà la població d'una manera important. Durant la Guerra Civil s'hi va emetre moneda local de curs legal.

La seua economia tradicional s'ha basat en l'agricultura del secà (arbres fruiters, oliveres, vinya, ametlers) fins el segle XIX en què va veure alguna expansió la terrisseria i la molinera; actualment també l'explotació de granges avícoles, la indústria tèxtil i rajolera i el turisme rural hi col·laboren.

Del patrimoni rafolí parlarem tot seguit:

• Ermita de Sant Blai. Aixecada en 1640 i molt modificada per diverses intervencions. Durant el XIX fou llatzeret. En la Guerra Civil va perdre un preciós retaule renaixentista i algunes obres d'art més. Baix de l’ermita es conserva un Calvari del 1879 – 1880.
• Església de Nostra Senyora dels Àngels. Edificada sobre la mesquita en el segle XVII, en estil neoclàssic, modificada en 1908. El campanar fou erigit entre 1908-1917.
• Almàssera. Edifici de 1952 sense cap interès arquitectònic però que en l'actualitat allotja un museu etnològic.
• Molí de Baix. Mostra de l'arquitectura hidràulica rural, construït en 1857, restaurat i destinat a alberg recentment.
• Llavador. Segle XVIII, amb coberta de 1916. Restaurat en 2016.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.